Enciclopèdia del marxisme: índex temàtic
|
|
TeLa teoria és una imatge ideal del món material que es correspon a la pràctica. El marxisme entén la teoria de manera única ja que alhora que el materialisme defensa l'existència d'un món material més enllà de consciència, no considera el paper actiu del subjecte en transformar el món en objectes. És degut a que el marxisme reconeix la importància del subjecte (és a dir, l'ésser humà) que entrelliguem teoria i pràctica. Com a resultat de fonamentar la teoria en la pràctica, podem veure que qualsevol teoria establerta és sempre usurpada pels esdeveniments del món real: la pràctica és infinitament rica. Es pot intentat de captar la riquesa de la pràctica mitjançant una multiplicitat de teories, que reflecteixin la complexitat de la vida social, però fins i tot llavors, qualsevol multiplicitat de teories no és més que una ombra de la realitat diversa de la vida humana. A través de la teoria organitzem mentalment el món material en allò que concebim com a objectes. Els objectes que triem i els noms que els hi donem, varien tremendament d'una època a la següent, entre classes, cultures, etc. Una teoria així defineix la seva pròpia terminologia i les seves relacions, i prova de romandre coherent en el procés. Però la vida i el llenguatge en general són plenes de contradiccions, ambigüitats, etc., i així ha d'ésser, ja que es basen en tota la diversitat infinita de la pràctica! Tan sols la més limitada i formal de les teories pot evitar les contradiccions internes. Com les contradiccions són una part natural del món real, els marxistes entenen que planificar contradiccions dins de la teoria és una força, mentre que la majoria de filòsofs veuen les contradiccions com a trencaments del sistema. Com conegudament assenyalà Hegel, les contradiccions apareixen inevitablement en qualsevol teoria, tant dins dels elements de la teoria, com entre la teoria i la percepció, i tenen llur origen en el món pràctic i constitueixen la força directriu pel desenvoluapment de la teoria, a través de la resolució successiva de les contradiccions, i la descoberta de noves. Tots els éssers humans tenen i usen la teoria. Tant si ho reflecteixen com si no, la forma amb la qual entenen el món que els rodeja s'estructura en un marc teòric que reflecteix llur pròpia època i activitat en el món. La producció d'estris, com a exemple, permet que les capacitats humanes prenguin una existència objectiva i material en la forma de mercaderies, a les quals s'orienta conseqüentment l'activitat humana i, en general, la producció de mitjans de producció material rau en el fonament de la teoria. Els mètodes i tècniques de producció poden interioritzar-se en forma de teoria, de forma que l'activitat pugui ésser imaginada independentment de la seva execució material i que la teoria esdevingui un mitjà d'organització i direcció de la pràctica d'una forma especialitzada. "The objectification of the human essence, both in its theoretical and practical aspects, is required to make man's sense human, as well as to create the human sense corresponding to the entire wealth of human and natural substance." Karl
Marx i Friedrich Engels, El desenvolupament d'una divisió social del treball porta a què uns estrats socials específics (classes) el treball dels quals és teòric, tant en la direcció i planificació del procés de treball, com en la producció teòrica. [Veieu 'Treball alienat' de Marx on diu: "l'actitud real i pràctica del treballador en la producció i respecte del producte (com a estadi de la ment) sorgeix del no-treballador que el confronta com actitud teòrica"] La divisió entre treball mental i manual fa part de la societat de classe. A més, el desenvolupament de la divisió social del treball en general és inevitable i progressiva, però no hauria d'haver una classe de supervisors que diguessin els operaris què fer. Els socialistes volen abolir aquesta divisió entre el treball mental i el manual, principalment a través d'assegurar que tots els obrers tinguin el control sobre llur propi treball i temps per esmerçar-los en activitats creatives. Desenvolupament històric: “Tota vida social és essencialment pràctica. Tots els misteris, que duen la teoria cap al misticisme, troben la solució radical en la pràctica humana i en la comprensió d'aquesta pràctica”. Karl
Marx, Al llarg de l'època burgesa, els filòsofs lluitaren amb el "misteri" sobre com la teoria es correspon a la pràctica. Descartes trobà que el problema era tan inexplicable que proposà que un òrgan especial – la glàndula pineal – les connectava. David Hume conclogué que les causes dels fenòmens mai no podien ésser provades. El positivisme lògic provà de superar això amb l'afirmació que tots els pensaments-objectes o símbols es podien relacionar amb coses realment existents per una cadena de referències. Kant lluità amb el problema de com i per què, teories dferents i mútuament excloents podien reflectir efectivament el mateix món material. Veieu Value of Knowledge un arxiu del MIA per una presentació de contribucions d'uns 100 filòsofs sobre el problema de la relació entre teoria i pràctica. En general, abans de Marx, el problema mai no s'havia formulat en termes de relacions entre teoria i pràctica, sinó més aviat en la forma primitiva de relació entre la percepció sensorial i el món material o més generalment, entre el pensament i la matèria. Hegel demostrà que la lògica i els conceptes són determinats històricament, i que totes les formes de consciència d'una determinada societat estan interconnectades en la manifestació d'una mena d'esperit o Zeitgeist. Més que no pas que el desenvolupament de la cultura sigui la manifestació d'un esperit extramundà, d'acord amb Marx: "En la producció social de llurs vides, els homes estableixen relacions definides que són indispensables i independents de llur voluntat, relacions de producció que correspon a un determinat estadi del desenvolupament de llurs forces productives materials. La suma total d'aquestes relacions de producció constitueix l'estructura econòmica de la societat, el fonament real, sobre el qual s'aixeca una superestructura legal i política que correspon a formes definides de consciència social. "El sistema de producció de la vida materia condiciona el procés vital social, polític i intel·lectual en general. No és la consciència dels homes la que determina llur ésser, sinó, al contrari, llur ésser social qui determina llur consciència". Karl
Marx, En el desenvolupament de la ciència i la filosofia burgeses, Albert Einstein desenvolupà una formulació restringida però científica de la relació entre la teoria i la pràctica en la seva crítica de la física clàssica: "Per tal d'ésser capaç de considerar una teoria com una teoria física és... necessari que impliqui en general empíricament afirmacions comprovables" Resposta d'Einstein a les crítiques Einstein remarcà "en general" ja que sostenia que els conceptes individuals d'una teoria no necessàriament eren subjectes al criteri de testabilitat que, segons ell, sols és aplicable a la teoria en el seu conjunt. Percy Bridgman, però, donà una formulació més estreta a la idea: "Hem de demanar-nos si el conjunt d'operacions equivalent a qualsevol concepte és un conjunt única, ja que d'altra forma hi ha possibilitats d'ambigüitat en les aplicacions pràctica que no podem admetre" [Bridgman: The Logic of Modern Physics] Thomas Kuhn estudià el desenvolupament de la teoria en les ciències natural des d'un punt de vista sociològic i introduí el concepte de paradigma: "Les revolucions científiques són iniciades per una comprensió creixent., sovint restringida a una petita subdivisió de la comunitat científic, que un paradigma existent ha deixat de funcionar adequadament en l'exploració d'un aspecte de la natura on prèciament el paradigma havia marcat el camí" . Thomas
Kuhn
Aspecte de la guerra psicològica que té per objectiu alimentar el terror i la intimidació mitjançant l'ús d'una violència limitada per bé que concentrada. La base de les accions terroristes són una manca de suport popular i la necessitat de subjugar la voluntat popular a través d'actes de violència destructora que causin por i terror generalitzats. El terrorisme ha estat pràcticament històricament per qualsevol classe com a arma en la seva lluita. Típicament consisteix en un ús reaccionari de la força. Mentre el terrorisme habitualment el realitzen individus o petits grups, també s'hi poden trobar exemples històrics de terrorisme més organitzat com és el cas de la Inquisició Espanyola i més recentment en organitzacion com el Ku Klux Klan. Durant la segona meitat del segle XIX el terrorisme fou emprat per organitzacions anarquistes que parlaven de la “propaganda pel fet”. El terrorisme és una arma que han emprat gairebé tots els governs en diferents èpoques contra llurs classes rivals. Alguns dels exemples millor coneguts en el segle XX han estat l'Alemanya nazi, la Unió Soviètica sota Stalin, els Estats Units durant el maccartisme, etc. Després d'això, l'imperialisme ha exportat el territorisme sobretot als països subdesenvolupats — tàctiques nord-americanes de Guatemala a Iraq, actuacions dels serveis secrets francesos, etc. Als nostres ulls, el terror individual és inadmissible precisament perquè menysprea el paper de les masses en la seva pròpia conscienciació, els reconcilia amb la seva impotència, i els fa girar els ulls i esperances cap a un gran revenjador i alliberador que algun dia arribarà i acomplirà la seva missió. Els profetes anarquistes de la 'propaganda pel fet' poden argumentar que tot el que vulguin sobre la influència elevadora i estimulant dels actes terroristes sobre les masses. Les consideracions teòriques i l'experiència política prova tot el contrari. Com més 'effectius' són les accions terroristes i major el seu impacte, més redueixen l'interès de les masses en l'auto-organització i l'auto-educació. Però quan el fum de la confusió es disipa, el pànic desapareix, el successor del ministre assassinat fa la seva aparició, la vida torna al seu camí habitual i la roda de l'explotació capitalista gira com abans; tan sols que ara la repressió policial es fa més salvatge i agressiva. I com a resultat, en lloc de les esperances infundades i l'excitació generada artificialment, arriben la desil·lusió i l'apatia. Leon Trotsky Governmental Use: A la pràctica, els governs han definit el terrorisme de diferents formes per defendre's amb qualsevol mitjà que considerin necessari. Tot sovint s'ha desqualificat la lluita armada revolucionària i d'emancipació nacional com a “terrorista” o “subversiva”. Amunt, després de l'onze de setembre del 2001, el govern dels EUA ha creat una nova definició pel terrorisme “interior”. Grups o individus que operen íntegrament dins els EUA, i que proven d'influir el govern o la població dels EUA a efectuar canvis polítics o socials a través de l'activitat criminal. Pamflet de la FBI Joint Terrorism Task
Force No cal dir que això inclou tothom des dels activistes pels drets civils fins als ambientalistes, i, en general, qualsevol que s'impliqui en una activitat il·legal amb la intenció d'influir sobre els que pensen diferent. . |
|