LA INTERNACIONAL COMUNISTA DESPRÉS DE LENIN

(STALIN, EL GRAN ORGANITZADOR DE DERROTES)

Lev Trotski, 1929

_____________________________________________________________________

versió catalana feta per Alejo Martínez  des de: http://grupgerminal.org/?q=node/183

i contrastada amb L’Internationale communiste après Lénin, Presses Universitaires de France, dos volums, 1969, París

_____________________________________________________________________



Pròleg de l’autor a l’edició francesa de 1930.

I ARA?: Lletra al VI Congrés de la Internacional Comunista

I.- Objectiu d’aquesta lletra.

II.- Per què no  ha hagut un Congrés de la Internacional Comunista durant més de quatre anys? 

III.- La política de 1923 a 1927.

IV.- Radicalització de les masses i problemes de direcció.

V.- Com s’ha preparat el desplaçament vers l’esquerra que s’està produint actualment al Partit Comunista de la Unió Soviètica.

VI.- Un pas endavant, mig pas arrere.

VII.- Maniobra o curs nou?.

VIII.- Les bases socials de la crisi actual

IX.- La crisi del partit

CRÍTICA DEL PROGRAMA DE LA INTERNACIONAL COMUNISTA.

I.- PROGRAMA DE LA REVOLUCIÓ INTERNACIONAL O PROGRAMA DEL SOCIALISME EN UN SOL PAÍS?.

1.-ESTRUCTURA GENERAL DEL PROGRAMA.

2.- ELS ESTATS UNITS I EUROPA.

3.-LA CONSIGNA DELS ESTATS UNITS SOVIÈTICS D’EUROPA.

4.-EL CRITERI DE L’INTERNACIONALISME.

5.-LA TRADICIÓ TEÒRICA DEL PARTIT.

6.-ON ESTÀ, DONCS, LA DESVIACIÓ SOCIALDEMÒCRATA?.

7.-LA DEPENDÈNCIA DE L’URSS DE L’ECONOMIA MUNDIAL.

8.-LA CONTRADICCIÓ ENTRE LES FORCES PRODUCTIVES I LES FRONTERES NACIONALS, CAUSA DEL CARÀCTER UTÒPIC I REACCIONARI DE LA TEORIA DEL SOCIALISME EN SOL PAÍS.

9.-LA QÜESTIÓ NOMÉS POT SER RESOLTA PER LA REVOLUCIÓ MUNDIAL.

10.-LA TEORIA DEL SOCIALISME EN UN SOL PAÍS, FONT D’ERRORS SOCIALPATRIOTES INEVITABLES.

II.- L’ESTRATÈGIA I LA TÀCTICA A L’ÈPOCA IMPERIALISTA.

1.-Total inconsistència del capítol principal del projecte.

2.- Particularitats essencials de l’estratègia en l’època revolucionaria i paper del partit.

3.- El III Congrés i la qüestió de la permanència del procés revolucionari segons Lenin i Bukharin.

4.- Els esdeveniment de 1923 en Alemanya i les lliçons d’octubre.

5.- L’error estratègic radical del V Congrés.

6.- “L’era democraticopacífica” i el feixisme.

7.- Política ultraesquerrana i ferment de dreta.

8.- Període d’escorament cap al centre-dreta.

9.- Sobre el caràcter de les maniobres i de l’estratègia revolucionària.

10.- L’estratègia de guerra civil.

11.- Les qüestions del règim interior del partit.

12.- Causes de les derrotes de l’Oposició i perspectives.

III.- BALANÇ I PERSPECTIVES DE LA REVOLUCIÓ XINESA: LES SEUES LLIÇONS PER ALS PAÏSOS D’ORIENT I PER A TOTA LA INTERNACIONAL COMUNISTA.

1.-Sobre la naturalesa de la burgesia colonial

2.- Les etapes de la revolució xinesa.

3.- Dictadura democràtica o dictadura del proletariat?.

4.- L’aventurerisme com a conseqüència de l’oportunisme.

5.- Els soviets i la revolució.

6.- El problema del caràcter de la futura revolució xinesa.

7.- Sobre la idea reaccionària dels “partits obrers i camperols bipartits” per a l’Orient

8.- Cal verificar què ha fornit la Internacional Camperola.

9.- Conclusió.

III. LA QÜESTIÓ XINESA DESPRÉS DEL VI CONGRÉS

1.- La revolució permanent i la insurrecció de Canton.

2.- El període interrevolucionari i les seues tasques.

3.- Els soviets i l’Assemblea Constituent.

4.- Una altra vegada més sobre la consigna de la “dictadura democràtica”.

5. Apèndix: Un interessant document sobre la política i el règim de la Internacional Comunista .

IV. QUI DIRIGEIX AVUI EN DIA LA INTERNACIONAL COMUNISTA?