Lectures addicionals sobre la llibertat

Veieu també la definició de llibertat de l'enciclopèdia del marxisme.

La llibertat de premsa i la classe obrera, de Lev Trockij

La tasca real de l'estat obrer no consisteix en controlar l'opinió pública, sinó en alliberar-la del jou del capital. Això sols es pot fer si es posen els mitjans de producció – ço que inclou la producció de la informació – a mans de la societat en general. Un cop donat aquest pas essencial cap al socialisme, totes les corrents d'opinió que no han agafat les armes contra la dictadura del proletariat han d'ésser capaces d'expressar-se lliurement. És el deute de l'estat obrer de posar a mans de tothom segons la importància numèrica, els mitjans tècnics necessaris per això, impremtes, paper, mitjans de transport.

Marxisme i bolxevisme — democràcia i dictadura, de Karl Kautsky

La democràcia no és simplement una via pels objectius socialistes. Fa part d'aquests objectius, que no és sols el benestar econòmic sinó també la llibertat i la igualtat per a tothom... En clara contradicció amb la convicció que la democràcia és tan sols una via cap al socialisme hi ha una altra punt de vista que és també força popular en les files socialistes, és a dir, que la veritable democràcia és sols possible en una societat socialista i que el que tenim ara com a democràcia és una il·lusió que té un simple caràcter formal. Sostinc tot al contrari, no tan sols és impossible el socialisme sense la democràcia, sinó que no hi ha cap altra via cap al socialisme si no es passa per la democràcia, que s'ha d'aconseguir, si més no en un cert grau, abans que es pugui provar el socialisme.

De la democràcia i la dictadura, de Vladimir Lenin

Els Scheidemann i els Kautsky parlen de «democràcia pura» o de «democràcia» en general per enganyar les masses i amagar-les el caràcter burgès de la democràcia moderna. Deixam que la burgesia continue amb tot l'aparell de govern a les mans, deixam que un grapat d'explotadors continuen a emprar l'antiga maquinària estatal burgesa! Les eleccions fetes sota aitals circumstàncies, a la burgesia, amb raons clares, li agrada d'anomenar-les «lliures», «iguals», «democràtiques», «nacionals», ja que aquests mots serveixen per amagar la veritat, per amagar que la propietat dels mitjans de producció i l'autoritat política romanen a mans dels explotadors, i que per tant de la llibertat real, la igualtat efectiva, per la gran majoria de la població, no cal ni parlar-ne.

De la revolució russa, de Rosa Luxemburg

L'error fonamental de la teoria de Lenin-Trockij és que ells, com fa Kautsky, oposen la dictadura a la democràcia. «Dictadura O democràcia» es com presenten la qüestió tant els bolxevics com Kautsky. Aquest naturalment es decideix per la democràcia, és a dir per la democràcia BURGESA, precisament perquè s'oposa a l'alternativa de l'aixecament socialista. Lenin-Trockij contràriament es decideixen a favor de la dictadura en contraposició a la democràcia, i per tant per la dictadura d'un grapat de persones, és a dir, per la dictadura d'acord amb el model burgès... [La revolució proletària] hauria i ha de prendre tot d'una mesures socialistes de la forma més enèrgica, intransigent i implacable, és a dir exercir una dictadura, però una dictadura de CLASSE, ni d'un partit ni d'una colla, dictadura de classe, és a dir, la forma més àmplia possible basada en la participació més activa i inevitable de les masses populars, de la democràcia il·limitada.

Què és el marxisme | Arxiu Virtual dels Marxistes