Lectures addicionals sobre el socialisme a la Unió Soviètica

1917: Congrés inaugural del govern soviètic, de Vladimir Lenin

(1) La propietat privada de la terra serà abolida per sempre; la terra no serà venuda, comprada, arrendada, hipotecada, o alienada de qualsevol altra forma... (2) Tota la riquesa mineral — minerals, petroli, carbó, sal mineral, etc., i també tots els boscos i aigues d'interès estatal, passara a l'ús exclusiu de l'estat. Tots els estanyols, llacs, forestes, etc., passaren a l'ús de les comunitats, per a ésser administrades pels òrgans d'autogovern local...

1923: Millor pocs, però millors, de Vladimir Lenin

A nosaltres, també, ens manca la civilització suficient que es permeti de passar dretament cap al socialisme, si bé tenim els requisits polítics per això. Hauríem d'adoptar la tàctica següent, o seguir la següent polític, per salvar-nos: [1] Hem de lluitar per construir un estat on els obrers mantinguin el lideratge dels pagesos, on retinguin la confiança dels pagesos, i a través de l'exercici de l'economia general elimini qualsevol mena d'extravagància de les nostres relacions socials. [2] Hem de reduir el nostre aparell estatal al major grau d'estalvi. Hem d'eliminar-hi totes les restes d'extravagància, de la que tant ens queda de la Rússia tsarista, forma la seva maquinària estatal burocràtica i capitalista.

1930: Report polític al Comitè Central del Setzè Congrés del PCUS(B), de Josif Stalin

La nostra economia nacional no creix espontàniament, sinó en una direcció definida, és a dir, en la direcció de la industrialització; les seves claus són: industrialització, creixement de la importància relativa de la indústria en el sistema general de l'economia nacional, transformació del nostre país d'un país agrari a un d'industrial... El tret característic de la nostra industrialització és que és una industrialització socialista... tot plegat, conjuntament amb la introducció de la jornada de les set hores per a més de 830.000 obrers industrials (el 33,5%), a més de la introducció de la setmana de cinc dies per a més d'un milió i mig d'obrers industrials (el 63,4%), a més de l'extensa xarxa de cases de repós, sanatoris i recursos sanitaris pels obrers, pels qual hi han passat més de 1.700.000 obrers durant els darrers tres anys-tot això crea condicions de treball i vida per la classe treballadora que ens permet pujar una nova generació de treballadors que són sans i vigorosos...

1936: La revolució traïda, de Lev Trockij

El món burgès va fer en un principi com que no observava els èxits econòmics del règim dels soviets, és a dir, de la prova experimental de la viabilitat dels mètodes socialistes. Front al ritme, sense precedents en la història, del seu desenvolupament industrial, els savis economistes al servei del capital tracten, encara ara amb freqüència, de servar un profund silenci o es limiten a invocar “l’explotació excessiva dels camperols”. Així menyspreen una excel·lent oportunitat per a explicar-nos com és que l’explotació dels camperols a Xina, Japó, o l’Índia, per exemple, mai ha provocat un desenvolupament industrial que puga comparar-se, tan sols de lluny, amb el de l‘URSS... El desenvolupament econòmic i cultural de l’URSS ha passat per diverses fases sense assolir, encara (i n’està molt lluny ) l’equilibri intern. Si es considera que l’objecte del socialisme és crear una societat sense classes, fonamentada en la solidaritat i la satisfacció harmoniosa de totes les necessitats, no existeix encara, en aquest sentit fonamental, el menor socialisme a l’URSS..

Es podria formular així una llei única per la indústria soviètica: les mercaderies en general són pitjors a mesura que s'apropen a les masses de consumidors. La intervenció armada és perillosa. La intervenció de mercaderies a baix preu, venint rere els exèrcits capitalistes, seria infinitament més perillosa... en tant que l’URSS romanga aïllada (pitjor encara: en tant que el proletariat europeu va de derrota en derrota i retrocedeix) la força del règim s’amida, en definitiva, pel rendiment del treball... i el capitalisme posseeix encara una enorme superioritat en la tècnica, l’organització i la cultura del treball.

1964: Sobre la paròdia de comunisme de Kruscev i les seves lliçons històriques per al món, de Mao Zedong

Per a les masses del poble soviètic la vida ja és prou dura a mans de Kruscev. La colla de Kruscev cerca una “vida millor” tan sols pels membres de l'estrat privilegiat i dels elements burgesos, antics i nous, de la Unió Soviètica. Aquesta gent s'apropien dels fruits del treball del poble soviètic i viuen una vida de senyors burgesos. De fet s'han aburgesat profundament. El “comunisme” de Kruscev és essencialment una variant del socialisme burgès. No considera el comunisme com la completa abolició de les classes i de les diferències de classe sinó que el descriu com "una escudella accessible a tothom i que s'omple amb els productes del treball físic i mental".

Què és el marxisme | Arxiu Virtual dels Marxistes