Els limits de l'economia mixta. Paul Mattick 1969

XI

SALVAR EL CAPITALISME

Malgrat el seu car�cter altament abstracte, l'an�lisi del capital de Marx ha resultat d'un gran poder predictiu. El curs real de l'acumulaci� del capital seguia el seu esquema general de desenvolupament. De fet, el curs del desenvolupament del capital tal com el va predir Marx no ha estat mai negat; d'altres explicacions simplement presenten la ra� d'aquesta tend�ncia de forma diferent. Keynes ofereix una d'aquestes explicacions. Explica la tend�ncia �a llarg termini� de la producci� del capital de forma diferent, per� la seua descripci� de la pr�pia tend�ncia i de les condicions observables de la crisi difereix de la de Marx �nicament en la terminologia emprada. Es limita a la simple afirmaci� que les inversions depenen de la rendibilitat, actual i esperada, i que la inversi� tendeix a declinar amb una rendibilitat en declivi.

En contraposici� als Keynesians de darrera hora, el propi Keynes escatia una direcci� i un objectiu per al capitalisme. Descrivia la �fi� cap a la qual tendia la formaci� de capital com la p�rdua del seu �valor d'escassedat�, i pensava que aquest objectiu era assolible en una o dues generacions. �Crec cert�, escrivia, �que la demanda de capital �s estrictament limitada en el sentit que no seria dif�cil d'augmentar la reserva de capital fins a un punt on la seua efici�ncia marginal no hagu�s caigut fins a una xifra molt baixa. Aix� no significaria que l'�s dels instruments de capital no cost�s gaireb� res, sin� tan sols que el retorn donat hauria de cobrir poc m�s que l'esgotament per desgast i obsolesc�ncia juntament amb un marge per cobrir el risc i l'exercici de destresa i judici, en breu, com en el cas de b�ns de curta durada, que tan sols cobreixen els costos laborals de producci� m�s un afegit pel risc i pels costos de la destresa i de la supervisi�[1]

A Keynes no li agradava pensar que el capital fos �productiu�. Sostenia que l'��nica ra� per la qual un actiu ofereix una perspectiva de rendiment durant el seu servei vital en tindre un valor agregat superior al del seu preu d'oferta inicial �s perqu� �s esc�s; i �s esc�s degut a la compet�ncia de la taxa d'inter�s sobre els diners. Si el capital es fa menys esc�s, el rendiment excedentari disminuir�, sense per aix� haver esdevingut menys productiu � si m�s no en el sentit f�sic�[2] La reluct�ncia de Keynes de parlar del capital com a �productiu� i les seues expectativa i acceptaci� d'una caiguda de la rendibilitat en el curs de la disminuci� de l'escassedat de capital amb prou feines podia plaure als capitalistes poc sofisticats; fins i tot ha molestat a alguns dels seus deixebles.[3] La noci� de benefici com a rendiment de l'escassedat �s, per�, tan sols una altra forma de la doctrina de la �productivitat� del capital: cap concepte forneix una explicaci� de l'origen del benefici, tampoc de les dues serveix com a pretext del fet de l'explotaci�.

Segons Marx, la �demanda de capital� �s una demanda de beneficis. I aquesta demanda de l'explotaci� de treball augmenta constantment, augmentant m�s r�pidament com m�s acceleradament s'acumula el capital. Des d'aquest punt de mira, l'afirmaci� de Keynes que �la demanda de capital assoleix un l�mit amb l'augment de la reserva de capital fins a un punt on l'efici�ncia marginal cau a una xifra molt baixa�, no t� cap sentit. Ja que una oferta creixent de capital no �s id�ntica a una caiguda de la demanda de capital, �s a dir, de beneficis. Assumir que la demanda de capital la limita un augment de la reserva de capital �s assumir que el capitalisme no �s capitalisme sin� un sistema de producci� que empra la cerca de beneficis �nicament amb l'objectiu d'augmentar els mitjans de producci� per tal de posar fi a la producci� de beneficis. En realitat, �s clar, els mitjans de producci� augmenten per tal d'elevar o mantindre una determinada rendibilitat.

Si s'assum amb Keynes que l'abund�ncia de capital aboleix �rendiments excedentaris� com l'inter�s, se segueix que aquesta abund�ncia tamb� redueix les inversions. All� que al comen�ament era el dilema capitalista � la manca d'inversions � esdev� la gran benedicci� de l'abund�ncia de capital. En opini� de Keynes, aix� significa simplement que �la demanda de capital ha assolit el l�mit�. Un per�ode de mera reproducci� substitueix un d'acumulaci�; en breu, que el sistema de producci� amb el qual s'ocup� la teoria econ�mica des de Marx fins a Keynes ha finalitzat.

Per tal de dur, doncs, la seua teoria fins a les seues �conclusions l�giques�, Keynes accepta fermament les implicacions de la teoria marginal per a la tend�ncia a �llarg termini� de la producci� de capital, i for�a la seua teoria fins m�s enll� dels l�mits del capitalisme. Que aquesta visi� d'un aparell productiu prou gran com per satisfer les necessitats socials fins al punt que ja no sembla desitjable una expansi� important del capital rau m�s enll� de l'horitz� del capitalisme ho deixa entendre la pr�pia afirmaci� de Keynes que �si el capital es fa menys esc�s, el rendiment excedentari disminuir� sense haver-se fet menys productiu - si m�s no, en un sentit f�sic�. La banda f�sica del capitalisme, per�, �s justament aquell aspecte d'aquest sistema de producci� que contradiu la seua motivaci�, el deler per valor d'intercanvi, benefici i acumulaci�.

Siga el capital esc�s o abundant, en opini� de Marx, la producci� de capital ha d'�sser rendible per tal que es duga a terme. Un declivi persistent de la rendibilitat implica una taxa enlentida d'acumulaci�, una condici� de crisi que es pot superar �nicament amb la represa d'una taxa accelerada d'expansi� de capital. La desaparici� dels �rendiments excedentaris� - tant se val qu� vulga dir aix� - anuncia no la fi de l'escassedat de capital sin� la fi del capitalisme. L'estat relativament estacionari de l'abund�ncia de capital projectada per Keynes, on la �demanda� de capital no depassa els requeriments de producci� de desgast i obsolesc�ncia i on els beneficis quadren amb les necessitats de consum de la destresa i supervisi� empresarials, no es pot assolir dins el marc de la formaci� de capital privat. El proc�s de reproducci� capitalista �s sempre un proc�s d'acumulaci�. Aix� no exclou per�odes de �simple reproducci�, o fins i tot de declivi temporal; per� un capitalisme estacionari i simult�niament pr�sper no entrava en la visi� de Marx.

Malgrat que Keynes considerava un seu �judici pr�ctic i no un imperatiu te�ric� que fins i tot en el capitalisme �madur� l'�mfasi hauria d'�sser en la formaci� de capital per comptes d'en el consum, veia l'�mfasi invers com una possibilitat per a un futur no massa distant. I degut a aquesta possibilitat, pensava que seria una �flagrant manca d'intel�lig�ncia� presumir que calien solucions radicals per posar fi a la disparitat entre la realitzaci� real de l'economia i la potencia�. El socialisme, que en la seua definici�, suposava la propietat estatal dels mitjans de producci�, el creia for�a superflu; ja que la propietat en ella mateixa no �s important una vegada que �s possible controlar la taxa d'inversi�. Era conven�ut que �una certa socialitzaci� profunda de les inversions resultaria l'�nic mitj� de garantir una aproximaci� a la plena ocupaci�, per� �aquesta necessitat no exclou totes les formes de comprom�s i d'eines amb les quals l'autoritat p�blica coopere amb la iniciativa privada.�[4] Tan sols l'experi�ncia demostraria, pensava, �com de lluny la voluntat comuna, encarnada en l'estat, hauria d'adre�ar-se a augmentar i complementar la inducci� a la inversi�; i com de poc segur �s estimular la propensi� mitjana al consum.�[5]

Proponents dogm�tics del sistema d'empresa privada no tan sols veuen el keynesianisme com la teoria de la transformaci� d'un capitalisme �lliure� en un de parcialment controlat, sin� que miren aquesta transformaci� com el comen�ament de la fi del propi capitalisme. Veuen un retorn radical a una economia determinada pel marcador, siga quin siga el cost social, com l'�nica forma d'escapar a la �nova servitud� emergent de la societat totalit�ria. Poden tindre ra�, per� el totalitarisme era la darrera cosa a la qual Keynes volia donar suport. Per b� que admirava l'estat nazi per haver dissenyat uns mitjans per produir i mantindre una plena ocupaci�, pensava que es podia assolir el mateix sota les institucions brit�niques existents, ja que no veia cap connexi� necess�ria entre la pol�tica econ�mica d'una societat i la seua estructura pol�tica. Pel que fa al sistema rus, �no pensava que contingu�s, o que hagu�s de contindre, cap element �til de t�cnica econ�mica que no pogu�ssem aplicar, si volgu�ssem, amb igual o m�s �xit en una societat que retingu�s tots els trets... dels ideals burgesos brit�nics.�[6] Tota la contribuci� de R�ssia a l'economia �s que un control centralista pot aportar un creixement equilibrat de l'economia. Aix� no depenia del bolxevisme, sin� de controls centralistes, que podrien haver-se fet m�s efectius sota els auspicis de les t�cniques econ�miques m�s avan�ades del m�n occidental.

El keynesianisme, en la seua interpretaci� liberal, reflecteix el grau de laissez-faire encara possible en el capitalisme �madur�. Representa una �mena de sistema h�brid�, on �les ess�ncies del capitalisme - sobirania dels consumidors, llibertat per invertir i llibertat per triar ocupacions - poden preservar-se.�[7] Keynes s'adon�, �s clar, que amb una crida a la ra� no hi havia prou per fer que tots els capitalistes s'adaptassen alegrement a la nova situaci� i consider� deure del govern de salvar els reluctants de la pr�pia follia. Pensava que la usurpaci� del govern de la funci� reguladora no afectaria el paper empresarial. En la seua opini� no hi havia res d'erroni en l'esfera de la producci�; per� els estalvis comunals es recollia i invertia millor el govern que el capital privat. Centralitzar el control de la massa d'activitat econ�mica en mans del govern era l'�nica forma de superar la in�rcia capitalista.

La teoria econ�mica burgesa veia en la manca d'organitzaci� conscient de l'economia una forma espec�fica d'�ordre� - subproducte autom�tic del bescanvi comercial, una �llei de valor� que regulava els aspectes econ�mics de la vida. I, de fet, per per�odes de temps, unes situacions relativament estables del mercat indu�en un comportament econ�mic per seguir patrons convencionals i la llei del mercat semblava produir una determinada mena d'ordre. Durant per�odes de formaci� de capital en aven� continu, el mecanisme de mercat funcionava sense dificultats serioses. Els per�odes de crisis se superaven amb una facilitat relativa, i com que els beneficis dels capitalistes es reinvertien en gran mesura, el llur petit nombre en relaci� a la poblaci� treballadora convertia la llur vida possiblement luxosa en un fet econ�micament poc interessant. Des d'un punt de vista capitalista, la situaci� b� podia semblar dirigida per una m� ordenadora, tot i que invisible.

La guerra i la depressi� perllongada posaren fi a aquesta creen�a id�l�lica i condu�ren a un augment del control governamental de l'economia. I all� que primer semblava una situaci� especial, una emerg�ncia, esdevingu� la situaci� general, de forma que la subordinaci� parcial dels interessos privats als nacionals i governamentals prengu� un car�cter for�a permanent. Amb aix� les funcions dels economistes comen�aren a canviar. Podien ara suggerir pol�tiques pr�ctiques i especular sobre els efectes de diverses intervencions governamentals sobre aquest, aquell o tot els aspectes de l'economia. Amb tot, els �experiments socials� s�n respostes for�a lentes pels problemes pol�tics urgents que determinen la mena d'accions a prendre. La forma d'executar-les pot variat amb la prova de l'experi�ncia, per� els problemes que sorgeixen en el capitalisme i les �solucions� d'aquests problemes s�n generalment clares i �bvies. �s per aix� que no s'ha suggerit aix� cap pol�tica econ�mica que no fes el debut abans que la �teoria al seu darrera� fos formulada. Totes les pol�tiques monet�ries i fiscals suggerides per Keynes ja les havien emprat en diferents �poques diversos governs per salvaguardar-se ells mateixos i a la societat que presidien. En portar la pr�ctica capitalista canvia del seu dia al marc de la teoria econ�mica, Keynes donava suport a l'expansi� del control governamental tant pr�cticament com ideol�gica.

Sota condicions de laissez-faire, els capitalistes no senten cap necessitat d'acceptar la responsabilitat de les conseq��ncies socials de les llurs activitats, i no tenen cap forma d'escatir si afecten el conjunt de la societat negativament o positiva. Per ells �economia aplicada� no significa m�s que el desig de comprar barat i vendre car. Les accions dels treballadors, tamb�, s�n condicionades pel desig de vendre la for�a de treball al preu m�s alt possible. Per ells l'�economia aplicada� s'esgota en la lluita salarial. Amb tot, la lluita entre el capital i el treball realitza funcions �reguladores� en determinar el grau d'explotaci� i afectar aix� la taxa d'expansi� de capital. La �auto-ajustabilitat� fetitxista de l'economia s'hi resol parcialment en la lluita simple i oberta entre homes i homes. Amb l'extensi� i intensificaci� d'aquesta lluita, la part econ�micament manipulada de l'economia creix. Per� com que la �manipulaci� serveix interessos particulars, l'organitzaci� creixent que implica tan sols engrandeix la desorganitzaci� social. I contra aquesta desorganitzaci� creixent tan sols es pot vacunar amb una taxa encara m�s r�pida d'acumulaci�, de forma que un afebliment del fetitxisme de mercat d'una banda enforteix les atituds fetitx�stiques en relaci� a l'acumulaci� de l'altra.

Des del punt de mira de la societat capitalista en general, la distribuci� de mercat �s sempre una distribuci� de classe de mercaderies. El treball i el treball excedentari, siga quina siga la seua productivitat, s�n finalment redu�bles a durades de temps. Tant de temps en termes de productes, o productes en termes de temps, recau en l'obrer individual o en el capitalisme individual; tant al capital social o a la classe treballadora en general. �o que recau a l'obrers individual no necess�riament ha d'�sser suficient per reproduir-ne la for�a de treball; �o que recau al capitalista individual no necess�riament ha d'�sser suficient per sostindre'l en la seua posici� social. �o que recau en la poblaci� treballadora, per�, ha d'�sser suficient per reproduir-la, i �o que recau a la classe capitalista ha d'�sser suficient per reproduir l'estructura social. Pel que fa al proc�s social de reproducci�, una certa quantitat de treball social que entra en el mercat en forma de mercaderia hi entra, per dir-ho aix�, �innecess�riament�, ja que el mercat tan sols pot complicar els requeriments inescapables i proporcionalment determinats del proc�s de reproducci�. Com que el proc�s de reproducci� controla el proc�s de producci�, �s tan sols temps de treball excedentari - incorporat en mercaderies m�s enll� de la necessitat de la simple reproducci� - que no �s �predeterminat� pels requeriments materials d'una producci� social que assegure el manteniment d'un nivell pr�viament establert de producci� sota unes determinades relacions socials.

En el curs de la concentraci� de capital, m�s plus-v�lua arriba a �sser dividida entre relativament menys empreses, un proc�s pel qual el mercat per algunes de les seues funcions. Quan el mecanisme de mercat deixa de �quadrar� l'oferta i la demanda mitjan�ant l'expansi� de capital, complica la formaci� d'una taxa mitjana de beneficis, que cal per assegurar l'exist�ncia simult�nia de totes les ind�stries necess�ries malgrat les taxes individuals de beneficis. La taxa mitjana de beneficis, com es recordar�, implica la �combinaci� de plus-v�lues per tal de satisfer les necessitats f�siques de la producci� social que es manifesten mitjan�ant la demanda social. L'estagnaci� de capital, expressada com ho �s en una demanda efectiva, impedeix a un nombre creixent d'entitats de capital de participar de la �combinaci� social de plus-v�lua en una mesura suficient. Si la continuaci� de la llur exist�ncia �s una necessitat social, cal mantindre-la amb subsidis governamentals. I si el nombre de desocupats constitueix un perill per a l'estabilitat social, ells, tamb�, s'hauran d'alimentar fora de la �combinaci� en declivi de les plus-v�lues. El control de la plus-v�lua es fa essencial per la seguretat del capitalisme, i la distribuci� de beneficis esdev� una preocupaci� governamental.

Des d'un punt de mira te�ric �s indiferent si la divisi� necess�ria del valor i de la plus-v�lua i la distribuci� necess�ria de la darrera tenen lloc en un mercat �lliure� o en un mercat manipulat per l'autoritat governamental. A la pr�ctica, �s clar, �s ben diferent pels capitalistes que han de perdre amb el funcionament �adient� del �sistema en general�. Ja que la preocupaci� governamental en la distribuci� de beneficis interfereix amb la rendibilitat d'empreses espec�fiques, els hi pot llevar beneficis a trav�s de les contribucions i algunes empreses poden arruinar-se mentre d'altres reben l'ajut del favoritisme governamental. Mentre no siga clar quines entitats de capital es veuran afectades favorablement pel control governamental, totes tendeixen de fer objeccions a aquests controls. Per� tan aviat com �s evident que els controls governamentals suposen seguretat i expansi� per algunes entitats de capital a expenses d'altres, el front capitalista contra els controls governamentals es trenca.

Malgrat que no hi ha cap connexi� necess�ria entre el raonament te�ric de Keynes i l'�economia aplicada� d'avui, l'�economia mixta� �s un fet i demana una justificaci� en termes econ�mics. Les intervencions governamentals en l'economia deprimida se suposaven inicialment com a simple �impuls de bombeig� per la renovaci� del flux de l'activitat econ�mica privada. Se suposava que les despeses en obres p�bliques i els pagaments assistencials creaven nous ingressos que, al seu torn, generarien una activitat econ�mica addicional. La idea es formalitz� en l'anomenat �efecte multiplicador� introdu�t per R. F. Kahn. Es feren estimacions pel que fa a les repercusions esperades d'un augment de la �demanda efectiva� degut al finan�ament governamental; variaven d'un augment del doble o a un de cinc vegades en la inversi� inicial en forma de nous ingressos. Aquestes assumpcions, per�, escapen a la verificaci� factual. En teoria, descomptant les influ�ncies indiscernibles contrarestadores del sector privat del capitalisme, semblen convincents. Realment, aquestes estimacions es basen en massa �sis� com per dir res de definitiu sobre els efectes de la despesa governamental. S'admet� doncs lliurement que la noci� del �multiplicador no �s cap f�rmula m�gica que ens permetra de predir amb cap grau de precisi� quina ser� la influ�ncia de la inversi� p�blica. Amb l'assignaci� de pesos diferents als diversos factors, hom podria concloure b� que la inversi� p�blica tindr� un efecte tremend de creaci� de renda o que tindr�, comptat i debatut, un efecte negatiu en l'ocupaci� i la renda.�[9]

Amb tot, com que la pol�tica governamental contra la depressi� augmentava l'ocupaci� fins a un cert punt, es pot dir que la teoria keynesiana es demostrava d'una forma general sempre que fos emprada i amb el grau que se l'aplic�s. El New Deal americ� �s un cas d'inter�s, fins i tot encara que el propi Keynes express�s una insatisfacci� amb les pol�tiques vacil�ladores de Roosevelt. Els partidaris burgesos de l'economia keynesiana voldrien veure-les prou �desenvolupades i aplicades com per implicar tan sols una desviaci� lleugera, segura i �til del laissez-faire estricte, o emprar el poder governamental per influir la depesa i demanda totals en l'economia i mantindre-les en el millor equilibri amb la producci� total i potencial de tots els b�ns i serveis. �[10] En aquesta visi�, �s funci� del govern garantir l'exist�ncia i el benestar de l'empresa privada. A banda de l'efecte general dels diners governamentals i de les pol�tiques fiscals, les ind�stries deprimides s'han d'ajudar de facilitats especials de cr�dit. Les obres p�bliques s'han de construir amb un ull a les necessitats del capital privat - carreteres per a la ind�stria de l'autom�bil, aeroports per la ind�stria aeron�utica, etc. Juntament amb el tractament preferencial per a noves inversions hi hauria d'haver tamb� un augment en la propensi� a consumir mitjan�ant una legislaci� de seguretat social com a instrument d'estabilitat econ�mica.

Una economia mixta presuposa que una porci� substancial de la seua capacitat productiva total �s posse�da i controlada pel capital privat. Com que els fons governamentals tan sols poden provindre de les contribucions dels possibles beneficis de les ind�stries de propietat governamental, els fons addicionals s'han de manllevar del capital privat. Se suposa que el finan�ament per endeutament comporta un augment general de la �demanda efectiva�. Aquesta no �s una �demanda efectiva� en el sentit capitalista, ja que el mercat capitalista no t� demanda d'obres p�bliques, benestar i armaments. T� �s clar una demanda per les diverses mercaderies intermedi�ries emprades en la producci� indu�da pel govern. Per� aquesta demanda seria inexistent si no fos per les compres del govern. Les despeses de la producci� indu�da pel govern, aix� com els beneficis que van cap als subministradors capitalistes privats, es paguen amb contribucions o amb diners prestats, �s a dir, de fons del sector privat del capitalisme. Aix� suposa simplement que el govern es fa amb mitjans de producci� que pertanyen al capital privat i que d�na suport a obrers amb recursos de propietat privada. Els fons prestats s�n tan sols expressions monet�ries del poder governamental per posar a treballar recursos desocupats. El deute nacional ascendent indica que aquest poder s'ha atorgat tan sols temporalment i per un preu, �s a dir, l'inter�s pagat als creditors.

Mentre el �producte final� de la producci� del capital �s un capital ampliat, el �producte final� de la producci� impulsada pel govern �s tan sols una producci� ampliada. L'aparell productiu que la producci� indu�da pel govern d�na a la llum pot funcionar tan sols de part del govern. Malgrat que �s nominalment en mans del capital privat, tan sols es pot emprar completament sota el comandament governamental. I des del punt de mira de l'empresa privada, qualsevol producci� que el govern controle, ja siga en la forma d'obres p�bliques, benestar, o armaments, cau en l'esfera del consum. En efecte, doncs, la producci� impulsada pel govern reverteix el procediment habitual de l'acumulaci� de capital. Per comptes d'expandir la producci� a expenses del consum, en un proc�s on el consum augmenta m�s lentament que l'acumulaci� de capital, expandeix la producci� amb l'ajut del consum, per b� que �s �consum� en la forma d'obres p�bliques i d'armaments.

Fins ara l'expansi� de la producci� indu�da pel govern en l'economia mixta ha condu�t a la plena ocupaci� tan sols en augmentar la �demanda efectiva� de productes no directament consumibles, els valors dels quals no es pot �realitzar� mitjan�ant el proc�s de circulaci� capitalista. En la mesura que aix� s'ha acomplit a trav�s d'un finan�ament per d�ficit, ha condu�t a un augment continu del deute nacional. La inflaci� monet�ria disminu�a i sovint repudiava el deute a expenses del capital privat. Per� fins i tot sota condicions no-inflacion�ries, l'inter�s pagat pel deute nacional i la seua redempci� final ha provingut de la producci� privada. Com que els fons gastats pel govern no generen cap benefici, tampoc no poden generar inter�s. �s clar que, com que la �naci� en general� es troba darrera del deute nacional, �s possible que l'inter�s es pague i les obligacions es redimesquen si la renda nacional puja m�s r�pidament que el deute nacional. Tot aix� significa que cal crear prou nova riquesa amb una producci� nova i addicional com per fer-se c�rrec de les antigues obligacions..


1. The General Theory, p. 375.

2. Ibid., p. 213

3. Joan Robinson, per exemple, remarca que la idea de Keynes �que el treball �s l'�nic factor de la producci�, no es pot justificar pel fet �que trob�s possible expressar el producte en termes d'unitats salarials�. Keynes podia fer-ho, diu, �perqu� era principalment interessat en analitzar situacions a curt termini, on l'equipament de capital ve determinat, de forma que el producte real es correlaciona amb l'ocupaci�. Amb tot, �tan bon punt la producci� per home, a un determinat nivell d'ocupaci�, comen�a a alterar-se, la unitat salarial deixa de mesurar el producte real�. Per b� que �s d'acord amb Keynes que �la possessi� de capital no �s una activitat productiva�, creu m�s assenyat dir �que el capital, i l'aplicaci� de la ci�ncia a la ind�stria, s�n immensament productius�. An Essay on Marxian Economics, pp. 21-27.

4. The General Theory, p. 378.

5. Ibid., p. 377.

6. J. M. Keynes, Laissez-Faire and Communism, p. 130.

7. S. E. Harris, Saving American Capitalism, New York, 1950, p. 369.

8. L. R. Klein, The Keynesian Revolution, p. 167.

9. D. Dillard, The Economics of John Maynard Keynes, p. 12.

10. O. H. Taylor, The Classical Liberalism, Marxism, and the Twentieth Century, Cambridge, 1960, p. 118.