LLETRA A JOSEPH HANSEN
5 de gener de 1940
Benvolgut Joe:
Gràcies per la teua informació. Si fos necessari o convenient, Jim podria publicar la nostra correspondència i la de Wrigth sobre el problema de l’escissió. Aquesta correspondència mostra el nostre ferm desig de preservar la unitat del partit, malgrat el debat fraccional més enverinat. He escrit a Wright que, encara que quedés en minoria, l’ala bolxevic del partit hauria de mantenir-se dins de la disciplina i Jim m’ha contestat que està àmpliament d’acord amb mi. Crec que aquestes dues frases són decisives en aquest assumpte.
Et diré només dues paraules sobre la meua opinió sobre la qüestió finlandesa, tal com l’exposí en l’article sobre l’oposició petit burgesa. Hi ha una diferència de principi entre Finlàndia i Polònia, no és cert? ¿La intervenció de l’Exèrcit Roig a Polònia, fou o no fou acompanyada de guerra civil? La premsa dels menxevics, que està molt ben informada gràcies a la seua amistat amb emigrats del Bund i del PPS, diu obertament que una onada revolucionària acompanyava l’avanç de l’Exèrcit Roig. I no sols a Polònia, sinó també a Romania.
El Kremlin creà el govern de Kuusinen amb el propòsit evident de sustituir la guerra per la guerra civil. Hi ha informació sobre els començaments de la creació de l’Exèrcit Roig finlandès, sobre l’“entusiasme” dels grangers pobres de les regions ocupades en què s’havia expropiat als grans terratinents, i tot això. Què és açò si no és el principi d’una guerra civil?
El desenvolupament posterior d’aquesta guerra civil depèn completament de l’avanç de l’Exèrcit Roig. L’“entusiasme” del poble no és suficientment ardent com per a produir aixecaments independents dels camperols i obrers que es troben sota l’espasa del botxí Mannerheim. La retirada de l’Exèrcit Roig posaria, necessàriament, la guerra civil en la mateixa situació que al principi.
Si els capitalistes ajuden eficientment la burgesia finesa a defensar el règim capitalista, la guerra civil serà impossible a Finlàndia, de moment. Però si, com és més probable, els destacaments reforçats de l’Exèrcit Roig penetren amb èxit en el camp, veurem com la guerra civil es desenvolupa paral·lelament a la invasió.
No podem preveure tots els episodis militars, els alts i baixos tàctics, però la línia estratègica general dels esdeveniments ha d’ésser aquesta. I en aquest tema, com en tants altres, l’oposició fa una política purament impressionista i conjuntural, en compte d’una política de principis.
(No crec necessari repetir que la guerra civil a Finlàndia, com a Polònia, és de naturalesa limitada, mig reprimida i que pot convertir-se, en el seu dia, en una guerra civil entre les masses finlandeses i la burocràcia de Moscou. Som tan conscients d’açò, almenys, com l’oposició, i recolzem obertament les masses. Però tractem d’analitzar el procés tal com és i no identifiquem el primer pas amb el segon.)
Amb els meus millors desigs i salutacions per a tots els amics,
Lev Trotski
Coyoacán, D. F.