Programa de la social-democràcia austríaca sobre la qüestió nacional.
Declaració dels drets dels pobles de Rússia.
Declaració dels drets dels treballadors i del poble explotat.
Proclamació de la Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques.
Programa de la social-democràcia austríaca sobre la qüestió nacional
(Adoptat al congrés celebrat l'any 1899 a Brünn)
Atès que els antagonismes nacionals a Àustria constitueixen un obstacle a tot progrés polític i paralitzen el desenvolupament cultural dels pobles; que aquests antagonismes estan determinats principalment pel retard polític de les nostres institucions de Dret públic; que, en particular, la persistència de la lluita nacional és un dels mitjans de què es serveixen les classes dirigents per a consolidar llur dominació i dificultar tota clara manifestació dels veritables interessos populars.
El Congrés del Partit declara:
La solució definitiva a Àustria del problema de les nacionalitat i de les llengües en l'esperit de la raó i de la justícia és, per damunt de tot, una necessitat cultural i, per això, és d'interès vital per a la classe obrera.
La solució del problema nacional només és possible en una societat veritablement democràtica, basada en el sufragi universal, igual i directe; en una societat en què siguin destruïts els privilegis feudals a l'Estat i a les regions; només en un règim com aquest podran les classes populars, l'únic punt de suport de la societat i de l'Estat, defensar i realitzar llurs interessos.
La conservació i el desenvolupament de la individualitat nacional de tots els pobles austríacs només serà possible sota la igualtat absoluta de drets i l'absència de tota mena d'opressió; per això ha d'ésser rebutjat el sistema del centralisme burocràtic estatal, així com els privilegis feudals de les diverses províncies.
Només en aquestes condicions i inspirant-se en els principis següents, serà possible instituir a Àustria l'ordre nacional en lloc de la discòrdia.
Àustria ha d'ésser transformada en un Estat democràtic de nacionalitats.
En lloc de les tradicionals terres de la Corona han de crear-se corporacions nacionals autònomes i limitades la legislació i l'administració de les quals seran confiades a unes Cambres populars elegides a base del sufragi universal, igual i directe.
Totes les regions autònomes d'una mateixa nació formen una unitat que resol amb plena autonomia els seus assumptes nacionals.
El dret de les minories nacionals quedarà garantit per una llei especial que elaborarà el parlament imperial.
No reconeixem cap privilegi nacional, i per això rebutgem l'exigència d'una llengua de l'Estat; es confia al parlament imperial la missió de decidir en quina mesura existeix la necessitat d'una llengua per a les nacions.
El congrés del Partit com a òrgan de la social-democràcia internacional a Àustria, expressa el seu convenciment en la possibilitat d'assolir l'acord dels pobles a base dels principis exposats;
El congrés del Partit declara solemnement:
Que reconeix el dret de cada nació a l'existència i el desenvolupament nacional;
Que per al desenvolupament eficaç de llur cultura els pobles han de viure en plena solidaritat i no pas en una mísera rivalitat mútua, i que, particularment, la classe obrera, tant en interès de les diverses nacions com de tot l'Estat, ha de mantenir fermament la companyonia i la fraternitat combatives internacionals i menar, en rengles compactes, la seva lluita política i sindical.
Declaració dels drets dels pobles de Rússia
La revolució d'octubre dels obrers i camperols ha començat sota la bandera de l'emancipació.
Els camperols han estat emancipats del poder dels terratinents, per tal com la gran propietat agrària ja no existeix, ha estat abolida. Els soldats i mariners han estat emancipats del poder dels generals autocràtics, per tal com d'ara endavant els llocs de comandament seran electius i destituïbles. Els obrers han estat emancipats dels capricis i l'arbitrarietat dels capitalistes, per tal com d'ara endavant s'establirà el control dels treballadors a les fàbriques. Tot el que és vital ha estat alliberat de les odiades cadenes.
Només romanen els pobles de Rússia, que han patit i pateixen el jou i l'arbitrarietat i l'emancipació dels quals cal emprendre immediatament, d'una manera decidida i categòrica.
A l'època del tsarisme hom atiava constantment els uns contra els altres els pobles de Rússia. Els resultats d'aquesta política són coneguts: matances i pogroms d'una banda; l'esclavatge dels pobles, de l'altra.
Aquesta política ignominiosa ja no existeix i no ha de poder tornar. D'ara endavant ha d'ésser substituïda per la unió voluntària i honrada dels pobles de Rússia.
En el període de l'imperialisme, després de la revolució de febrer, quan el poder passà a mans de la burgesia del partit “cadet”, la política descarada de l'atiament cedí el lloc a una política de desconfiança poruga en els pobles de Rússia, a una política d'intrigues i provocacions, dissimulada sota les declaracions verbals sobre la “llibertat” i la “igualtat” dels pobles. Els resultats d'aquesta política són coneguts: intensificació de les rivalitats nacionals, quebrantament de la confiança recíproca.
Cal posar fi a aquesta política de falsedats i desconfiança, d'intrigues i provocacions, que ha d'ésser reemplaçada per una política franca i honrada que meni a la confiança recíproca completa entre els pobles de Rússia.
Només com a resultat d'aquesta confiança es pot formar una unió honrada i sòlida d'aquests pobles.
Només com a resultat d'aquesta unió poden els obrers i camperols dels pobles de Rússia aplegar-se estretament en una força revolucionària capaç de resistir tots els atacs de la burgesia imperialista i anexionista.
El congrés dels soviets de juny d'enguany proclama el dret dels pobles de Rússia a la lliure autodeterminació.
El segon congrés dels soviets, reunit el mes d'octubre, confirmà aquest dret indiscutible d'una manera encara més decidida i concreta.
Complint la voluntat d'aquests congressos, el Consell de Comissaris del Poble ha decidit establir els següents principis com a base de la seva actuació en allò que toca a les nacionalitats de Rússia:
Igualtat i sobirania dels pobles de Rússia.
Dret dels pobles de Rússia a la lliure autodeterminació, sense excloure la separació i la constitució en Estat independent.
Abolició de tota mena de privilegis i limitacions nacionals i nacional-religiosos.
Lliure desenvolupament de les minories nacionals i dels grups etnogràfics que poblen el territori de Rússia.
Els decrets que deriven d'accí seran elaborats tant bon punt sigui constituïda la Comissió de les qüestions nacionals.
En nom de la República Panrussa, el president del Consell de Comissaris del Poble, V. Ulianov (Lenin).
El Comissari del Poble per a les qüestions de les nacionalitats, Iòssif Djugaixvili-Stalin.
2 de novembre del 1917 (vell estil).
Declaració dels drets dels treballadors i del poble explotat
(Adoptada pel III congrés dels Soviets)
Punts relatius a la qüestió nacional
I. II. La República Soviètica Russa es funda sobre la base de la unió lliure de les nacions lliures com a federació de les repúbliques soviètiques nacionals.
III. I. El III congrés dels soviets, després d'expressar la seva decisió inflexible d'arrencar la humanitat de les urpes del capital financer i de l'imperialisme, que en la guerra present, la més criminal de totes, ha negat la terra en sang, s'associa enterament a la política del Govern Soviètic, consistent en la ruptura dels tractats secrets, l'organització de la més vasta fraternització entre els obrers i camperols dels exèrcits bel·ligerants, i la consecució, costi el que costi, mitjançant mesures revolucionàries, d'una pau democràtica sense anexions ni contribucions, sobre la base de la lliure autodeterminació de les nacions.
IV. El III congrés dels soviets de diputats obrers, soldats i camperols considera que ara, en el moment de la lluita decisiva amb els explotadors, aquest no poden ocupar cap lloc en els òrgans de poder. El poder ha de pertànyer enterament i exclusivament a les masses treballadores i a llur representació, els soviets de diputats obrers, soldats i camperols.
El III congrés dels soviets, que alhora aspira a crear la unió lliure i voluntària i, per aquest motiu, més completa i sòlida, de les classes treballadores de totes les nacions de Rússia, es limita a establir els principis bàsics de la federació de repúbliques soviètiques, confiant als obrers i camperols de cada nació la missió de decidir amb plena independència en llurs congressos soviètics si desitgen participar en el govern federal i en les altres institucions federals soviètiques i, en cas afirmatiu, en quines condicions.
Proclamació de la Unió de les Repúbliques Socialistes Soviètiques
D'ençà de la formació de les Repúbliques Soviètiques, els Estats del món es divideixen en dos camps: el camp del capitalisme i el camp del socialisme.
En el camp del capitalisme regnen l'odi nacional i la desigualtat, l'esclavatge colonial i el xovinisme, l'opressió nacional i les matances, les brutalitats imperialistes i les guerres.
En cel camp del socialisme regnen la confiança mútua i la pau, la llibertat nacional i la igualtat, el veïnatge pacífic i la col·laboració fraternal dels pobles.
Les temptatives fetes pel món capitalista durant dotzenes d'anys per a resoldre la qüestió nacional conciliant el lliure desenvolupament dels pobles amb el sistema d'explotació de l'home per l'home han estat infructuoses. Al contrari, els antagonismes nacionals s'han agreujat i amenacen l'existència mateixa del capitalisme. La burgesia s'ha mostrat incapaç d'instaurar la col·laboració dels pobles.
Només en el camp dels soviets, sota el règim de la dictadura del proletariat, que uneix al seu redol la majoria de la població, s'ha pogut anihilar radicalment l'opressió nacional, provocar la confiança mútua i establir les bases de col·laboració fraternal dels pobles.
És així com les Repúbliques Soviètiques han reeixit a rebutjar els atacs dels imperialistes de tot el món, de l'interior i de l'exterior; és així com han pogut posar fi a la guerra civil, assegurar llur existència i emprendre l'organització pacífica.
Els anys de guerra, però, no han passat sense deixar rastre. Els camps devastats, les fàbriques abandonades, les forces productives destruïdes, els recursos econòmics exhaurits – heretatge de la guerra – fan insuficients els esforços isolats de les diverses Repúbliques per a l'edificació econòmica. La reconstrucció de l'economia popular és impossible amb l'existència isolada de les Repúbliques.
D'una altra banda, la inestabilitat de la situació internacional i el perill de noves agressions fan necessària la creació del front únic de les Repúbliques Soviètiques enfront del món capitalista que les envolta.
Finalment, l'estructura mateixa del poder soviètic, que és internacional pel seu caràcter de classe, incita les masses treballadores de les Repúbliques Soviètiques a unir-se en una sola família socialista.
Totes aquestes circumstàncies imposen irresistiblement la unió de les Repúbliques Soviètiques en un sol Estat, capaç de garantir la seguretat a l'exterior, el progrés econòmic i el lliure desenvolupament dels pobles a l'interior.
La voluntat dels pobles de les Repúbliques Soviètiques, que s'han reunit recentment en els congressos de llurs soviets i han decidit per unanimitat la formació de la “Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques”, és la penyora segura que aquesta Unió és una unió voluntàriament consentida pels pobles iguals en drets; que cada República pot abandonar lliurement la Unió, que l'adhesió a la Unió és accessible a totes les Repúbliques Soviètiques existents o que puguin sorgir en l'esdevenidor, que el nou Govern de la Unió és el digne coronament dels principis de veïnatge pacífic i de col·laboració dels pobles proclamats l'octubre del 1917, que serà un defensor fidel contra el capitalisme mundial i que constitueix un pas decisiu cap a la Unió dels treballadors de tots els països dins la República Socialista Soviètica Universal.
La República Socialista Federativa dels Soviets de Rússia, la República Socialista dels Soviets d'Ucraina, la República Socialista dels Soviets de la Rússia Blanca i la República Federativa Socialista dels Soviets de la Transcaucàsia (República Socialista dels Soviets de l'Aserbeidjan, República Socialista dels Soviets de Geòrgia) s'uneixen en un sol Estat que adopta el nom d'Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques.