Un grapat de números del berlinès «Bandera Vermella» i del vienès «Crida» (Weckruf), òrgan del partit comunista de l'Àustria alemanya, que han arribat a Moscou, ens mostren que els traïdors al socialisme, que defensen la guerra dels depredadors imperialistes, tots aquests Scheidemann i Kautsky, Austerlitz i Renner, es troben un merescut rebuig de part dels autèntics representants dels proletaris revolucionaris d'Alemanya i Àustria. Rebem calorosament tots dos òrgans que assenyalen la vitalitat i creixement de la III Internacional.

Aparentment, la principal qüestió de la revolució tant a Alemanya com a Àustria és ara aquesta: assemblea constituent o autoritat dels consells? Els representants de la fallida II Internacional, tots des de Scheidemann fins a Kautsky, en són de la primera i anomenen aquest punt de vista protecció de la «democràcia» (Kautsky fins i tot ha arribat a dir de la «democràcia pura») en contraposició a la dictadura. He analitzades aquestes posicions en detall en el pamflet publicat a Moscou i a Petrograd: «La revolució proletària i el renegat Kautsky». Provaré de presentar breument l'essència de la qüestió que es debat que s'ha convertit pràctica en l'ordre del dia per tots els països capitalistes avançats.

Els Scheidemann i els Kautsky parlen de «democràcia pura» o de «democràcia» en general per enganyar les masses i amagar-les el caràcter burgès de la democràcia moderna. Deixam que la burgesia continue amb tot l'aparell de govern a les mans, deixam que un grapat d'explotadors continuen a emprar l'antiga maquinària estatal burgesa! Les eleccions fetes sota aitals circumstàncies la burgesia, amb raons clares, li agrada d'anomenar-les «lliures», «iguals», «democràtiques», «nacionals», ja que aquests mots serveixen per amagar la veritat, per amagar que la propietat dels mitjans de producció i l'autoritat política romanen a mans dels explotadors, i que per tant de la llibertat real, la igualtat efectiva, per la gran majoria de la població, no cal ni parlar-ne. És favorable per la burgesia i li és necessari d'amagar el caràcter burgès de la democràcia moderna al poble, de representar la seua com una democràcia en general o «democràcia pura», i els Scheidemann i els Kautsky en repetir això abandonen a la pràctica el punt de vista del proletariat i es passen al bàndol de la burgesia.

Marx i Engels quan per darrera vegada signaren un prefaci al «Manifest Comunista» (el 1872), consideraren especialment necessari assenyalar els obrers que el proletariat no pot prendre simplement la maquinària estatal existent (és a dir, burgesa) i redreçar-la d'acord amb els llurs objectius, sinó que l'havien d'esclafar i esmicolar. El renegat Kautsky ha escrit tot un pamflet de la «Dictadura del proletariat», on amaga als obrers aquesta important veritat marxista, on perverteix radicalment el marxisme, i és clar que les lloances que els senyors Scheidemann i companyia dedicaren a aquest pamflet es justificaven plenament com a lloances d'agents de la burgesia a qui es passa al seu costat.

Parlar de democràcia pura, de democràcia en general, d'igualtat, de llibertat, de drets universals quan els obrers i tots els treballadors passen gana, van mal abrigats, són arruïnats, esgotats no tan sols per l'esclavatge salarial capitalista, sinó també per quatre anys de guerra expoliadora, i els capitalistes i els espculadors continuen a posseir la «propietat» que han usurpada i l'aparell «present» de govern, suposa una befa envers els obrers i els explotats. Suposa un cop de puny a la cara de les veritats bàsiques del marxisme que han apreses els obrers: heu d'emprar la democràcia burgesa com un progrés històric enorme en relació al feudalisme, però ni per un sol minut heu d'oblidar el caràcter burgès d'aquesta «democràcia», la seua restricció i limitació històrica, no heu de compartir cap «creença supersticiosa» en «l'estat», no oblidau que l'estat, fins i tot en la república més democràtica, i no tan sols en una monarquia, no és res més que la màquina d'opressió d'una classe per una altra.

La burgesia es veu obligada a la hipocresia i a anomenar «govern del poble» o bé democràcia en general o democràcia pura, la república democràtica (burgesa), que a la pràctica és la dictadura de la burgesia, la dictadura dels explotadors damunt les masses treballadores. Els Scheidemann i els Kautsky, els Austerlitz i els Renner (ara, malauradament, amb l'ajut de Friedrich Adler) alimenten aquesta mentida i aquesta hipocresia. I els marxistes, els comunistes, ho denuncien i diuen als obrers i a les masses treballadores la veritat directa i clara: a la pràctica la república democràtica, l'assemblea constituent, les eleccions nacionals, etc., són una dictadura de la burgesia, i per emancipar el treball del jou del capital no hi ha cap altra eixida que canviar aquesta dictadura per la dictadura del proletariat. Tan sols la dictadura del proletariat és en condicions de lliurar la humanitat de l'opressió del capital, de les mentides, de la falsedat, de la hipocresia de la democràcia burgesa, aquesta democràcia per rics, en condicions d'establir una democràcia per pobres, és a dir per fer realment accessibles els guanys de la democràcia als obrers i als camperols pobres, mentre que ara (fins i tot en la república—burgesa—més democràtica) aquests guanys de la democràcia són de fet fora de l'abast de la gran majoria dels obrers.

Prenguem com a exemple la llibertat de reunió i la llibertat de premsa. Els Scheidemann i els Kautsky, els Austerlitz i els Renner asseguren als obrers que les actuals eleccions a l'Assemblea Constituent a Alemanya i a Àustria tenen lloc «democràticament». És mentida ja que a la pràctica els capitalistes, els explotadors, els terratinents, els especuladors posseeixen nou de cada deu paquets de fulls, nou de cada deu dels millors edificis públics adients per fer trobades, impremptes i tota la resta. L'obrer de la ciutat, el treballador agrícola i el jornaler del camp són a la pràctica alliberats de la democràcia pel «dret sagrat de la propietat» (protegit pels Kautsky i els Renner i, malauradament, també per en Friedrich Adler) i per l'aparell estatal burgès, és a dir, els oficials burgesos, els jutges burgesos i tota la resta. Les actuals «llibertats de reunió i de premsa» en la república alemanya democràtica (democràtica-burgesa) són una mentida i una hipocresia ja que a la pràctica és la llibertat dels rics de comprar i sobornar la premsa, la llibertat dels rics per acostumar la gent a veure el vodka barat de les mentides dels diaris burgesos, la llibertat dels rics de mantindre la «propietat» de les cases dels terratinents, els millors edificis, etc. La dictadura del proletariat arrabassarà als capitalistes en beneficis dels treballadors les cases dels terratinents, els millors edificis, les impremptes, les reserves de paper.

Això seria la substitució d'una democràcia «nacional i pura» per la «dictadura d'una classe»—es planyen els Scheidemann i els Kautsky, els Austerlitz i els Renner (juntament amb els llurs partidaris de l'exterior, els Gomperz, els Henderson, els Renaudel, els Vandervelde i companyia).

Mentiu—hi respondrem. Serà la substitució de l'actual dictadura de la burgesa (una dictadura hipòcritament coberta sota la forma de república democràtica-burgesa) per la dictadura del proletariat. Serà la substitució d'una democràcia pels rics per una democràcia pels pobres. Serà la substitució d'una llibertat de reunió i de premsa per una minoria, pels explotadors, per la llibertat de reunió i de premsa de la majoria de la població, pels treballadors. Serà una expansió de la democràcia enorme, mundial i històrica, la seua transformació de mentida en veritat, l'emancipació de la humanitat de les cadenes del capital que vincla i retalla tot, fins i tot la més «democràtica» i republicana de les democràcies burgeses. Serà la substitució de l'estat burgès per l'estat proletari, una substitució que és l'única que fa possible la desaparició de l'estat en general.

Per què és impossible assolir aquest objectiu sense la dictadura d'una classe? Per què és impossible passar directament a una democràcia «pura»? Els amics hipòcrites de la burgesia o els innocents petits-burgesos i els filisteus s'han fet un fart de demanar-ho.

Hi responem: perquè en qualsevol societat capitalista la importància crucial o bé recau en la burgesia o en el proletariat, mentre que els petits propietaris inevitablement romanen vacil·lants, impotents, somniadors ximples de democràcia «pures», és a dir aclassistes o per damunt de les classes. Perquè en una societat on una classe oprimeix l'altre, és impossible cap altra eixida que no siga la dictadura de la classe oprimida. Perquè tan sols per triomfar damunt la burgesia, per enderrocar-la, cal el proletariat, que és l'única classe que ha sigut «unida i ensinistrada» pel capitalisme i que és en condicions d'atreure-hi les masses vacil·lants de la gent que segueix l'estil de vida petit-burgès, d'atreure-les al seu costat o, si més no, de «neutralitzar-les». Perquè tan sols els petits-burgesos de discurs ensucrat i els filisteus poden somniar—i enganyar-se i enganyar els obrers—en enderrocar el jou del capital sense una llarga i difícil repressió de la resistència dels explotadors. A Alemanya i a Àustria aquesta resistència no s'ha desenvolupat obertament ja que fins al present no ha començada l'expropiació dels expropiadors. Aquesta resistència serà desesperada i embogida quan aquesta expropiació dels expropiadors comence. En amagar això a ells mateixos i als obrers, els Scheidemann i els Kautsky, els Austerlitz i els Renner traeixen els interessos del proletariat, passen en el moment més important d'una posició de lluita de classes i d'enderrocament del jou de la burgesia a unes posicions d'acord del proletariat amb la burgesia, a una posició de «pau social» o reconciliació dels explotadors amb els explotats.

Les revolucions són les locomotores de la història, deia Marx. Les revolucions aprenen ràpid. Els obrers de les ciutats, els treballadors agrícoles del camp d'Alemanya i d'Àustria aviat entendran la defecció a la causa del socialisme per part dels Scheidemann i els Kautsky, dels Austerlitz i els Renner. El proletariat s'allunyarà d'aquests «social-traïdors», socialistes de nom, traïdors del socialisme a la pràctica com a Rússia s'ha allunyat dels mateixos petits-burgesos i filisteus, els menxevics i els «social-revolucionaris». Com més gran siga el domini dels «dirigents» esmentats, el proletariat veurà més clar que tan sols la substitució de l'estat burgès, ni que siga la república burgesa més democràtica i completa, per un estat del tipus de la Comuna de París (de la qual parlà tant Marx, i que tant han distorsionada i manipulada els Scheidemann i els Kautsky) o per un estat de tipus soviètic, pot obrir el camí cap al socialisme. La dictadura del proletariat alliberarà la humanitat del jou del capital i de les guerres.

Moscou, 23.XII.1918

N. Lenin