�
Re
Reagrupament Socialista i Democr�tic de Catalunya (RSDC)
Organitzaci� pol�tica del Principat, creada el 1974. Reun� bona part del sector �socialdem�crata� del Moviment Socialista de Catalunya (MSC). A m�s s'hi sum� el Bloc Popular de Lleida, Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) i militants independents del socialcristianisme d'esquerres (Josep Verde Aldea, etc.). El seu principal dirigent fou Josep Pallach. ERC es desvincul� ben aviat en veure que es volia fer del Reagrupament una organitzaci� unit�ria. El 1976 es transform� en el Partit Socialista de Catalunya (PSC-R).
Teresa Rebull (Sabadell, 21.9.1919 � Banyuls de la Marenda, 15.4.2015)
Cantautora. Va n�ixer amb el nom de Teresa Soler Pi, filla de Gon�al Soler i Balbina Pi. La fam�lia, treballadora i anarquista, visqu� a Barcelona, Sant Boi de Llobregat i Alcoi. A 12 anys, entr� a treballar en una f�brica t�xtil de Sabadell. Es trasllad� a Barcelona en trobar una posici� en el Departament de Treball. Ingress� en el Partit Obrer d'Unificaci� Marxista (POUM). En el 1936. Durant la guerra fou infermera volunt�ria en locals del POUM. Despr�s de la vict�ria feixista, s'exili� al Rossell�, on particip� en la Resist�ncia contra l'ocupaci� nazi. Es cas� amb Pep Rebull, de qui prengu� el cognom. El matrimoni va viure a Marselha abans d'instal�lar-se definitivament a Banyuls. A partir del maig del 1968 particip� en el moviment de la Nova Can�� catalana, arrelada a la seva comarca d'adopci�. Ha musicat poemes de poetes com Joan Salvat-Papasseit (Mester d'amor, 1977), Josep Sebasti� Pons (Cam� de l'argilada, 1986) i Maria Merc� Mar�al.
Lloc de la xarxa �patrocinat per partits Comunistes i Obrers que es declaren de les tradicions del socialisme cient�fic que alguns anomenen Marxisme-Leninisme, alguns Marxisme revolucionari i altres simplement Comunisme�. Impulsat per Rafael Pla (PCPV), que en cre� el disseny i en el directori del qual hi est� penjat. Ha col�laborat en la creaci� del lloc Cominternet.
John Reed (Portland, Oregon, 1887 - Moscou, 1920)
Periodista i pol�tic, company de Louise Bryant. De ben jove comen�� a col�laborar en publicacions socialistes. Corresponsal en el M�xic revolucionari, la seva experi�ncia qued� plasmada a M�xic insurgent (1915). Despr�s d'aquest dest�, pass� al front oriental de la Gran Guerra europea (La guerra a l'Europa oriental, 1916), i centr� la seva atenci� en el moviment revolucionari rus, que esclat� el mar� de 1917. Simpatitz� amb els bolxevics per l'�poca de la Revoluci� d'Octubre, i en fou testimoni de primer ordre d'aquells esdeveniments, que retrat� a Deu dies que sacsejaren el m�n (1919). Retornat a Nordam�rica, particip� en la fundaci� del USA Communist Party (USACP), per� v�ctima de la persecuci� pol�tica, torn� R�ssia, on mor� poc despr�s. �s soterrat al Kremlin.
Josep Renau (Val�ncia,
1907 - Berl�n, 1982)
Pintor. Estudi� Belles Arts a Val�ncia (1919-25). Dedicat al cartellisme publicitari, la seua obra fou aviat apreciada est�ticament i pol�tica. Als anys 1930 treball� per revistes com Estudios, Taula de Lletres Valencianes, Cuadernos de Cultura, La Rep�blica de les Lletres, Nostra Novel�la, Orto, Nueva Cultura, etc. El 1931 s'afili� al Partido Comunista de Espa�a (PCE), i fund� la Uni�n de Escritores y Artistas Proletarios (1932) i la revista Nueva Cultura (1935-7). Durant la guerra l'apropament a Val�ncia entre el PCE i el Partido Socialista Obrero Espa�ol (PSOE), sols s'arrib� a la fundaci� d'un �rgan com� Verdad, del qual Renau fou codirector. Tamb� tingu� un paper clau en l'acostament dels sectors valencianistes d'esquerres (Emili G�mez Nadal) al PCE. Durant la guerra antifeixista realitz� cartells de propaganda, alhora que ocup� els c�rrecs de director general de Belles Arts, president del Consell Espanyol del Teatre i de director de propaganda gr�fica del Comissariat General de l'Estat Major Central. El gener del 1939, mentre era a Barcelona, on preparava el material que havia de dur a la Fira Internacional de Nova York, es produ� l'ocupaci� feixista, que oblig� a milers de persones a creuar la frontera estatal pel Port�s. Internat al camp de refugiats d'Argelers, aconsegu� un visat del EUA, que li permet� anar a Tolosa de Llenguadoc, per passar a M�xic (maig del 1939) La fi de la guerra l'agaf� a Nova York, on assistia a la Fira Internacional. Pass� de seguida a M�xic, on col�labor� en revistes espanyoles de l'exili. Alhora s'inseria en el muralisme mexic�, tot col�laborant amb David Alfaro Siqueiros i amb obres pr�pies, com els murals del Casino de Cuernavaca. El 1958 deix� M�xic per instal�lar-se a Berl�n Oriental, on realitz� nous murals, fotomuntatges (recollits a Fata morgana USA de 1967, i a The american way of life de 1977, i contribucions a revistes com Bildende Kunst i Sonntag. Si b� mai deix� de residir a Berl�n, realitz� diversos viatges a Val�ncia d'en�� 1976. El 1978 lleg� la seua obra a la Fundaci� Josep Renau. La vitalitat de la seua obra la podem copsar en l'esfor� recent que una empresa nordamericana va fer per destruir els murals del Casino de Cuernavaca, i amb la passivitat que el nou govern mexic� encaix� aquesta irreparable agressi� contra el patrimoni cultural de la naci� mexicana. Si l'obra de Renau encara els cou �s perqu� �s ben viva.
Joan Revent�s (26.7.1927-13.1.2004)
Pol�tic socialdem�crata. El seu avi Jaume Carner-Ribalta i el seu pare Manuel Revent�s ocuparen c�rrecs en els governs espanyols de la II Rep�blica. El 1945 inici� els estudis de Dret a la Universitat de Barcelona (UB) i s'hi gradu� el 1950. El 1949 ingress� en el Moviment Socialista de Catalunya (MSC). Professor de les facultats de Dret i Economia de la UB, s'encarreg� dels cursos d'Hist�ria del Dret i d'Hist�ria de l'Economia Mundial. Detingut per la seua activitat pol�tica (1958), fou susp�s de la doc�ncia i s'estigu� tres mesos empresonat, primer a Barcelona, i despr�s a Madrid. Ja sense passaport, un cop alliberat, per mantindre el contacte amb els nuclis del MSC de l'estat franc�s, havia de creuar la frontar clandestinament. Readm�s i guanyada la c�tedra, la va tornar a perdre (1966) en signar el manifest on es protestava per la irrupci� de la policia en l'edifici de la Universitat per reprimir una reuni� estudiantil i s'hi demanava la dimissi� del ministre d'Educaci� i del rector Garc�a-Valdecasas. Dins l'MSC encap�al� el sector esquerran�s, defensor del socialisme marxista, oposat al sector socialdem�crata de Josep Pallach. L'escissi� entre les dues corrents s'esdevingu� el 1968, i el MSC-Ravent�s constitu�, el 1974, la Converg�ncia Socialista de Catalunya (CSC). El 1976 la CSC es transform� en el Partit Socialista de Catalunya (PSC-Congr�s). Des d'aquestes formacions successives tingu� un paper actiu en les plataformes unit�ries antifranquistes. Ravent�s propugn� la necessitat de la uni� de l'espai socialista catal�, i aquest proc�s dugu� a la converg�ncia amb la Federaci� Catalana del PSOE per formar la candidatura �Socialistes de Catalunya� (1977) i, conjuntament amb el PSC-Reagrupament, del Partit dels Socialistes de Catalunya, federat amb el PSOE. Elegit primer secretari d'aquesta formaci�, fou conseller de la Generalitat (1977-80) i diputat al Congr�s dels Diputats espanyol (1977-1982), des d'on defens� l'Estatut d'Autonomia (1979). Encap�al� les llistes del PSC a les eleccions auton�miques (1980), per� no aconsegu� d'�sser elegit president de la Generalitat. Diputat al Parlament de Catalunya (1980-84; 1988-99), en fou tamb� president (1996-99). Com a ambaixador espanyol a Fran�a (1983-6) i senador de l'estat espanyol (1986-93), contribu� a la integraci� d'Espanya a la Comunitat Europea.
Col�lectiu pol�tic creat a finals dels 1980 al voltant del Moviment Comunista i de la Lliga Comunista Revolucion�ria (LCR), i que sols ha tingut continu�tat a Val�ncia. El 2000 obr� Ca Revolta � Centre de Recursos Just Ram�rez, situat a Velluters.
Revolta Global
Organitzaci� militant revolucion�ria, ecologista, antipatriarcal i internacionalista, creada el juny del 2004. Els seus impulsors foren els col�lectius Acci� Revolucion�ria Anticapitalista (Ar@!), Batzaci Col�lectiu per una Esquerra Alternativa.
�