On va Anglaterra?

Lev Trotski

1925-1926



INTRODUCCIÓ

 

Anglaterra es troba actualment en un compromís, molt més, no hi ha dubte, que qualsevol altre país capitalista. I el viratge d’Anglaterra és, en gran mesura, el de les quatre parts del món i almenys el principi del viratge de la cinquena, actualment la més poderosa: Amèrica. Ara bé, el desenrotllament polític d’Anglaterra presenta les més notables particularitats, derivades de tot el seu passat, que obstrueixen en apreciable manera el camí del seu esdevenidor.

 

Ens hem proposat com a fi únic d’aquest llibre aclarir i caracteritzar, sense aclaparar la nostra exposició amb xifres i fets que el lector trobarà a les obres d’informació o en les investigacions socials sobre la situació econòmica d’Anglaterra, els factors històrics i les circumstàncies cridades a determinar el desenvolupament d’aquest país en el període que s’inicia. Es tracta precisament d’Anglaterra i no de la Gran Bretanya, de la metròpoli i no de les colònies i dels Dominis. Unes i altres segueixen els seus propis camins, que s’allunyen cada vegada més dels de la metròpoli.

 

La nostra exposició serà, en la seua part més important, crítica i polèmica. La història es fa a través dels homes. L’apreciació de les forces vives que realitzen avui la història no pot deixar d’ésser activa. Per a comprendre per què lluiten les classes, els partits, els seus caps, i què els espera el dia de demà, cal obrir una bretxa a la ciutadella de les convencions polítiques, de les mentides, del cant[i] parlamentari de què estan penetrades totes les coses. La polèmica esdevé així un mètode necessari per a l’anàlisi política. No obstant això, la qüestió que ens plantegem, i a la qual intentem respondre, té un caràcter objectiu: on va Anglaterra?



[i] Cant. El cant anglès és una forma específica de la mentida convencional, tàcticament admesa per tothom per raons d’hipocresia social. Segons Carlyle, el cant és l’art de conferir, en interès propi, als fenòmens un aspecte que no tenen en realitat. L’Anglaterra parlamentària i protestant ha aixecat aquest art al seu més alt grau.