AVM-Català: Què és el marxisme

ARXIU VIRTUAL DELS MARXISTES

Secció d'Introducció al Marxisme

Fonaments del marxisme

Aci us volem donar punt de partida, explicar-vos què és el marxisme. Potser us agradaria començar amb un petit document que explique els conceptes fonamentals del marxisme. Com a idea bàsica, podem dir que un marxista té una certa mena de pràctica, una forma de viure i treballar, que anomenem comunista. Un pensament marxista es basa en aquest estil de vida i en una ciència lògica anomenada dialèctica.

Som jutjats per la nostra pràctica històrica i per la nostra concepció del passat, present i futur. Podeu trobar informació de la nostra història a la secció «History of Marxism». Podeu veure l'enorme especte de les nostres idees, i un debat vibrant dins el nostre moviment, a l'arxiu de Marxist Writers (secció catalana). Podeu trobar una gran riquesa de idees que considerem de gran vàlua, des de la Física d'Einstein fins a la moral de Laozi, al nostre Reference Archive. Si us interessen temes concrets, com el moviment d'alliberament de la dona, l'art, la filosofia, etc., podeu anar al Subject Archive. Finalment, quan us trobeu amb algun terme que desconeixeu o amb el que no hi sou d'acord, anau a Encyclopedia of Marxism (secció catalana).

«Bufa!». Bé, certament, n'hi ha prou material per omplir la biblioteca pública més propera. Per fer-ho més fàcil, ens cal una introducció als aspectes bàsics! Llegiu un parell dels selected works of Marx/Engels, pels quals podeu emprar les nostres study guides. Assegureu-vos de llegir L'estat i la revolució de Lenin, i La revolució traïda de Trockij, per entendre un dels més importants crims del segle XX, l'estalinisme, i comprovar com aquests marxistes i molts altres hi lluitaren en contra. Per entendre alguns conceptes bàsics, veieu els conceptes polítics bàsics i econòmics de l'enciclopèdia.

Molt bé, així ja us heu empassat la base, o, si no sou gaire convençuts d'aquesta cosa que diem marxismepodria ésser que no volguésseu emprar el vostre temps en aprendre'n o potser us sembla difícil, podríeu provar de llegir el que hi ha a sota. És una aproximació temàtica;escolliu un tema, i us mostrarem simplement les beceroles de la diversitat del marxisme;hom anomena marxista qui respon a aquests temes d'una forma decididament marxista. Volem que veieu el debat, quan un marxista s'enfronta amb un altre, perquè és en la crítica on es fonamenta tot el marxisme. Intencionadament hi hem deixat caure a voltes alguns estalinistes per amanir la cosa, i per donar-vos una idea de com d'oposats als marxistes són en realitat ; no simplement en la teoria, sinó sobretot en la pràctica!

Lectures introductòries de

Sistemes polítics

Capitalisme:

Treball assalariat i capital, de Karl Marx

Ho presentarem en tres grans seccions: 1. la relació del treball assalariat amb el capital, l'esclavatge dels obrers, el domini dels capitalistes, 2. l'enfonsament inevitable de les classes urbanes intermèdies i de les denominades capes ciutadanes sota l'actual sistema, 3. la dominació i explotació comercials de les classes burgeses de les diverses nacions europees mitjançat el dèspota del mercat mundial, Anglaterra.

> Lectures addicionals del capitalisme

Socialisme:

La socialització de la societat, de Rosa Luxemburg

Tota la riquesa social, la terra amb tots els seus recursos naturals amagats en els seus budells i sobre la superfície, i totes les fàbriques i tallers han d'ésser arrabassades de les mans dels explotadors i dutes a la propieta comuna del poble. El primer deure d'un govern obrer real és declarar mitjançant una sèrie de decrets els mitjans de producció més importants com a propietat nacional i col·locar-los sota el control de la societat... la productivitat del treball ha de dur-se a un nivell molt més gran de l'actual. La terra ha de donar collites més abundants, la tecnologia més avançada ha d'ésser emprada a les fàbriques... tan sols qui realitze algun treball útil pel públic en general, ja siga amb les mans o amb el cap, ha de tindre dret a rebre de la societat els mitjans per satisfer les seves necessitats...

> Lectures addicionals del socialisme

Comunisme:

Die deutsche Ideologie, de Karl Marx i Friedrich Engels

A la societat comunista, on ningú té una esfera exclusiva d'activitat, sinó que cadascú pot realitzar-se en qualsevol ofici que desitgi, la societat regula la producció general i per tant fa possible que avui faça una cosa i demà una altra, cace al matí, pesque a la tarda, porte ramats el vespre, faça una crítica després de sopar, només pel fet de tenir enteniment, sense haver de convertir-me en caçador, pescador, ramader o crític.

> Lectures addicionals del comunisme

Lectures introductòries de

L'aplicació de la teoria marxista

Què cal per establir el socialisme?

La nostra revolució, de Vladimir Lenin

Estereotipat fins a l'infinit, per exemple, trobem l'argument que aprengueren rutinàriament durant el desenvolupament de la socialdemocràcia de l'Europa Occidental, és a dir, que no estem preparats encara pel socialisme, però com certs cavallers "instruïts" d'entre ells esbliren, no s'hi donen les premisses econòmiques objectives pel socialisme en el nostre país. No se'ls hi acut a cap d'ells demanar-se: què hi ha de la gent que s'ha trobat en una situació revolucionària com la creada durant la primera guerra imperialista? No podria ésser que, influïda per la desesperança de la seva situació, es llencés a una lluita que li donés almenys alguna oportunitat d'assegurar-se les condicions per un major desenvolupament de la civilització que era d'alguna forma inusual?

> Lectures addicional de què cal per establir el socialisme

Arribà mai la Unió Soviètica a ésser socialista?

Is Russia a Socialist Community?, debat entre Earl Browder i Max Schachtman

Earl Browder: [La Unió Soviètica és socialista] El socialisme és el resultat d'una construcció social conscient, planificada i realitzada pels treballadors organitzats que han conquerit el poder polític i reben el suport de la majoria de la població... Cada país ha de trobar el seu propi camí i les seves pròpies formes per a les transicions històriques...
Max Shachtman: [La Unió Soviètica no és socialista] El socialisme es basa en la propietat comuna i en el control democràtic dels mitjans de producció i d'intercanvi, en la producció per l'ús en lloc de la producció pel benefici, en l'abolició de totes les classes, de totes les divisions de classe, dels privilegis de classe, del domini de classe, de la producció de prou abundància com per eliminar completament la lluita per les necessitats materials, de forma que la humanitat, a la fi alliberada de l'explotació econòmica, de l'opressió, de qualsevol forma de coerció per una maquinària estatal, pugui dedicar-se al seu ple desenvolupament intel·lectual i cultural.

> Lectures addicionals de si Rússia mai esdevingué socialista

Lectures introductòries d'

Aspectes bàsics socio-polítics:

Llibertat:

De la llibertat de premsa, de Karl Marx

Quan una forma de llibertat és refusada, es refusa en general la llibertat i així tan sols pot tindre una existència aparent, ja que l'esfera en la que l'absència de llibertat hi domina es converteix en una qüestió de pur atzar. L'absència de llibertat és la regla i la llibertat una excepció, una aparició fortuita i arbitrària. No pot haver-hi, doncs, res més erroni que pensar que quan es qüestiona una forma particular d'existència de la llibertat, es tracta d'una qüestió particular. És una qüestió general en una esfera particular. La llibertat roman llibertat quan troba la seva expressió en la tinta de l'impressor, en la propietat, en la consciència o en una reunió política.

> Lectures addicionals de la llibertat

Sindicats:

La qüestió candent del sindicalisme, de Daniel DeLeon

A partir del principi, innegable, que l'esperit de formació del sindicat és instintiu, es presenta immediatament la qüestió: no hi ha cap manera per fet que el moviment instintiu d'auto-defensa es puga fer efectiu? Se segueix que perquè l'home que eleva la mà per protegir el cap del cop amenaçador d'una barra de ferro, acaba amb el braç i el crani esclafats, que per tant el moviment instintiu d'auto-defensa s'hauria d'abandonar? La qüestió suggereix una resposta immediata. La resposta és no, no se segueix. I la qüestió, a més, indica què se segueix. Se segueix que el braç que periòdicament s'eleva en defensa pròpia, ha d'armar-se amb un arma prou forta com per resistir i a la fi aturar el cop.

> Lectures addicionals del sindicalisme

Religió:

Zur Kritik der Hegelschen Rechtsphilosophie, de Karl Marx

L'home fa la religió, no la religió l'home. La religió és l'autoconsciència i l'autoestima de l'home que encara no s'ha trobat o que ja s'ha tornat a perdre... El malestar religiós és alhora l'expressió del malestar real i la protesta contra el malestar real. La religió és la lamentació de la criatura oprimida, el cor d'un món sense cor, com l'esperit de les condicions sense esperit. És l'opi del poble.

> Lectures addicionals de la religió

Lectures introductòries de

La tàctica revolucionària

Antiterrorisme:

Polis, Harry el Brut i en Junious Poole, de Hal Draper

Em referesc als autodenominats radicals que, de fa uns anys, han esbarbussat una retòrica de «fora els porcs» i de «treure la pistola» i de «revolució als carrers» i de «guerrilles urbanes», i que celebren cada vegada que algú fa esclatar els vidres d'una sucursal del Bank of America, o ataca una línia de la PG&E [Pacific Gas and Electricity], o incuba una revolució en un dipòsit de seguretat, o de qualsevol altra manera entra en acció directa amb el terrorisme segons les doctrines més de moda del 1890. Perquè resulta que aquests caps calents de carbassa de la teoria del Big Bang de la revolució han tingut molt d'èxit, però no en la destrucció del sistema, sinó en la destrucció del moviment radical que tot just neixia.

> Lectures addicionals de l'antiterrorisme

Guerra de guerrilles:

De la guerra de guerrilles, de Mao Zedong

En una guerra de caràcter revolucionari, les operacions guerilleres en són una part necessària. Això és particularment cert en la guerra que es fa per l'emancipació d'un poble que viu a una extensa nació... Aquestes operacions guerrilleres no han considerar-se una forma independent de guerra. Són tan sols una etapa més de la guerra total, un aspecte de la lluita revolucionari... Hi ha unes determinades passes necessàries per a la realització d'aquesta política:
1. Reclutar i organitzar gent.
2. Assolir la unificació política interna.
3. Establir les bases.
4. Equipar les forces.
5. Recuperar la força nacional.
6. Destruir la força nacional de l'enemic.
7. Reconquerir els territoris perduts.

> Lectures addicionals de la guerra de guerrilles

Torneu a la pàgina principal de l'arxiu