|
|
Publicat originalment com a “Lenin” a Claridad, n. 5, març del 1924, Lima, Perú.
El proletariat revolucionari ha perdut el més grans dels seus guies i dels seus dirigents. Qui amb la més gran eficàcia, amb el més gran encert i amb més gran capacitat ha servit la causa dels treballadors, dels explotats, dels oprimits.
Cap vida no ha sigut tan fecunda pel proletariat revolucionari com la vida de Lenin. El dirigent rus posseïa una extraordinària intel·ligència, una extensa cultura, una voluntat poderosa i un esperit abnegat i auster. A aquestes qualitats s'hi afegia una facultat sorprenent per percebre profundament el curs de la història i per adaptar-hi l'activitat revolucionària.
Aquesta facultat genial, aquesta aptitud singular no abandonà mai Lenin. I així, il·luminat per l'experiència de la insurrecció del 1905, Lenin comprengué clarament aleshores la necessitat de crear un partit revolucionari, lliure de prejudicis i d'il·lusions democràtiques i parlamentaristes. Més tard, el 1907, Lenin advertí la imminència de la guerra, en va preveure les conseqüències polítiques i econòmiques i anuncià la possibilitat i el deure d'aprofitar-les per precipitar i accelerar la fi del règim capitalista. Finalment, després d'haver denunciat el caràcter de la guerra europea i després d'haver intervingut en els congressos de Zimmerwald i Kienthal – on les minories socialistes i sindicals d'Europa afirmaren els llurs principis classistes i internacionalistes, abandonats per la Segona Internacional – Lenin dugué el proletariat rus a la conquesta del poder, abolí l'explotació capitalista en un poble de cent vint milions d'homes, defensà la revolució dels seus enemics interns i externs i organitzà la Tercera Internacional, que aplega avui en les seues multitudinàries files milions d'homes de totes les nacionalitats i de totes les races en marxa cap a la “lluita final”.
Siga quina siga la posició ideològica que hom tinga en el camp revolucionari, no es pot negar a Lenin el dret d'un lloc principi en la història de la redempció dels treballadors. Veiem, per això, que els propis socialistes de la Segona Internacional, d'aqueixa Internacional reformista tan enèrgicament atacada per Lenin, en el seu missatge de condol a Moscou ha rendit homenatge a la rectitud i a la sinceritat del revolucionari rus.
Comunistes, socialistes i llibertaris, els homes de totes les escoles i tots els partits revolucionaris, i encara els qui fora d'aquests i d'aquelles, anhelen un règim de justícia social, s'adonen que l'obra i la personalitat de Lenin no pertany a una secta ni a un grup sinó a tot el proletariat, als revolucionaris de tots els països.
El plany dels treballadors és, doncs, universal i unànim.
La mort de Lenin significa una pèrdua immensa per la Revolució: Lenin hauria pogut encara donar molt d'esforç intel·ligent a les masses revolucionàries. Però ha tingut temps, afortunadament, per cumplir la part essencial de la seua obra i de la seua missió; ha definit el sentit històric de la crisi contemporània, ha descobert un mètode i una praxi realment proletaris i classistes i ha forjat els instruments morals i materials de la Revolució. Milers de col·laboradors, milions de deixeble proseguiran, completaran i conclouran la seua obra.
“Claridad”, en nom de l'avantguarda organitzada del proletariat i de la joventut i els intel·lectuals revolucionaris de Perí, saluda la memòria del gran mestre i agitador rus.