La cultura proletària
1920
Versió catalana establerta des de: “La cultura proletaria”, en Obras Escogidas, en tres toms, tom III, Editorial Progreso, Moscou, 1970, pàgines 492-293. Disponible en .pdf.
Pel número d’Izvestia corresponent al 8 d’octubre es veu que el camarada Lunatxarski ha dit al congrés de Proletkult justament el contrari del que havíem convingut amb ell ahir.
Cal preparar amb extraordinària rapidesa un projecte de resolució (del congrés de Proletkult), fer-lo passar pel CC i arribar a temps que siga aprovat en aquesta mateixa sessió de Proletkult. Cal presentar-lo avui mateix, en nom del Comitè Central, al Consell del Comissariat del Poble d’Instrucció i al congrés de Proletkult, perquè aquest últim es clausura avui.
PROJECTE DE RESOLUCIÓ:
1.- En la República Soviètica obrera i camperola, tota l’organització de la instrucció, tant al terreny de la instrucció política en general com especialment en el de l’art, ha d’estar impregnada de l’esperit de la lluita de classe del proletariat pel feliç compliment dels fins de la seua dictadura, és a dir, per l’enderrocament de la burgesia, la supressió de les classes i l’abolició de tota explotació de l’home per l’home.
2.- Per això, el proletariat ha de prendre la part més activa i principal en tots els assumptes relacionats amb la instrucció pública, personificat tant per la seua avantguarda, el Partit Comunista, com, en general, per tota la massa d’organitzacions proletàries de tota mena.
3.- Tota l’experiència de la història moderna i, en particular, més de mig segle de lluita revolucionària del proletariat de tots els països des de la publicació del Manifest Comunista demostren incontestablement que només la concepció marxista del món expressa de manera correcta els interessos, el punt de vista i la cultura del proletariat revolucionari.
4.- El marxisme ha conquerit la seua significació històrica universal com a ideologia del proletariat revolucionari perquè no ha rebutjat de cap manera les més valuoses conquestes de l’època burgesa, sinó, al contrari, ha assimilat i reelaborat tot allò que va haver de valuós en més de dos mil anys de desenvolupament del pensament i la cultura humans. Només pot ser considerat desenrotllament de la cultura vertaderament proletària el treball ulterior sobre aqueixa base i en aqueixa mateixa direcció, inspirat per l’experiència pràctica de la dictadura del proletariat com a lluita final d’aquest contra tota explotació.
5.- Sustentant fermament aquest punt de vista de principi, el congrés de Proletkult de tota Rússia rebutja amb la major energia, com inexacta teòricament i perjudicial en la pràctica, tota temptativa d’inventar una cultura especial pròpia, de tancar-se en les seues pròpies organitzacions aïllades, de delimitar les esferes d’acció del Comissariat del Poble d’Instrucció i del Proletkult o d’implantar l’“autonomia” de Proletkult dins de les institucions del Comissariat del Poble d’Instrucció, etc. Al contrari, el congrés imposa a totes les organitzacions de Proletkult l’obligació inexcusable de considerar-se enterament òrgans auxiliars de la xarxa d’institucions del Comissariat del Poble d’Instrucció i complir les seues tasques, com a part de les tasques de la dictadura del proletariat, sota la direcció general del poder soviètic (especialment del Comissariat del Poble d’Instrucció) i del Partit Comunista de Rússia.
* * *
El camarada Lunatxarski diu que s’han tergiversat les seues paraules. Amb major motiu, doncs, és arxinecessària la resolució.
Escrit el 8 d’octubre de 1920