(Una crisi en el nostre partit)
1904
g) Els estatuts del partit. Programa del camarada Martov
Després del programa va tractar el Congrés dels estatuts del partit (passem per alt la qüestió de l’òrgan central i els informes dels delegats, que per desgràcia, majoritàriament, no van poder presentar-los de forma satisfactòria). No cal ni dir que la qüestió dels estatuts tenia per a tots nosaltres enorme importància. En efecte, Iskra havia sigut des del primer moment, no sols un òrgan de publicació sinó, a més, una cèl·lula d’organització En l’article de fons del seu quart número (“Per on començar?”), Iskra havia proposat tot un pla d’organització6, aplicant-lo sistemàticament i inflexiblement durant tres anys. Quan el II Congrés del partit va reconèixer Iskra com a òrgan central, entre els tres punts que exposaven els motius de la resolució corresponent (p. 147) dos estaven consagrats precisament a aquest pla d’organització i a les idees d’organització d’Iskra: al seu paper en la direcció del treball pràctic del partit i al seu paper dirigent en la tasca d’unificació. Per això, és completament natural que la labor d’Iskra i tota l’obra d’organització del partit, tota l’obra de restabliment efectiu del partit no es podia considerar acabada si tot el partit no reconeixia i no deixava refermades d’una forma taxativa determinades idees d’organització. I aquesta tasca havien de complir-la els estatuts d’organització del partit.
Les idees fonamentals que Iskra tractava d’assentar com a base de l’organització del partit, es reduïen, en els fons, a les dos que donem a continuació. La primera, la idea del centralisme determinava en principi el mode de resoldre tot el cúmul de problemes particulars i de detall al terreny de l’organització. La segona, la que es referia al paper especial que exerceix un òrgan ideològic directiu, un periòdic, tenia en compte el que necessitava, d’una manera peculiar i temporal, precisament el moviment obrer socialdemòcrata rus davall l’esclavitud política, a condició de crear en l’estranger una base d’operacions inicial per a l’ofensiva revolucionària. La primera idea, com l’única idea de principis, havia de penetrar tots els estatuts; la segona, com a idea particular, engendrada per una circumstància temporal de lloc i de mode d’acció, s’expressava en un apartament aparent del centralisme, en la creació de dos centres, l’òrgan central i el comitè central. En l’article editorial d’Iskra “Per on començar?” (núm. 4), així com en Què fer? vaig desenrotllar aquestes dues idees fonamentals de l’organització iskrista del partit i, finalment, les he explicades detalladament, quasi en forma d’estatuts, en la “Carta a un camarada”. Només quedava, en realitat, un treball de redacció per a donar forma als articles dels estatuts que havien de portar a la pràctica precisament aqueixes idees, si el reconeixement d’Iskra no quedava en el paper, si no era una frase convencional. En el pròleg que vaig fer a la “Carta a un camarada” en reeditar-la, deia ja que era suficient una simple comparació dels estatuts del partit amb aqueix fullet per a deixar assentada la completa identitat de les idees d’organització en ambdós llocs.
En relació amb la tasca de redacció per a formular les idees d’organització d’Iskra en els estatuts, he de referir-me a un incident, provocat pel camarada Martov... “L’aclariment dels fets vos demostrarà [deia Martov al Congrés de la Lliga (p. 58)] quant inesperat va ser per a Lenin la meua caiguda en l’oportunisme en allò que afecta aquest article (és a dir, al primer). Mes i mig o dos mesos abans del Congrés li vaig ensenyar a Lenin el meu projecte, on l’article primer estava exposat exactament de la mateixa manera en què el vaig proposar al Congrés. Lenin es va declarar en contra del meu projecte, considerant-lo massa detallat, i em va dir que a ell li agradava només la idea de l’article primer, la determinació de la condició de membre del partit, que traslladaria als seus estatuts amb modificacions, perquè no considerava encertada la formulació que jo li havia donat. Així, doncs, feia ja temps que Lenin coneixia la meua formulació, el meu punt de vista sobre aquest problema. Com veieu, vaig anar al Congrés amb la visera alçada, sense ocultar les meues opinions. Jo havia advertit que lluitaria contra la cooptació recíproca, contra el principi d’unanimitat en la cooptació per al comitè central i per a l’òrgan central, etc.”.
Ja veurem en el moment oportú què va passar en allò que afecta l’advertència de la lluita contra la cooptació recíproca. Detinguem-nos ara en aquesta “visera alçada” dels estatuts de Martov. Referint en la Lliga, de memòria, l’episodi del seu desafortunat projecte (que el mateix Martov va retirar al Congrés, com desencertat, però va tornar a traure’l a la llum, amb la seua habitual conseqüència, després del Congrés), Martov, com sol succeir, ha oblidat moltes coses, i per això ha tornat a enredar-les. Sembla que ja n’hi havien prou fets per a curar-se de referències a converses privades i a la seua memòria (perquè els homes, involuntàriament, no recorden sinó allò que els convé!) i, malgrat tot, el camarada Martov, no tenint altres materials, usa dades de pèssima qualitat. Ara, fins i tot el camarada Plekhanov comença a imitar-lo; pel que s’ha vist, són contagiosos els mals exemples.
La “idea” de l’article primer del projecte de Martov no podia “agradar-me”, perquè en el seu projecte no existia cap idea que vingués a col·lació al Congrés. Li ha fallat la seua memòria. He tingut la sort de trobar entre els meus papers el projecte de Martov, on “precisament l’article primer no està exposat en la forma en què el va proposar al Congrés”! Ací tenen vostès la “visera alçada”!
Article primer del projecte de Martov: “Es considerarà com pertanyent el Partit Obrer Socialdemòcrata de Rússia tot aquell que, acceptant el seu programa, treballe activament per a portar a la pràctica les seues tasques sota el control i la direcció dels òrgans [sic!] del partit”.
Article primer del meu projecte: “Es considerarà membre del partit tot aquell que accepte el seu programa i recolze el partit tant amb recursos materials, com amb la seua participació personal en una de les organitzacions del mateix”.
Article primer de la fórmula proposada per Martov al Congrés i acceptada per aquest: “Es considerarà membre del Partit Obrer Socialdemòcrata de Rússia tot aquell que accepte el seu programa, recolze al partit amb recursos materials i li preste la seua col·laboració personal en forma regular sota la direcció d’una de les seues organitzacions”.
Per aquesta confrontació veiem amb claredat que en el projecte de Martov no hi ha precisament cap idea, sinó només una frase buida. És clar de per si mateix que els membres del partit treballen sota el control i la direcció dels òrgans del partit, i no pot ser d’una altra manera; d’això no parlen sinó les gents aficionades a parlar per parlar, els que agraden d’omplir “estatuts” d’un riu de paraules i fórmules burocràtiques (és a dir, innecessàries per a l’objecte i, segons sembla, necessàries per a fer embalum). La idea de l’article primer només apareix en plantejar-se la qüestió de si poden els òrgans del partit portar a la pràctica la seua direcció respecte a aquells membres del mateix que no formen part de cap de les organitzacions del partit. No hi ha ni rastre d’aquesta idea en el projecte del camarada Martov. Per tant, jo no podia conèixer les “opinions” del camarada Martov “sobre aquest problema”, perquè no hi ha en el projecte del camarada Martov cap opinió sobre aquest problema. L’aclariment de fets del camarada Martov resulta un embull.
En canvi, precisament del camarada Martov cal dir que ell, pel meu projecte, “coneixia les meues opinions sobre aquesta qüestió” i no va protestar ni les va combatre, ni en la comissió de redacció, encara que el meu projecte va ser mostrat a tot el món dues o tres setmanes abans del Congrés, ni davant els delegats, que es van assabentar només del meu projecte. I encara més. Fins i tot al Congrés, quan vaig presentar el meu projecte d’estatuts7 i el vaig defensar abans que s’elegís la comissió d’estatuts, el camarada Martov va dir clarament: “m’adherisc a les conclusions del camarada Lenin. Només, en dos punts dissentisc d’aquest últim” (subratllat per mi): en el mode de constitució del Consell i en la cooptació per unanimitat (p. 157). Ni una paraula diu encara que dissentisca respecte a l’article primer.
En el seu fullet sobre l’estat de setge, el camarada Martov ha considerat precís tornar a recordar amb peculiar meticulositat els seus estatuts. Assegura allí que els seus estatuts, que també ara (al febrer de 1904; no se sap el que succeirà d’ací a tres mesos) està disposat a signar, a excepció d’algunes particularitats secundàries, “expressaven amb prou claredat la seua posició negativa respecte a la hipertròfia del centralisme” (p. IV). El camarada Martov explica ara el no haver proposat aquest projecte al Congrés dient, primer, que “l’educació iskrista li va inspirar una actitud despectiva envers els estatuts”. (La paraula iskrista, quan així li plau al camarada Martov, no significa ja per a ell l’estret esperit de cercle, sinó la més conseqüent de les tendències! Només és de doldre que al cap de tres anys l’educació iskrista no haja inspirat al camarada Martov una actitud despectiva per a la fraseologia anarquista, amb la que la inestabilitat pròpia d’un intel·lectual és capaç de justificar les violacions d’uns estatuts aprovats en comú). En segon lloc, resulta ni més ni menys que ell, el camarada Martov, no volia “introduir qualsevol dissonància en la tàctica del nucli orgànic fonamental que era Iskra”. Resulta d’una congruència meravellosa! En la qüestió de principi sobre la formulació oportunista de l’article primer o de la hipertròfia del centralisme va tenir el camarada Martov tal por de la dissonància (temible tan sols des del més estret punt de vista de cercle), que ni tan sols va exposar les seues discrepàncies davant un nucli com la redacció! Sobre el problema pràctic sobre la composició dels organismes centrals, el camarada Martov va apel·lar contra el vot de la majoria dels membres de l’organització d’Iskra (vertader nucli orgànic fonamental) a l’auxili del Bund i dels membres de “Rabòtxeie Dielo” El camarada Martov no veu la “dissonància” que hi ha en les seues pròpies frases, quan es val de procediments propis dels cercles en defensa de la pseudoredacció per a renegar de l’esperit de “cercle” en la forma en què enjudicien la qüestió les persones més competents. Per a castigar-lo, citarem íntegre el seu projecte d’estatuts fent constar per la nostra part quins punts de vista i quina hipertròfia es representen en el mateix8:
“Projecte d’estatuts del Partit. - I. Pertinença al Partit. - 1) Es considerarà com pertanyent al Partit Obrer Socialdemòcrata de Rússia tot aquell que, acceptant el seu programa, treballe activament per a portar a la pràctica les seues tasques sota el control i la direcció dels òrgans del Partit. - 2) El Comitè Central acordarà l’expulsió dels membres del Partit per actes incompatibles amb els interessos del Partit. [la decisió d’expulsió, argumentada, es conservarà a l’arxiu del Partit i, en cas d’exigència, es comunicarà a cada comitè del mateix. Es pot apel·lar davant el Congrés contra l’acord d’expulsió pres pel Comitè Central, sempre que ho exigisquen dos o més comitès]”... Indicaré amb claudàtors els punts evidentment faltats de contingut en el projecte de Martov, els que no sols no contenen cap “idea”, sinó ni tan sols cap condició ni exigència determinada, com és el cas sense igual d’indicar en uns “estatuts” on precisament haurà de conservar-se la sentència, o de referir-se a l’apel·lació davant el Congrés que pot ser objecte d’un acord d’expulsió pres pel Comitè Central (i no tots els seus acords en general?). Açò és justament una hipertròfia de frase, o un vertader formalisme burocràtic en el sentit de compondre punts i articles superflus, sabent per endavant que no serveixen per a res o que serveixen per a entorpir. “... II. Comitès locals. - 3) Seran representants del Partit en el seu treball local els comitès del Partit...” (com nou i d’enginyós!). “... 4) [Es consideraran comitès del Partit els que existisquen en celebrar-se el II Congrés i estiguen representats en ell amb la composició que tinguen en aquest moment]. - 5) Els nous comitès, és a dir, els que no queden compresos en l’article 4, seran designats pel Comitè Central [que reconeixerà com a comitè a la composició que en el moment donat tinga l’organització local, o constituirà el comitè local reformant aquesta última]. - 6) Els comitès completen el nombre dels seus membres mitjançant la cooptació. - 7) El Comitè Central té dret a completar el nombre de membres d’un comitè local amb una quantitat de camarades (que ell conega), de manera que el seu nombre no constituïsca més d’un terç del nombre total de membres...” Model d’estil bufonesc: per què no més d’un terç? Amb quin objecte? Què té aquesta limitació que res limita, perquè aquest mode de completar pot repetir-se moltes vegades? “... 8) [Si un comitè local s’enfonsa o és desfet” (¿és a dir, si no són detinguts tots els seus membres?) “per les persecucions, el Comitè Central el restablirà”]... (sense tenir ja en compte l’article 7? I no troba el camarada Martov que hi ha una semblança entre l’article 8 i les lleis russes sobre la moral pública, que prescriuen treballar els dies laborables i descansar en les festes?). “... 9) El Congrés ordinari del Partit podrà encarregar al CC que reforme la composició de qualsevol comitè local, quan s’haja reconegut que l’activitat d’aquest últim és incompatible amb els interessos del Partit. En aquest últim cas, el comitè, amb la composició que tinga es declara dissolt i els camarades de la seua localitat queden exempts de l’obligació de prestar-li obediència9]... La regla que es conté en aquest article és tan altament útil com l’article encara existent en les lleis russes i que diu: es prohibeix a tots i a cada un l’alcoholisme. “... 10) [Els comitès locals del Partit dirigeixen tota la labor de propaganda, agitació i organització del Partit a la localitat i, en la mesura que s’ho permeten les seues forces, cooperen amb el Comitè central i l’Òrgan central en el compliment de les tasques generals del Partit que els incumbeixen.]...” Uf! A què ve açò, per tots els sants?... “... 11) [El règim interior de l’organització local, les relacions recíproques entre el comitè i els grups a ell subordinats” (escolta vostè, escolta vostè, camarada Axelrod?) “i els límits de competència i autonomia” (però és que els límits de competència no són el mateix que els límits d’autonomia?) “d’aquests grups els establirà el mateix comitè, informant del CC i de la redacció del OC]...” (Hi ha una llacuna: no es diu on s’arxiven aquestes comunicacions). “... 12) [Tots els grups i membres individuals del Partit sotmesos als comitès tenen dret a exigir que es comunique al CC del Partit i als seus òrgans centrals les seues opinions i desitjos sobre qualsevol problema.] - 13) Cada comitè local del Partit quedarà obligat a descomptar dels seus ingressos una part que correspondrà a la caixa del CC, segons distribució que efectuarà el CC - III. Organitzacions destinades a l’agitació en diverses llengües (a més del rus). - 14) [Per a l’agitació en una de les llengües no russes, i per a organitzar als obrers entre els que es duga a terme tal agitació, podran formar-se organitzacions a banda en els punts on siga imprescindible especialitzar aqueixa agitació i establir semblant organització separada]. - 15) Correspondrà al CC del Partit, i en els casos litigiosos al Congrés del mateix, decidir quan existeix en aquests casos vertadera necessitat...” La primera part de l’article és supèrflua, si es tenen en compte altres disposicions dels estatuts, i la segona, sobre els casos litigiosos, mou senzillament a rialla... “16) [Les organitzacions locals a què fa referència l’article 14, seran autònomes en els seus objectius especials, però actuaran sota el control del comitè local i estaran sotmeses a aquest últim, sent el comitè local qui establirà les formes d’aquest control i les normes que, en el treball d’organització, regularan les relacions entre el comitè i l’organització especial...” (bo, gràcies a Déu!, ara es veu ben clar que no hi havia raó per a tota aqueixa muntanya de paraules buides). “... Quant als assumptes generals del Partit, tals organitzacions actuaran com a part de l’organització del comitè.] - 17) [Les organitzacions locals a què fa referència l’article 14, podran formar una unió autònoma per a la consecució eficaç dels seus objectius especials. Semblant unió pot tenir els seus òrgans especials, administratius i publicacions, quedant els uns i els altres sotmesos al control immediat del CC del Partit. Tal unió establirà ella mateixa els seus estatuts, però els sotmetrà a l’aprovació del CC del Partit.] - 18) [de la unió autònoma a què fa referència l’article 17 poden també entrar a formar part els comitès locals del Partit, si a causa de les condicions locals es dediquen principalment a l’agitació en una llengua determinada. Nota. Sent part integrant d’una unió autònoma, semblant comitè no deixa, no obstant això, de ser un comitè del Partit.]...” (Tot l’article és d’una utilitat extrema i d’una profundíssima intel·ligència, i la nota encara més)... “... 19) [Les organitzacions locals que formen part d’una unió autònoma quedaran sotmeses al control dels comitès locals en les seues relacions amb els òrgans centrals de la unió.] - 20) [Els òrgans literaris i administratius centrals de les unions autònomes tindran amb el CC del Partit les mateixes relacions que els comitès locals del Partit.] - IV. El Comitè central i els òrgans literaris del Partit. - 21) [Representants del Partit en la seua totalitat seran el Comitè central i els òrgans literaris: l’òrgan polític i l’òrgan científic.] - 22) Incumbeix al CC la direcció general de tota la labor pràctica del Partit; cuidar que s’utilitzen i distribuïsquen degudament totes les seues forces; controlar l’actuació de tots els sectors del Partit; subministrar publicacions a les organitzacions locals; organitzar l’aparell tècnic del Partit; convocar els congressos del Partit. - 23) Correspondrà als òrgans literaris del Partit la direcció ideològica de la vida del mateix; la propaganda del programa del Partit i l’exposició científica i publicista de la concepció del món de la socialdemocràcia. - 24) Tots els comitès locals del Partit, així com les unions autònomes, mantindran una relació directa tant amb el CC del Partit, com amb la redacció dels seus òrgans, posant periòdicament en el seu coneixement la marxa del moviment i del treball d’organització en l’àrea local. - 25) El Congrés del Partit designarà la redacció dels òrgans literaris del mateix, que seguirà en funcions fins al Congrés següent. - 26) [La redacció tindrà autonomia en els seus assumptes interns] i, en l’interval entre dos Congressos, podrà completar i modificar la seua composició, comunicant-ho en cada cas al CC - 27) Tots els comunicats que emanen del CC, o hagen sigut sancionats per ell es publicaran, a petició del CC, en l’òrgan del Partit. - 28) El CC, d’acord amb la redacció dels òrgans del Partit, formarà grups literaris especials per a determinats treballs literaris. - 29) El Congrés del Partit designarà al Comitè central, que seguirà en funcions fins al Congrés següent. El CC podrà completar la seua composició per cooptació en nombre il·limitat, posant-ho cada vegada en coneixement de la redacció dels òrgans centrals del Partit. - V. Organització del Partit en l’estranger. - 30) L’organització del Partit en l’estranger cuidarà de la propaganda entre els russos residents en l’estranger i d’organitzar entre ells als elements socialistes. Al seu capdavant figurarà una administració designada per elecció. - 31) Les unions autònomes que formen part integrant del Partit podran tenir seccions en l’estranger per a cooperar a la consecució dels objectius especials de tals unions. Aquestes seccions, en qualitat de grups autònoms, quedaran incloses en l’organització general en l’estranger. - VI. Congressos del Partit. - 32) La instància superior del Partit és el seu Congrés. - 33) [El Congrés del Partit establirà el seu programa, els seus estatuts i els principis pels quals es regirà la seua actuació; controlarà la labor de tots els òrgans del Partit i entendrà en els conflictes que entre ells puguen sorgir.] - 34) Tindran representació al Congrés: a) tots els comitès locals del Partit; b) els òrgans administratius centrals de totes les unions autònomes que estiguen compreses en el Partit; c) el CC del Partit i la redacció dels seus òrgans centrals; d) l’organització del Partit en l’estranger. - 35) Es consentirà la transmissió de mandats, però a condició que un delegat no represente més de tres mandats efectius. Podrà dividir-se un mandat entre dos representants. No es consentiran mandats imperatius - 36) El CC quedarà facultat per a invitar al Congrés, amb veu, però sense vot, als camarades la presència dels quals puga ser útil. - 37) Per a introduir modificacions en el programa o en els estatuts, farà falta una majoria de dos terços dels vots presents; les altres qüestions es resoldran per simple majoria. - 38) El Congrés es considerarà vàlid sempre que estiguen representats en ell més de la meitat dels comitès del Partit existents en el moment de la seua celebració. - 39) El Congrés es reunirà, sempre que les circumstàncies ho permeten, una vegada cada dos anys. [En el cas que, per a la seua convocatòria en aquest termini, sorgisquen dificultats alienes a la voluntat del CC, aquest podrà ajornar-lo davall la seua responsabilitat.”]
De segur que el lector que haja tingut paciència, com a cas excepcional, suficient per a llegir-se fins al final aquests així anomenats estatuts no ens exigirà un examen especial de les conclusions que a continuació formulem. Primera conclusió: els estatuts pateixen una hidropesia difícilment curable. Segona conclusió: no hi ha manera de descobrir en aquests estatuts cap matís especial, en punt a organització, pel que es refereix a una actitud negativa enfront de la hipertròfia centralista. Tercera conclusió: el camarada Martov ha procedit molt raonablement, ocultant als ulls del món (i a l’examen del Congrés) més dels 38/39 dels seus estatuts. L’única cosa que resulta quelcom original és que amb motiu d’aquesta ocultació es parle de visera alçada.
6 En el discurs pronunciat quan es va reconèixer Iskra com a òrgan central, el camarada Popov, entre altres coses, va dir el següent: “Recorde, en el número tres o quatre d’Iskra, l’article “Per on començar?” molts dels camarades que llavors actuaven a Rússia el van trobar faltat de tacte; a altres, el pla els semblava fantàstic, i la majoria (probablement la majoria de les persones que rodejaven el camarada Popov) ho explicava només per vanitat” (p. 140). Com pot veure el lector, estic ja acostumat a aquesta explicació de les meues opinions polítiques com a vanitat, explicació que ara caldegen el camarada Axelrod i el camarada Martov.
7 A propòsit. La comissió d’actes ha publicat en l’annex XI el projecte d’estatuts “presentat al Congrés per Lenin” (p. 393). També en aquest punt ha embrollat un poc les coses la comissió d’actes. Ha confós el meu projecte inicial, que es va mostrar a tots els delegats (i a moltíssims abans del Congrés) amb el que vaig presentar al Congrés i ha publicat el primer com si fos el segon. Jo, naturalment, no tinc res en contra de la publicació dels meus projectes, fins i tot en tots els graus de la seua preparació, però no per això cal embrollar les coses. I, no obstant això, ha resultat un embull, perquè Popov i Martov (ps. 154 i 157) critiquen, en el projecte que vaig presentar al Congrés, formulacions que no existeixen en el projecte publicat per la comissió d’actes (cfr. p. 394, arts. 7 i 11). Amb més atenció per a l’assumpte, bastava haver confrontat les pàgines que jo indicava per a notar l’error.
8 He d’advertir que no he pogut trobar, i ho lamente, la primera variant del projecte de Martov, que tenia al voltant de 48 articles i patia d’una “hipertrofia” encara major de formalisme sense objecte.
9 Cridem l’atenció del camarada Axelrod sobre aquesta parauleta. Un vertader horror! Açò sí son els arrels profunds del “jacobinisme”, que arriba fins a… fins a modificar la composició de la Redacció…