LLETRA A JAMES P. CANNON
15 de desembre de 1939
Benvolgut camarada Cannon:
Els líders de l’oposició no han acceptat fins ara el debat a nivell de principis i indubtablement tractaran d’evitar-lo en el futur. En conseqüència, no és difícil imaginar què diran sobre l’article que incloc. “Hi ha moltes veritats elementals en aquest article”, diran, “no les neguem, però no ens respon les qüestions ‘concretes’ del moment. Trotski està massa lluny del partit per a poder jutjar correctament. No tots els elements petit burgesos del partit estan amb l’oposició, ni tots els obrers amb la majoria.” Alguns hi afegiran que l’article els “atribueix” idees que no han mantingut mai, etc.
Les
respostes “concretes” que requereixen els de l’oposició
són receptes d’un llibre de cuina especial per a temps
de guerra imperialista. No he intentat escriure aquest llibre de
cuina. Però hem d’ésser capaços d’arribar,
des del nostre enfocament de principi de les qüestions
fonamentals, a la solució de cada problema concret, per
complicat que siga. Precisament en el problema de Finlàndia,
l’oposició demostrà la seua incapacitat d’abordar
qüestions concretes.
No hi ha faccions químicament pures. Els elements petit burgesos es troben necessàriament en cada facció i cada partit obrer. L’assumpte és qui dóna el to. En l’oposició, el to el donen els petit burgesos.
La inevitable acusació que l’article atribueix a l’oposició idees que mai ha formulat s’explica pel caràcter contradictori i incoherent de les idees de l’oposició, que no suporten la prova de l’anàlisi crítica. L’article no “atribueix” res als líders de l’oposició, només desenvolupa les seues idees fins a la fi. Naturalment, puc observar el desenvolupament del debat només des de fora. Però els trets generals d’un combat solen veure’s millor quan no s’hi pren part.
Amb
una afectuosa encaixada,
Lev Trotski
Coyoacán, D. F.