Els l�mits de l�economia mixta. Paul Mattick 1969

XIX

L�IMPERATIU IMPERIALISTA

El model de Marx d�acumulaci� de capital representa un sistema homogeni tancat en el qual la composici� org�nica ascendent del capital resulta en una caiguda de la taxa de benefici i per tant en el declivi de l�expansi� del capital sempre que les condicions de producci� no permeten una pujada suficient de la taxa d�explotaci�. Per� el capitalisme no �s un sistema tancat: �s capa� de frenar la composici� org�nica ascendent del capital a trav�s de la seua extensi� cap enfora i de millorar-ne la rendibilitat a trav�s de la importaci� de beneficis de l�exterior. �s l�expansi� de valor del capital centralitzat existent, per�, la que determina la grand�ria i tamb� el car�cter del mercat mundial, i limita la capitalitzaci� de les nacions sots-desenvolupades a servir les necessitats espec�fiques de beneficis dels capitals dominants. Donat aquest mercat mundial, ja no �s possible per la part sots-desenvolupada del m�n de fer avan�ar la pr�pia capitalitzaci� independentment dels requeriments de beneficis de les nacions capitalistes altament desenvolupades.

El m�n en general �s �bviament curt de capital i de plus-v�lua. La sobreproducci� de capital en relaci� a la seua rendibilitat en una part del m�n confronta una sots-capitalitzaci� en una altra part. Si consideram el capitalisme com un sistema mundial �s de fet un sistema miserable de producci� social. Per al capitalisme en general, �s clar, la composici� org�nica del capital no �s prou alta com per reduir la taxa de benefici per sota de les seues necessitats d�acumulaci�. Per� degut a la centralitzaci� i monopolitzaci� del capital, les contradiccions inherents de la producci� de capital erigeixen barreres a la seua expansi� molt abans que les fronteres abstractes de la teoria de Marx del desenvolupament capitalista troben cap mena d�aproximaci� a la realitat.

El capitalisme ha deixat d��sser un sistema de producci� socialment progressiu i ha esdevingut � malgrat totes les aparences superficials del contrari � un de regressiu i destructiu. Ha condu�t a la divisi� del m�n en uns pocs pa�sos altament industrialitzats i un nombre elevat de nacions incapaces d�al�ar-se m�s enll� d�un estadi de mis�ria creixent. Amb tot, el destins de totes les nacions s�entrelliguen indestriablement; �s la situaci� mundial la que determina finalment el futur de totes i cadascuna de les nacions. Les perspectives de fins i tot les nacions m�s �pr�speres� s�han de considerar a la llum de les condicions mundials existents; vist des d�aquesta perspectiva, s�n de fet magres. Ja incapaces d�extreure de la pr�pia poblaci� treballadora quantitats de plus-v�lua que garantesquen una expansi� accelerada de capital privat rendible, les pot�ncies capitalistes dominants troben que les fonts de beneficis addicionals en les parts sots-desenvolupades del m�n tamb� s�assequen. Mantindre l�explotaci� de les �rees endarrerides en destruir� l�explotabilitat. Per� no explotar-les suposa reduir encara m�s la rendibilitat ja insuficient del capital. Les grans nacions capitalistes provaran aix� d�augmentar m�s que no pas relaxar la llur explotaci� amb l�esperan�a que la pr�pia expansi� ser� el vehicle, o el generar� com a subproducte, del desenvolupament de les nacions pobres en capital. La pol�tica occidental resta en una fe profunda en la capacitat creadora de beneficis de l�acumulaci� competitiva de capital � una fe sustentada pel per�ode recentment experimentat de �prosperitat� indu�da pel govern. �s encara compet�ncia en l�escala m�s �mplia � el mercat mundial � a la qual s�orienta l�expansi�, encara que a escala mundial i en cada naci� separadament, l�economia de mercat sembla irremeiablement perduda.

Les grans companyies de les nacions industrials, les quals dominen les economies capitalistes, ja no poden funcionar en el marc nacional; han esdevingut i han de restar companyies multinacionals. �Qualsevol companyia d�import�ncia que vulga sobreviure ha d��sser internacional i multinacional�, es diu, �ja que companyies amb operacions d�abast mundial poden trobar m�s f�cil que les companyies purament nacionals la reducci� de despeses amb el moviment de mat�ries primeres, d�instal�lacions de producci� i de distribuci�, i de m� d�obra en conformitat amb objectius d�optimitzaci�^[1] Grans companyies com Unilever i IBM, per exemple, tenen interessos en gaireb� tots els pa�sos del m�n; IBM, espec�ficament, opera en un centenar de nacions i mant� quinze plantes manufacturadores en tretze pa�sos. �Gaireb� 3.000 firmes americanes tenen subsidi�ries exteriors i les llurs vendres doblen el que exporten els Estats Units. Aquestes companyies de base americana que operen a escala multinacional condueixen empreses manufactureres a l�exterior, extreuen i processen recursos naturals, forneixen serveis i comercialitzen els b�ns i serveis resultants a escala internacional.�^[2] El creixement de companyies multinacionals �s un fenomen internacional per� degut a la posici� dominant d�Am�rica a l�economia mundial �s m�s pronunciada als Estats Units. Els llurs interessos en companyies multinacionals es revelen en el valor d�inversions directes a l�exterior. �Augmentaren de 11.700 milions de d�lars el 1950 a 31.100 milions de d�lars el 1962. En la categoria manufacturera tota sola, l�augment fou de 3.800 milions de d�lars a 13.200 milions�. D�en�� de la segona guerra mundial, �cada president, cada congr�s i nombrosos dirigents p�blics i llecs del pensament nacional i internacional han emfasitzat la import�ncia per l�inter�s nacional del paper de corporacions privades que operen a escala multinacional. Del 1950 fins al 1962, es van rebre 29.000 milions de d�lars en guanys, pagaments d�interessos, quotes de gesti� i royalties d�inversions directes a l�exterior. Aix� contrasta amb els 16.000 milions de d�lars de flux de capital des dels Estats Units per a inversions directes en l�exterior pel mateix per�ode.�^[3]

Amb independ�ncia de si l�estructura mundial del capitalisme ha d�obstaculitzar l�expansi� del capital a una escala mundial, cada empresa capitalista, i cada naci� capitalista, prova d�expandir el seu propi capital � a expenses d�altres empreses i d�altres nacions si cal. L�eliminaci� de la compet�ncia i centralitzaci� internacional del capital, si b� potser no beneficien el m�n capitalista en general, encara beneficien els capitals en aven� i les nacions m�s fortes. L�economia canadenca, per exemple, s�ha considerat de fa temps una extensi� de l�economia americana. �El 1963, els forasters residents, la majoria americans, controlaven un 60% de les manufacturaci� canadenca, un 74% de la ind�stria petroliera i del ges natural i un 57% de la mineria i la fundici�... El control en la ind�stria conservera puj� a un 90%... Qualques observadors econ�mics atribueixen la tend�ncia continuada de presa a la internacionalitzaci� creixent de l�economia. Per a Canad�, per�, la internacionalitzaci� suposa majorit�riament una americanitzaci�, i aix� sovint es lamenta�^[4] L�oposici� al domini foraster real i potencial de diverses ind�stries esdev� creixentment m�s not�ria en les nacions europees. Tots dos blocs comercials europeus tendeixen a una distribuci� continental de recursos de capital i a la retallada d�inversions americanes en la ind�stria europea; per� l�exist�ncia d�aquests blocs esperona inversions superiors per part de les companyies americanes per tal de creuar els murs duaners. Encara aix�, les nacions capitalistes desenvolupades comprenen tan sols una part menor del m�n. El llur futur dep�n no tant d�una compet�ncia intensificada entre els propis rengles com de guanyar una base m�s �mplia d�expansi� de capital.

La gran companyia ha de produir per a un mercat internacional en expansi� i vendre-hi rendiblement. Si els seus beneficis i producci� en el mercat mundial no s�expandeixen, la companyia encarar� una estagnaci� dins el seu mercat nacional; i aix� augmentar� la necessitat de mantindre l�estabilitat social mitjan�ant la producci� indu�da pel govern. En d�altres mots, la producci� de capital privat ha d�accentuar-se a l�exterior per aturar-ne el declivi interior. Una part elevada del m�n s�ha de capitalitzar per tal d�acomodar les necessitats d�expansi� de les grans companyies. (Aquesta �s la ra� per la qual el desenvolupament, o creixement, abans reservat a la teoria marxiana, ha esdevingut ara la q�esti� predominant de l�economia burgesa). Per� ha d��sser un desenvolupament adient a l�empresa privada i als seus requeriments d�acumulaci�, �s a dir, un desenvolupament que subordina les nacions en desenvolupament a les normes del mercat mundial capitalista.

El car�cter �mixt� de les economies capitalistes de mercat esborra una distinci� anterior entre govern i capital. El govern ja no �s merament el bra� pol�tic de la classe capitalista. Els seus interessos econ�mics s�n tan entrelligats amb els de la classe capitalista que la pol�tica governamental i la pol�tica empresarial s�n la mateixa. La necessitat d�expansi� externa de capital per tal d�aturar aquesta contracci� interna pren la forma d�un imperialisme agressiu i de compet�ncia imperialista. Per� aquest imperialisme difereix de l�imperialisme i del colonialisme del capitalisme de laissez-faire perqu� el capital competeix per a m�s que simples fonts de mat�ries primeres, mercats privilegiats i exportacions de capital; tamb� combat per la pr�pia vida com a sistema de propietat privada contra noves formes de producci� de capital que ja no se sotmeten a relacions econ�miques de valor i al mecanisme competitiu del mercat.

Per a Keynes, l�imperialisme i la guerra certament afectaven l�economia per� no eren una part integral del capitalisme. Per a Marx, canvis estructurals en el capitals, b� nacionals b� internacional, impliquen crisis de compet�ncia, imperialisme i guerra. La segona guerra mundial era for�a �bviament connectada amb el llarg per�ode de depressi� que la preced�, i l�actual tend�ncia mundial de suplementar la for�a econ�mica amb mitjans pol�tic-militars testimonia la natura imperialista de la compet�ncia moderna del capital. Malgrat que les mis�ries de la guerra poden no considerar-se com a propietat exclusiva del capitalisme, els llurs or�gens i els llurs resultats connecten necess�riament amb el car�cter competitiu de l�expansi� internacional del capital.

L�imperialisme es pot descriure en termes pol�tics encara que trobe la base material en els requeriments d�acumulaci� de capital. Les actuals activitats imperialistes troben causa directa en els despla�aments de les relacions de poder que comport� la segona guerra mundial. A primera vista, aquests despla�aments tan sols podien conduir a una nova guerra o a l�acceptaci� d�un m�n dividit en dos sistemes diferents de producci� de capital, amb esferes d�inter�s separades i dominades per les dues pot�ncies militars m�s fortes, R�ssia i els Estats Units. La segona possibilitat semblava, per�, �inacceptable� per les pot�ncies occidentals, encara que en certa forma constitu�s les pol�tiques occidentals de post-guerra. Era menys nociva per a R�ssia, confiada en la seua capacitat d�assolir seguretat, i possiblement supremacia, sense la intervenci� d�una tercera guerra mundial. A banda d�aquestes �prefer�ncies�, per�, i malgrat diverses aventures de la �guerra freda� i fins i tot la guerra de Corea, ni l�Est ni l�Oest mostraven cap inclinaci� real per provocar una guerra major. Per b� que sovint a un �p�l� de la guera, tots dos b�ndols s�han retirat sempre fins ara a temps, deixant les coses m�s o menys com eren.

Les nacions de l�Europa Occidental, ocupades amb la llur recuperaci� i amb intents futils de defensar les possessions exteriors, ja eren en una posici� de realitzar les necessitats �a llarg termini� del capitalisme occidental. Els Estats Units, que emergien de la guerra com la pot�ncia m�s forta, havien de consolidar el m�n occidental com a precondici� per reprendre una pol�tica de pot�ncia internacional efectiva. Com va resultar el cas, no hi havia cap necessitat realment urgent de tractar l�expansi� ulterior russa o de privar R�ssia de les despulles de guerra que l�Oest � malgrat certes reserves poc realistes � havia acordat de concedir-hi. R�ssia, tamb�, afeblida per la destrucci� i l�esfor� de guerra, necessitava temps per recuperar-se i consolidar els seus guanys. La incapacitat general d�enfrontar els nous problemes plantejats pel m�n de post-guerra s�expressaren en l�status quo de la guerra freda.

Tota la resta es basava en l�esperan�a � b� que el �desenvolupament hist�ric� arribaria en ajut de l�Est, o que la �natura humana� es reafirmaria i restauraria les condicions del capitalisme occidental en el m�n en general. Tant l�Est com l�Oest han esperat un creixement cumulatiu de les contradiccions internes que somouen cada bloc de poder. El fet que els sat�l�lits de R�ssia siguen �pobles captius� i per aquesta ra� siguen una font cont�nua de problemes pels llurs nous amos, i la possibilitat que sorgesquen difer�ncies d�inter�s entre R�ssia i Xina impulsaren les expectatives occidentals d�una possible desintegraci� del bloc de poder de l�Est. Tan aviat com l�expansi� del bloc de l�Est fos confrontada, fos quin fos el desenvolupament econ�mic i pol�tic que hi continu�s, el m�n per pura necessitat gravitaria cap al centre de poder m�s fort. Fossen quins fossen els m�rits d�aquestes expectatives, convertiren la pol�tica exterior d�Am�rica en un ajornament continu d�accions pol�tiques decisives mentre esperava un futur m�s favorable.

La pol�tica de la R�ssia estalinista, tamb�, era permeada de l�esperan�a recurrent que la pau prevaldria malgrat, i degut, la guerra freda. Stalin veia el m�n capitalista en termes decimon�nics: per ell, el desenvolupament capitalista era un proc�s competitiu marcat per la crisi, que posava naci� contra naci�, i transformava rivalitats econ�miques en guerra imperialistes. Creia, per�, que per un temps, l�Oest no era preparat per fer una nova guerra contra R�ssia. L�Europa Occidental era for�a indefensa i els efectes de la revoluci� xinesa en tot �sia col�locaren Am�rica en un desavantatge estrat�gic malgrat la pot�ncia militar i una capacitat productiva superior. Aquesta convicci� es feia patent en el desafiament del bloqueig de Berl�n, en la pol�tica implacable de R�ssia envers els seus sat�l�lits, en el suport encobert oferit als moviment d�alliberament nacional, i finalment en el test major que forn� la guerra de Corea.

Per aquesta �poca, per�, la situaci� ja havia canviat degut a la recuperaci� parcial de l�Europa Occidental, la retirada de la marea revolucion�ria de post-guerra a �sia i, finalment per� no menorment, el car�cter alterat del propi capitalisme occidental. La situaci� de la post-guerra immediata b� podia suggerir la repetici� de les mateixes condicions que emergiren de la primera guerra mundial � una crisi semi-permanent per certs pa�sos i un afuament general de la compet�ncia internacional. Els acords de Postdam prometeren realitzar all� que el Tractat de Versalles del 1919 no havia fet, i la destrucci� del capitalisme alemany havia d�afeblir tota l�Europa Occidental i produir noves friccions econ�miques i pol�tiques dins el capitalisme occidental. Per� quelcom de diferent d�esdevingu�. Malgrat que els interessos nacionals encara dominaven les pol�tiques de tots els pa�sos capitalistes, aviat s�adonaren que tan sols una pol�tica de poder internacional podia salvaguardar aquests interessos nacionals, i que aix� requeria una col�laboraci� tant econ�mica com pol�tica. Aix� implicava que la pol�tica econ�mica restava sota la responsabilitat dels governs, la transformaci� permanent del capitalisme en un capitalisme manipulat pel govern, i l�emerg�ncia d�un cert grau de cooperaci� internacional que afectava tot el capitalisme occidental.

El comprom�s core� indicava clarament que malgrat que l�Oest no era encara ni disposat ni preparat per llen�ar una altra guerra mundial, era decidit a no cedir m�s terreny al bloc de l�Est. El 1954, el comprom�s core� es repetia en el comprom�s del Sud-est Asi�tic. L��esperit de pau [?]� del Sud-est Asi�tic rest� purament espiritual, per�, encara que el �moviment d�alliberament� entr� en una aturada temporal. Pel que fa a la resta els russos pressionaven per a una �soluci� general� de les difer�ncies Est-Oest en la direcci� d�esferes clarament demarcades i respectades de compet�ncia econ�mica m�tua i lliure per tothom en les parts encara no repartides del m�n. La disposici� de R�ssia al comprom�s tra�a la port del r�gim post-estalinista a la guerra i la seua preocupaci� real per la resist�ncia de les nacions sat�l�lits aix� com per les condicions de la pr�pia R�ssia. La prevenci� de la guerra, s�adonaven els nous dirigents russos, requeria m�s que el principi del dictum de Churchill, �pau per terror mutu�. Demanava no tan sols que R�ssia i els Estats Units arribaren a acords, sin� que controlassen m�tuament les activitats d�altres nacions que puguessen conduir-los inadvertidament cap a una guerra general.

La tend�ncia aparent cap a la soluci� pac�fica dels antagonismes imperialistes a les portes de la Confer�ncia de Ginebra quedaren en no res. El m�n �s simplement somogut per massa problemes i interessos particularistes, i ni R�ssia ni els Estats Units tenen el grau de control damunt d�altres nacions que pugu�s garantir la pau sota tota circumst�ncia. Com que el canvi i el desenvolupament continuen incansablement i afecten les fortunes de les grans pot�ncies, el propi possible desig de pau resta com una inclinaci� temporal. L�erosi� del colonialisme occidental condu� a nombrosos moviments nacional-revolucionaris que no podien controlar ni l�Oest ni l�Est. Xina, en qualsevol cas, no es podia subjugar el domini rus � les relacions entre Xina i R�ssia enganyaren la propaganda de l�Oest que dibuix� Xina com una �col�nia� de R�ssia.

L�erosi� inacabable de la influ�ncia occidental en les �rees sots-desenvolupades s�ha d�aturar. Amb tot, fora de la repressi� militar, aix� es pot fer �nicament si s�ajuda a un desenvolupament perjudicial per les economies del m�n occidental. En la visi� americana, la fi del domini colonial occidental cre� un �buit de poder� en certes regions del m�n, que l�Est omplir� si l�Oest no ho fa. Qu� s�hi ent�n per �buit� es refereix al fet que les regions fins ara controlades s�han alliberat: la possessi� de l��autodeterminaci� nacional� per part de les antigues col�nies les deixa exposades a una �agressi� comunista� interna i externa; de forma que l�Oest ha d�entrar-hi en joc i garantir-ne la �independ�ncia�. En altres mots, l��autodeterminaci� nacional� no pot incloure una tria lliure de sistemes socials i aliats, per b� que pot incloure prefer�ncies en relaci� a les pot�ncies occidentals �protectores�. La pose d�Am�rica com a poder �anti-colonial� en aquest sentit especial no era una pol�tica deliberada d�afeblir els seus aliats occidentals � per b� que de fet ho va fer � sin� que s�adopt� en la convicci� que enfortiria el �m�n lliure� en general. Per beneficiar el �m�n lliures�, se suposava que les pot�ncies colonials sacrificarien interessos pol�tic-administratius especials, i que s�induirien els moviments nacional-revolucionaris a restar en els l�mits del capitalisme occidental. Que qualsevol pol�tic en inter�s de �tot� el capitalisme occidental beneficia especialment Am�rica no era, al capdavall, culpa dels Estats Units sin� que �s merament una conseq��ncia del desenvolupament internacional del capital.

La visi� global d�Am�rica, que jutja les necessitats del m�n per les necessitats del capitalisme americ�, inclou, �s clar, nombrosos interessos especials m�s estrets. La compet�ncia americana tendeix, o en qualsevol cas intenta, de foragitar les entitats de capital m�s febles sempre que siga possible; aix� hi ha un grau de veritat en l�afirmaci� que a trav�s de l�oposici� al colonialisme d�altres nacions, Am�rica impulsa simplement el seu propi. La pol�tica exterior americana no �s, per�, exclusivament determinada per aquests estrets interessos especials; hi ha tamb� el factor de la seua justificada por que la disminuci� cont�nua del �m�n lliure� arribar� a afectar la mateixa economia americana i a accelerar-ne la destrucci� de la natura d�emprea privada. No hi ha gaire difer�ncia, doncs, si les possessions exteriors que cal protegir, i els mercats exterior que s�han de mantindre oberts, s�n de gran o petita import�ncia; el punt �s impedir, i si �s possible �fer retrocedir� qualsevol moviment social o nacional que prove, o puga provar, de restringir o abolir el capitalisme d�empresa privada.

Fins recentment, els moviments nacional-revolucionaris han tendit a gravitar cap a R�ssia per trobar-hi protecci� i suport. Ara �s Xina la que, per la seua mateixa exist�ncia, amena�a d�eliminar el tremol�s peu del capitalisme occidental a �sia amb la crida de nous moviments nacional-revolucionaris que puguen previndre l�explotaci� present i futura de nacions asi�tiques per part del capital occidental. �s m�s el �bolxevisme� de Xina que el seu nacionalisme all� que agita tan enormement Am�rica, encara que �s la combinaci� dels dos la que resulta mortal per l�empresa privada.

For�a independentment del significat d�aquests termes, la defensa mundial de la �llibertat� i de la �democr�cia� expressa el xovinisme d�Am�rica a l�interior i el seu imperialisme a l�exterior. Lligada amb complaen�� al reialme de la pr�pia exist�ncia, la classe dirigent d�Am�rica no pot tolerar un sistema social en expansi� diferent del propi. No �s cap consolaci� que es puguen fer negocis amb sistemes capitalistes d�estat no pas menys que amb sistemes d�empresa privada, ja que en abs�ncia de capital privat a l�exterior veuen l�indici de la pr�pia possible obsolesc�ncia a l�interior. L�odi de classe dirigent pels sistemes capitalistes d�estat que, correctament des del llur punt de mira, igualen amb el �comunisme�, �s genu�: l�expressi� purament ideol�gica d�aquest odi no altera el fet que deriva de les mateixes avantatges materials que recauen en els privilegiats dins el sistema d�empresa privada. No �s un odi buit i superstici�s, sin� m�s aviat una reacci� de la classe capitalista a tot canvi social que pugui anar en detriment del capital privat.

La compet�ncia i els antagonismes nacionals condueixen a guerres entre nacions capitalistes. En cert sentit, la guerra entre sistemes de capitalisme d�estat i d�empresa privada �s tamb� una forma de compet�ncia internacional del capital. Per� amb aquesta difer�ncia: que implica no tan sols interessos econ�mics de grups de capital organitzats nacionalment sin� tamb� la defensa, o destrucci�, d�estructures socials diferents. Un element de �guerra civil� entra en les rivalitats imperialistes, encara que aquesta mena de �guerra civil� es duga a terme no dins de nacions sin� entre. �L�anti-comunisme� vol dir oposici� a tots i cadascun dels moviments i aspiracions que amenacen b� l�exist�ncia b� el futur del capital privat.

Mantindre el m�n obert a l�explotaci� capitalista ha estat la pol�tica general d�Am�rica del 1945 en��. Sorgeix directament dels requeriments d�expansi� del capital privat i, tret de l�abolici� del sistema de mercat, no pot canvir. Poden perdre�s interessos particulars, com per exemple les inversions i negocis de Cuba, i poden preservar-se interessos similars, com amb l�ocupaci� de la Rep�blica Dominicana i l�enderrocament de governs a Guatemala i Iran. Per� la pol�tica general ha de dirigir-se a estendre el paper d�Am�rica en l�economia mundial. Aix� cal cercar-ho per impedir l�ascens de sistemes de capitalisme d�estat en regions marcades per a l�explotaci� capitalista.

Sovint es nega l�imperatiu imperialista de l�expansi� del capital; el colonialisme europeu s�ha acabat, es diu, l�imperialisme ja no paga la pena. De fet, sembla passat el temps quan uns pocs regiments podien controlar centenars de milions de persones, i els ingressos del domini colonial es redueixen mentre les despeses de l�imperi pugen. La �c�rrega de l�home blanc� ha esdevingut una c�rrega real per comptes d�una benedicci�. Malgrat que individus i companyies encara s�enriqueixen enormement, des d�un punt de mira general el colonialisme paga menys i menys; aix� que, en part, el mateix principi de rendibilitat suggereix una nova estrat�gia de domini imperial. L�imperialisme indirecte sembla m�s prometedor que el colonialisme del segle XIX. Davant dels moviments nacional-revolucionaris, el control indirecte pot �sser superior per dirigir el control de la mateixa forma que el sistema salarial result� superior al treball esclau. Aix� com el monopoli dels mitjans de producci� �s abastament suficient en ell mateix per controlar la classe obrera, amb el control monopolista del dest� de l�economia mundial pot haver-hi prou per determinar el comportament de les nacions que hi s�n sotmeses. En qualsevol cas, �s clar, la for�a pol�tica-militar resta disposada per garantir el funcionament dels m�todes indirectes de control; i mentre els darrers facen la feina creen la il�lusi� d�un consens general.

Malgrat que, per ara, el capitalisme occidental ha fet ben poc per promoure la industrialitzaci� en les parts sots-desenvolupades del m�n, no s�oposa a aquest desenvolupament sempre que podia resultar rendible. No prefeix l�explotaci� de la pr�pia poblaci� treballadora a la d�altres nacions; ben al contrari. Hi existeix, doncs, una contradicci� aparent entre la necessitat de mantindre el m�n obert per a la lliure empresa i el ref�s de la lliure empresa per fer valdre les seues oportunitats. Per� aquesta contradicci� simplement reflecteix la contradicci� de la pr�pia producci� capital No �s diferent de la contradicci� que esclata obertament amb qualsevol crisi capitalista � �s a dir, que la producci� entra en una aturada malgrat el fet que les necessitats de enormes masses de la poblaci� s�n lluny de satisfer-se. La producci� s�enlenteix no perqu� n�hi haja massa sin� perqu� no �s rendible. Amb tot, no entrar� en les ments dels capitalistes que la llur incapacitat d�augmentar la producci� �s ra� suficient per abdicar a favor d�un sistema social diferent capa� de coordinar la producci� social amb les necessitats socials reals. Ni els hi entrar� a la ment que com que no han industrialitzat el m�n i s�m, aparentment, incapa�os de fer-ho, haurien de deixar el m�n a uns altres que presumiblement ho poden fer amb l��s de principis de producci� social diferents dels del capital privat. De la mateixa forma que defensen el llur control en cada pa�s particular amb independ�ncia de la pr�pia actuaci�, el defensaran en el m�n en general.

Com que no hi ha cap oportunitat de trencar el monopoli del capital de les ja fa temps establertes pot�ncies capitalistes mitjan�ant la compet�ncia de mercat, la industrialitzaci� de les nacions sots-desenvolupades ha d�avan�ar en oposici� a les relacions del mercat mundial capitalista, en base a una organitzaci� nacional, i no de lliure empresa. Aquesta possibilitat, per�, s�obre �nicament als pa�sos m�s grans, com R�ssia i Xina, on �s possible un cert grau d��auto-sufici�ncia�. En la majoria de pa�sos sots-desenvolupats la �independ�ncia nacional� no altera la depend�ncia envers les nacions capitalistes desenvolupades, si no �s que sorgeixen oportunitats per arrenglerar les economies amb els sistemes de capitalisme d�estat a gran escala. Ja �integrats� en el mercat mundial capitalista, i incapa�os d�una exist�ncia autosostinguda, resten, com a pa�sos anomenats del �tercer m�n�, objectes de l�explotaci� exterior i de la compet�ncia imperialista.

Els esfor�os nacional-revolucionaris d�aquests pa�sos es dissipen en lluites internes de poder � per comptes d�utilitzar-se en una reorganitzaci� real de les estructures socio-econ�miques. Aconsegueixen un cert control pol�tic sense perdre la depend�ncia econ�mica envers les pot�ncies imperialistes. �Fins i tot les direccions militantment socialistes�, s�ha assenyalat, tenen molta cura de no arriscar la superviv�ncia econ�mica amb la nacionalitzaci� de l�empresa forastera, si no �s que volen matar la gallina dels ous d�or... El curs habitual dels governs socialistes ha estat la mena de t�ctica adoptada a Ghana, on el nivell de contribucions empresarials fou endurit, s�insistiren en augments salarials d�un 20%, m�s un augment de la inversi� local d�un 60% dels beneficis nets, contribucions a banda. Com que aix� deixava les companyies mineres encara amb nivells de dividends d�un 45%, la perspectiva no els terroritzava. Les companyies ara s�abstenen de qualsevol suggeriment d�interfer�ncia directa en l�economia nacional, i indigenitzen r�pidament els quadres. Per� el car�cter �colonial� de l�economia resta�^[5]

La continuaci� del domini econ�mic indirecte de les nacions menys desenvolupades per part del capital occidental no ofereix, per�, cap soluci� per a les necessitats reals d��mplies masses de les llurs poblacions, ni resoldr� el problema b�sic de beneficis per al capital occidental. Tot el que pot fer �s sostindre per m�s temps l�economia mundial capitalista en desintegraci�. Aix� requerir� la repressi� brutal de tot resentiment provocat per la mis�ria social creixent i sense pal�liatius. �s ben segur predir que si m�s no en la part sots-desenvolupada del m�n la mis�ria existent conduir� a noves rebel�lions contra les pot�ncies exterior dominants i els llurs col�laboradors nadius b� pertanyen a les classes dirigents tradicionals o a noves classes dirigents generades pels moviments anti-colonials.

El colonialisme d�antuvi ha acabat, �s cert. Per� l�ha substitu�t un sistema de neocolonialisme, on nacions que s�n nominalment independents continuen sota l�explotaci� de capital exterior. En aquest escenari, la pugna entre els sistemes de capitalisme d�estat i d�empresa privada per augmentar la participaci� en la producci� i comer� mundials afecta necess�riament el futur de les nacions encara �no compromeses� del �tercer m�n�. Si aquestes nacions es transformassen en sistemes de capitalisme d�estat, impedirien una penetraci� ulterior del capital privat en les llurs economies i adquiririen un cert control de les relacions comercials que restringiria o, fins i tot, impediria l�explotaci� per part de les nacions capitalistes. Aix� obstaculitzaria l�expansi� del capital privat i engrandiria el �m�n socialista�, menant a una transformaci� general m�s r�pida del capitalisme des de la seua forma de propietat privada a la seua forma d�organitzaci� estatal. L�imperialisme no �s doncs �nicament un instrument d�explotaci� i ampliaci�; per a l�Oest, �s l��nic instrument amb el qual salvaguardar el futur del capital privat.

Com l�antic colonialisme, el neocolonialisme es practica no en inter�s de la naci� imperialista com a naci�, sin� en inter�s de la classe dirigent, i pel benefici especial del segment poder�s d�aquella classe que opera internacional i co-determina la pol�tica exterior. �Quina �s la v�lua real del llur domini indi� per la naci� i el poble brit�nic�, es demanava Marx una vegada; ja que �directament, �s a dir en la forma de tribut, d�excedent de rebuts indians per damunt de despeses indianes, res de res no arriba al Tresor Brit�nic... En aquest cas, �s evident que l�avantatge que Gran Bretanya treu de l�Imperi Indi� s�ha de limitar als profits i beneficis que van a parar a s�bdits brit�nics individuals... Per tot plegat cal fer una gran inversi�. Les despeses militars i navals pagades de les butxaques del poble d�Anglaterra a comptes d��ndia han estat augmentant constantment amb l�extensi� del domini indi�... Afegiu-hi la carrera d�una inacabable conquesta i agressi� perp�tua en la qual s�impliquen els anglesos per la posssessi� d��ndia, i b� pot dubtar-se si, en general, aquest domini no amena�a de costar gaireb� tant com s�esperaria que don�s�^[6] El fet que les despeses sovint esdevinguessen molt m�s grans que els ingressos fou una ra� per a substituir la subjugaci� directa pel neocolonialisme.

Malgrat que els ingressos del colonialisme van a parar a individus mentre les despeses les afronten tots els contribuents, la difer�ncia entre despeses i ingressos troba un l�mit en les limitacions de la subsiditzaci� a trav�s de contribucions. Fins que aquests l�mits no s�n assolits, el fet que les entrades de l�explotaci� colonial puguen �sser inferiors a la despesa nacional implicada, lluny de desencoratjar les activitats colonials, les far� brollar a l�espera d�una reversi� final del desequilibri. No �s �nicament salvaguardar els ingressos d�interessos especials, per exemple, que el govern americ� accepta les despeses molt m�s superiors d��mplies intervencions exteriors. Les paga a l�espera d�augmentar-ne els primers. Aix� podria �sser, i molt probablement ho �s, una tasca in�til, de forma que tot l�esfor� imperialisme no acompl�s res m�s que salvaguardar els ingressos d�interessos especials, i aix� s� ho fes. Per� la rendibilitat de resultats tan negatius no allibera les nacions capitalistes de la necessitat compulsiva d�operar a escala internacional.

Fins i tot una Am�rica a�llacionista i no-imperialista es veuria for�ada a subsidiar els seus grups dominants de capital mitjan�ant compres governamentals, ni que fos per evitar les condicions de depressi� d�estagnaci� de capital. Aquests subsidis han de sortir de la producci� total; els �ingressos� de capital subsidiat inclouen les �despeses� socials de producci� malbaratadora. Aquest �s precisament el dilema que el capitalisme prova de superar mitjan�ant l�expansi� externa. L�imperialisme projecta el dilema nacional a l�escena internacional. Per� hi ha una difer�ncia. Si la producci� malbaratadora en forma de despeses per a objectius imperialistes result�s en la creaci� de condicions per a una expansi� accelerada de capital privat, els �ingressos� futurs b� poden excedir els �costos� presents. En aquest cas la producci� malbaratadora hauria resultat un instrument de producci� de capital, la despesa necess�ria d�un augment de l�explotaci�, com ha estat cert per a tota activitat imperialista pr�via. Mentre la producci� malbaratadora a escala nacional augmenta simplement les dificultats d�expansi� de capital de la qual n��s expressi�, la producci� malbaratadora mitjan�ant la guerra comportaria canvis estructurals de l�economia mundial i despla�aments de les relacions de poder pol�tic fins a un nou per�ode d�expansi� de capital per a les pot�ncies capitalistes victorioses.

Aquestes nocions c�niques recolzen en la il�lusi� que el capitalisme en general, i l�americ� en particular, no tenen l�mits hist�rics. Per� encara que reconeguen la tend�ncia envers la dissoluci� progressiva del sistema de mercat, els capitalistes tan sols poden actuar com si la tend�ncia no exist�s, o com si es pugu�s aturar i revertir. Determinades de fet per aquesta tend�ncia, les llurs activitats esdevenen creixentment imperialistes, per tal de contindre i, si �s possible, destruir sistemes socio-econ�mics diferents dels propis. Com m�s mixtes esdevenen les llurs economies, m�s urgent esdev� la necessitat de detindre la difusi� de la �nacionalitzaci� i la �socialitzaci� dins l�economia mundial, no tan sols per guanyar m�s control damunt seu sin� tamb� per limitar la producci� indu�da pel govern en els llurs propis pa�sos. �s per aquesta ra� que l�economia mixta resta orientada a la guerra i a la mobilitzaci� b�l�lica; de fet, l�economia mixta no �s res m�s que l�economia capitalista com a economia de guerra semi-permanent. �o que durant la depressi� semblava en principi una possible soluci� als problemes econ�mics del sistema de mercat, ara es mostra com una causa afegida d�imperialisme capitalista.

Les conseq��ncies de la guerra, per�, es vinculen a les forces de producci�. Aquestes forces fan ara possible la destrucci� de la majoria del m�n i de la seua poblaci�, la qual cosa sembla descartar la utilitzaci� de guerra amb l�objectiu de l�acumulaci� de capital. Poc despr�s de la segona guerra mundial, era encara possible contemplar la guerra com una �nova ind�stria� capa� de resoldre problemes capitalistes, inclosos els dels beneficis pecuniaris. �La destrucci� de l�economia europeua�, es deia, �ha resolt el problema de demanda efectiva per a l�economia americana. Durant la depressi� no en ten�em enlloc. La gran mancan�a era l�abs�ncia de demanda efectiva. Darrerament, aquestes demandes s�han creat per pura necessitat, i... som a l�albada de la m�s gran era industrial que aquest pa�s haja tingut�.^[7] Aquesta mena d�optimisme no pot dominar davant de la destructivitat de la guerra moderna que b� pot incloure l��s d�armes at�miques.

No �s possible, per�, actuar racionalment en un m�n irracional. El reconeixement que la guerra ja no pot resoldre els problemes que assetgen el m�n capitalista no canvia un patr� de comportament que pot, en qualsevol moment, conduir a una guerra. Cap capitalista no desitjava les p�rdues d�una depressi�, per� la compet�ncia incansable pel capital condu� de totes formes a crisis i depressions; en altres mots, el comportament �normal� provocava l��anormalitat� de la crisi. No �s diferent en relaci� a la guerra. La cerca incansable de guanyar o retindre domini pol�tic i econ�mic �s el resultat i la suma total de tot el comportament asocial que caracteritza la vida social sota el capitalisme. El reconeixement que la guerra pot �sser su�cida, que no �s de cap manera un�nim, no afecta la deriva envers una nova guerra mundial. Els qui fan decisions pol�tiques no s�n pas menys atrapats en aquest cul-de-sac que les masses emasculades i indiferents. Simplement amb la realitzaci� de les decisions �correctes�, tal com les determinen les necessitats espec�fiques de les llurs nacions i la seguretat de les llurs estructures socials, poden destruir-se ells mateixos i una gran part del m�n. La pol�tica exterior en el m�n de post-guerra no ha estat essencialment res m�s que preparatius de guerra, i tan sols la perspectiva b�l�lica feia possible el grau de col�laboraci� que manifestaven les aliances occidentals. A banda d�aix�, no hi ha hagut cap �pol�tica� de deb�, tan sols aquella impenetrable amalgama d�accions i reaccions contradict�ries amb les quals incomptats interessos especials proven d�afirmar-s�hi i defensar-s�hi. La pol�tica de post-guerra d�Am�rica consisteix en la doctrina Truman, el Pla Marshall, l�Organitzaci� del Tractat de l�Atl�ntic Nord, la guerra de Corea, la declaraci� de Caracas, el tractat de defensa col�lectiva del Sud-est Asi�tic, el tractat mutu amb Taiwan, el Pacte de Baghdad i la doctrina Eisenhower � una pol�tica exterior que es fa coherent amb la realitat o l�expectativa de guerra.

La defensa del capitalisme occidental s�expressa general en termes pol�tic-ideol�gics. �L�agressi� comunista� no es combat per fer-hi diners � en qualsevol cas, no immediatament � sin� per defensar la �lliberat� fins i tot on no existeix � �llibertat� presumiblement entesa en termes d�institucions democr�tiques com les que dominen als Estats Units i a l�Europa Occidental. El resultat de la segona guerra mundial assegur� un inter�s de r�pid desenvolupament en les nacions del Sud-est Asi�tic. El col�lapse de la Xina nacionalista tan sols li don� una urg�ncia m�s gran. �Degut a la seua ideologia�, deia un pol�tic americ�, �la Xina comunista �s un model, per dir-jo aix�, de totalitarisme dom�stic, en complet contrast amb la mena de desenvolupament que creiem que hauria d�impulsar el veritable benestar d�aquests pa�sos�. Per b� que �no desitgem una posici� econ�mica preferent en aquesta �rea... la nostra pol�tica desitja enfrontar la pot�ncia comunista agressiva central i els seus sat�l�lits impedint-ne l�expansi� com a primer i essencial pas envers qualsevol relaci� que puga evolucionar m�s tard� ^[8] Cal contindre la Xina; �s a dir, cal evitar que les nacions d��sia i del Sud-est Asi�tic deixen el camp occidental.