1897
CAPÍTOL 1. LES TEORIES ECONÒMIQUES DEL ROMANTICISME
La peculiaritat distintiva de la teoria de Sismondi la constitueix la seua doctrina sobre la renda, de la relació d’aquesta amb la producció i la població. La seua obra principal es titula: Nouveaux prínceps d’économie politique ou de la richesse dans ses rapports avec la population (Seconde édition, París, 1827, 2 vol., la primera edició va aparèixer en 1819), Nous principis d’economia política o de la riquesa en les seues relacions amb la població. Aquest tema és quasi idèntic al que en la literatura populista russa es coneix sota la denominació d’”El problema del mercat interior per al capitalisme”. Sismondi afirma, en efecte, que el desenrotllament de les grans empreses i del treball assalariat en la indústria i en l’agricultura determina que la producció supere al consum i s’enfronte amb el problema sense solució de trobar consumidors; que no pot trobar-los a l’interior del país, ja que transforma la massa de la població en jornalers, en simples obrers, i crea una població d’aturats, alhora que és cada vegada més difícil aconseguir mercats a l’exterior, pel fet que a l’arena mundial apareixen nous països capitalistes. El lector pot veure que es tracta exactament dels mateixos problemes que preocupen els economistes populistes, amb els senyors V. V. i N.-on al capdavant. Vegem, doncs, més de prop, els diversos elements de l’argumentació de Sismondi i el seu valor científic.
I. Es redueix el mercat interior com a conseqüència de la ruïna dels petits productors?
II. Punt de vista de Sismondi sobre la renda nacional i el capital
IV. En què consisteix l’error de les doctrines d’A. Smith i de Sismondi sobre la renda nacional?
V. L’acumulació en la societat capitalista
VI. El mercat exterior com a “sortida a la dificultat” de realitzar la plusvàlua
VII. Les crisis
VIII. La renda capitalista i la superpoblació capitalista
IX. Les màquines en la societat capitalista
XI. El lloc que ocupa Sismondi en la història de l’economia política
Postescriptum (1908)