Amb tot i que els resultats no són encara definitius, podem destacar dues característiques de les passades eleccions: l'elevat percentatge d'abstenció, tant al Principat com a la resta dels Països Catalans i de l'Estat espanyol; la inexistència, per ara, d'una esquerra abertzale prepotent. El primer d'aquests fets, d'indubtable gravetat, és el resultat de la política de consens i d'abandó dels programes que havien servit per a catapultar forces suposadament progressistes i esquerranes al Parlament el 15-J. Pel que fa al fracàs de l'esquerra nacionalista, hem de fer algunes consideracions més ajustades.

En relació amb Euskadi, on Herri Batasuna ha tret cinc parlamentaris, la diferència és cabdal. Ara bé, no oblidem que HB s'ha presentat sempre com a coalició independentista. El BEAN, no. No s'hi ha pogut presentar pel fet de ser integrat per un partit, el BCT, que no s'ha definit en aquest aspecte. Em sembla alliçonador, però, el fet que la "província" de Tarragona, la més botiflera del Principat i l'única on el 15-J guanyà UCD, sigui de les que ha donat un percentatge més elevat de vots BEAN, si exceptuem Barcelona, on altres factors poden haver emmascarat el resultat. Perquè precisament a Tarragona, on els companys del BCT no van participar a la campanya, érem nosaltres, els militants del PSAN, els qui vam fer tots els mítings. I quan érem interrogats sobre el nostre independentisme havíem de respondre que, respectant la sobirania dels companys del BCT de manifestar-se en aquest sentit quan els sembli més oportú, efectivament el PSAN és un partit independentista.

Sembla, doncs, que la conclusió que es pot treure d'aquest fet és que l'independentisme no és un concepte que faci por, com potser algú es pensa. La inexistent esquerra abertzale no és una utopia inassolible; l'hem de construir, sens dubte; i probablement som els militants del PSAN els responsables de fer-la, juntament amb aquest Bloc d'Esquerra d'Alliberament Nacional que ara es comença a configurar com a moviment d'alliberament nacional i de classe. Però el fet que aquest moviment estigui per construir no ens ha de servir per a escudar-nos darrera d'un suposat fracàs a les eleccions per a abandonar el camí que, tot just encetat, ja se'ns presenta com a possible.

L'espai s'acaba. No vull enllestir, però, sense referir-me a dos fets que mereixen una referència: malgrat l'agressiva campanya feta des del "nacionalisme" de Convergència i Unió, ha estat la coalició CC-UCD la que ha tendit a consolidar-se i fins i tot a absorbir escons convergents. L'únic indret on UCD ha perdut escons, Tarragona, ho ha fet en benefici del PSC. Malgrat el poc èxit del BEAN, doncs, podem assegurar que l'alternativa nacionalista de la dreta baixa. Nosaltres sempre ho havíem dit: no és cap novetat.

Un altre fet a destacar: Esquerra Republicana (més concretament, Heribert Barrera) es va servir el 15-J del fantasma anomenat PTE per a obtenir un escó; ara, amb el pretext que ERC rebutja el marxisme, s'ha servit dels companys del FNC per a repetir la jugada. Enhorabona! Suggereixo als companys independentistes del FNC que en una altra ocasió es pensin millor on tenen els aliats: a l'esquerra abertzale. I que no oblidin que el BEAN no ha estat solament una coalició electoral: és, des d'ara, l'embrió del nostre moviment d'alliberament nacional popular dels Països Catalans.