CIÈNCIA I ESTIL
23 de febrer de 1940
Benvolguts camarades:
He rebut Ciència i estil, de Burnham. Ja s’ha obert l’abscés, i això és un important avantatge polític. L’endarreriment teòric de l’opinió “radical” nord-americana queda clarament exposat en el fet que Burnham es limite a repetir (amb algunes il·lustracions “modernitzadores”) allò que escrigué Struve a Rússia fa més de quaranta anys, i, en certa manera, allò que Dühring tractava d’ensenyar a la socialdemocràcia alemanya fa més de tres quarts de segle. Açò, des del punt de vista de la “ciència”. Quant a “estil”, francament, preferisc Eastman.
Però l’interès principal del document no és de caràcter teòric; la mil i una refutació acadèmica de la dialèctica no té més valor que qualsevol dels seus precedents. No obstant, des del punt de vista polític, el document té un valor indiscutible. Demostra que l’inspirador teòric de l’oposició no està més prop del socialisme científic del que estava Muste, l’anterior soci d’Abern. Shachtman mencionava la filosofia de Bogdanov. Perquè és absolutament impossible imaginar-se la signatura de Bogdanov sota semblant document, inclús després de la seua ruptura definitiva amb el bolxevisme. Crec que el partit ha de preguntar als camarades Shachtman i Abern, com faig jo en aquest moment: “Què penseu de l’“estil” de Burnham i de la seua “ciència”?” La qüestió finlandesa és important, però, al capdavall, no és més que un episodi i el canvi en la situació internacional, que revelarà els autèntics factors dels esdeveniments, poden dissipar totes les divergències sobre aquest assumpte concret. Però, ¿poden ara els camarades Shachtman i Abern, després de l’aparició de Ciència i estil, suportar totes les concepcions (sobre ciència, marxisme, política, “moral”) de Burnham? Els “minoritaris” que es preparen per a l’escissió han de considerar si poden romandre units, no una setmana ni el que dure la guerra entre Finlàndia i l’URSS, sinó durant anys, a un líder que no té res en comú amb la revolució proletària.
S’ha obert l’abscés. Shachtman i Abern no poden continuar dient que només volen discutir un poquet sobre Finlàndia o sobre Cannon. No poden continuar jugant a la gallina cega amb el marxisme i la IV Internacional. El SWP o segueix la tradició de Marx, Engels, Mehring, Lenin i Rosa Luxemburg (aqueixa tradició que Burnham anomena “reaccionària”) o segueix les concepcions de Burnham, que no són sinó una mala reproducció del socialisme petitburgès premarxista.
Sabem molt bé el que aquest revisionisme ha significat políticament en el passat. Avui, en l’època de l’agonia de mort de la societat burgesa, les conseqüències polítiques del burnhamisme poden ésser molt més immediates i antirevolucionàries. Camarades Shachtman i Abern, el camp és el vostre!
Lev Trotski
Coyoacán, D. F.