Lev Trockij

SOBRE EL «PARTIT OBRER»

7 d’agost del 1940

Pregunta: Hi havia, segons la seua opinió, suficients diferències polítiques entre la majoria i la minoria per a justificar una escissió?

Trotski: Cal considerar la qüestió dialècticament, no mecànicament. Què significa la terrible paraula “dialèctica”? Significa comprendre les coses a través del seu desenvolupament, no estàticament. Si prenem les diferències polítiques tal com semblen, podríem dir que no eren suficients per a una escissió, però en desenvolupar una tendència de fugida del proletariat i aproximació als cercles petitburgesos, les mateixes diferències adquiriren un valor diferent; un pes específic distint; estaven connectades amb un grup social diferent. Aquest és un punt molt important.

Ens trobem davant del fet que la minoria s’ha escindit de nosaltres, malgrat totes les mesures que prengué la majoria per tal d’evitar l’escissió. Açò significa que el seu sentiment social era tal que els impedia seguir junt amb nosaltres. És una tendència petit burgesa, no proletària. Si vol una altra confirmació, tenim un excel·lent exemple en l’article de Mac Donald.

Primer que res, què és allò que caracteritza un proletari revolucionari? Ningú està obligat a participar en un partit revolucionari, però, si ho fa, ha de considerar seriosament el partit. ¿I què és la nostra teoria, sinó el nostre instrument per a l’acció? El nostre instrument és la teoria marxista, perquè fins al moment no hem trobat gens de millor. Un treballador no fantasieja sobre les ferramentes; si té les millors que pot assolir, les cuida; no les abandona, ni demana unes inexistents. 

Burnham és un intel·lectual esnob. Picoteja en un partit, l’abandona, prova un altre... Un treballador no pot fer això. Si entra en un partit revolucionari, es dirigeix a la gent, la crida a l’acció, és com un general en guerra; ha de saber cap on la mena. ¿Què pensaríeu d’un general que diu que les armes són roïnes, i que, per tant, el millor és anar-se’n a casa i esperar a veure si n’inventen de millors? Aqueix és el raonament de Burnham. Per tant, ha abandonat el partit. Però la lluita continua. No es pot posposar. És únicament Burnham qui ha abandonat l’acció.

Mac Donald no és un esnob, però sí un poc panoli. Cite: “L’intel·lectual, si vol servir a la societat, no ha de decebre’s ni a si mateix ni als altres, no ha de donar per bo allò que sap que és imperfecte, no ha d’oblidar allò que ha aprés al llarg d’anys i dècades.” Molt bé. Completament correcte. Seguisc amb la cita: “En aquests anys terribles i borrascosos, només si som capaços de combinar l’escepticisme amb la devoció (escepticisme davant de totes les teories, governs i sistemes socials; devoció a la lluita revolucionària de les masses) podrem justificar-nos com a intel·lectuals.”

Heus aquí un dels líders de l’autodenominat “Partit Obrer”, que no es considera un proletari, sinó un “intel·lectual”. Parla d’escepticisme envers totes les teories.

Ens hem preparat per a aquesta crisi estudiant, construint un mètode científic, i el nostre mètode és el marxisme. Arriba la crisi i el senyor Mac Donald es proclama escèptic davant de “totes les teories”, i després parla de devoció a la revolució, sense proporcionar-li cap teoria de recanvi. Com podem treballar sense teoria? Què és la lluita, les masses, el revolucionari? Tot l’article és escandalós, i un partit que tolera com a líder un home com aqueix no és seriós.

Cite novament: “Llavors, quina és la naturalesa de la bèstia (el feixisme)? Trotski manté que es tracta ni més menys que del fenomen familiar del bonapartisme, en el que una banda es manté en el poder enfrontant una classe amb una altra i donant al poder de l’estat un caràcter temporalment autònom. Però els règims totalitaris moderns no són episòdics; gairebé han canviat ja l’estructura econòmica i social no sols manipulant les velles formes, sinó destruint la seua vitalitat interna. ¿És, doncs, la burocràcia nazi una nova classe dirigent i el feixisme una nova formació social, comparable al capitalisme? Açò tampoc sembla cert.”

Crea així una nova teoria, una nova definició del feixisme, encara que desitja que siguem escèptics davant de totes les teories. És com si els diguérem als treballadors que han d’ésser devots del seu treball, però que les seues ferramentes no tenen cap importància! Estic segur que els treballadors tindrien un bon apel·latiu per a qui s’ho digués.

Però és força característic d’un intel·lectual desorientat. S’enfronta amb la guerra, amb la terrible època actual, amb pèrdues, amb sacrificis, i té por. Comença a propagar l’escepticisme i encara creu que és possible unir l’escepticisme amb la devoció revolucionària. Només podem desenvolupar una devoció revolucionària si estem segurs que és racional i possible, i no podem estar-ho sense una teoria operativa. Qui proclama l’escepticisme teòric és un traïdor.

Hem analitzat diferents elements en el feixisme:

1.- L’element comú al feixisme i al vell bonapartisme és que utilitzen la lluita de classes per a donar la major independència possible al poder de l’estat. Però sempre hem subratllat que el vell bonapartisme es produí en una societat burgesa ascendent, mentre que el feixisme és el poder de l’estat d’una societat burgesa que decau.

2.- El feixisme és un intent de la burgesia de superar la contradicció entre la tècnica actual i la propietat privada sense destruir la propietat privada. L’“economia planificada” del feixisme en un intent de salvar la propietat privada i de controlar-la alhora.

3.- És un intent de superar la contradicció entre la tècnica moderna de les forces productives i el limitat espai de l’estat nacional. La nova tècnica no pot limitar-se dins de fronteres nacionals, i el feixisme intenta superar aquesta contradicció. El resultat és la guerra. Ja hem analitzat aquests tres elements.

Mac Donald abandonarà el partit igual que Burnham, però, com és més peresós, trigarà més.

Consideràrem Burnham com “un bon element” alguna vegada? Sí. En aquesta època, el partit proletari ha d’usar tot intel·lectual que puga ajudar-lo. Gastí molts mesos amb Diego Rivera, per a salvar-lo per al nostre moviment, però no en tinguí èxit. Però totes les Internacionals han tingut experiències d’aquest tipus. La primera, amb el poeta Freiligrath, que era molt capritxós. La segona i la tercera, amb Gorki. La quarta, amb Rivera. Sempre es separaren de nosaltres.

Burnham estava més proper al moviment, però Cannon sempre tingué els seus dubtes respecte a ell. Sabia escriure, i tenia un cert estil de pensament, no molt profund, però destre. Podia acceptar una idea, desenvolupar, escriure un bon article sobre ella... i oblidar-la. L’autor pot oblidar, l’obrer no. No obstant, mentre podem utilitzar aqueixa gent, tant millor. També Mussolini fou, en els seus temps, “un bon element”!

Coyoacán, D. F.

7 d’agost de 1940.