18 de març del 1937
Comunicat del CE del POUM.
Des d’algun temps ençà, el P.O.U.M. ve essent objecte de la campanya d’insults, d’atacs, de persecució més exasperada que registren els annals polítics. L’objectiu que es persegueix ja el denunciàrem amb tota claredat i energia, des del començament. Es tracta de preparar progressivament, conforme a un plà ben calculat, les condicions per a la nostra eliminació de la vida política. Se’ns eliminà primer del Govern de la Generalitat de Catalunya, debilitant així el front de la unitat d’acció contra el feixisme, en moments greus en els quals calia enfortir-lo. S’intentà eliminar-nos després de totes les altres posicions polítiques conquistades per nosaltres, gràcies a la contribució de sang, de sacrifici i d’heroisme dels nostres militants. No se’ns pot suprimir d’un cop, pel que representem moralment i materialment al front i a la reraguarda, per la reacció de simpatia proletària que, nacionalment i internacionalment, s’ha aixecat entorn nostre i s’intenta asfixiar-nos gradualment, mitjançant mesures progressives, més arbitràries i escandaloses les unes que les altres. Se’ns vol privar, primer que tot, de mitjans d’expressió i de defensa. Fa poc més d’un mes, es suspengué el nostre òrgan i es confiscà la nostra Ràdio a Madrid. Ara, després d’imposar-li una multa de cinc mil pessetes al nostre òrgan central «La Batalla», el Govern de la Generalitat, del qual se’ns eliminà sota pressions estranyes i intolerables, ens suspèn el periòdic temporalment. Són mesures, que ningú no en dubti, de marcat caràcter reaccionari, que representen un símptoma amenaçador i perillós.
Qui inspira i dirigeix la campanya contra nosaltres? Són elements que es reclamen de la democràcia, de l’antifeixisme, fins i tot de l’obrerisme. La seva conducta els desmenteix. Aquestes mesures que apliquen contra nosaltres, partit obrer revolucionari, no poden ésser més anti-democràtiques. En tractar de destruir-nos com a força de lluita antifeixista, contribueixen indirectament a l’enfortiment del feixisme. En atacar-nos i perseguir-nos com a formació obrera, debiliten extraordinàriament el front obter, realitzen, de fet, una política antiobrera. Per què se’ns persegueix sistemàticament? Per les posicions revolucionàries que mantenim intransigentment. Posicions revolucionàries al front i a la reraguarda quan diem que l’un i l’altre són inseparables, que la guerra i la revolució són una mateixa cosa. Posicions revolucionàries en el domini de l’economia, quan propugnem la destrucció de la burgesia, de la propietat privada a la ciutat i al camp, en nom del socialisme emancipador. Posicions revolucionàries quan preconitzem la unitat sindical en interès de la revolució proletària. Posicions revolucionàries en l’àrea internacional, en identificar la lluita del proletariat espanyol amb la del proletariat mundial, en preconitzar i preparar el front de tota la classe obrera en defensa de la revolució espanyola, contra el bloqueig que intenta asfixiar-nos des de fora, contra l’imperialisme i el feixisme que preparen la guerra mundial. Posicions revolucionàries, en fi, en el llenguatge i en l’acció, en el terreny de la teoria i en el de la pràctica. Aquestes posicions, d’acord amb les necessitats de la guerra i de la revolució i amb les aspiracions de les masses treballadores i combatents, són les que es volen impedir que defensem per mitjà dels nostres òrgans en la premsa.
La suspensió de «La Batalla» és una mesura greu, «d’un alt significat polític» com afirma amb malevolença l’òrgan del P.S.U.C. Doblement greu perquè es tracta de l’òrgan central del P.O.U.M., és a dir, del portantveu oficial de milers de lluitadors antifeixistes i revolucionaris, i perquè ha estat pres a Catalunya, per un Govern que algú ha volgut presentar com a representant de les forces sindicals, que tan grans i fortes batalles han lliurat en tot temps per la conquista del dret d’opinió i de la llibertat de premsa, que han tractat d’arrabassar-los o de minvar-los sempre els poders tirànics. És una disposició altament reaccionària, un atemptat al dret de crítica i d’expressió dels treballadors, a la seva consciència de classe. Sembla mentida que hi hagi consellers que representants d’organitzacions i periòdics llibertaris que s’hagin adherit a una mesura antillibertària, antirevolucionària, antiobrera, com aquesta sobretot si es té en compte que quan foren suspesos «C.N.T.» i «Nosotros», órgans cenetista i faísta de Madrid i de València, respectivament, «La Batalla» s’apressurà a protestar-ne amb tota energia.
En aixecar-nos avui legítimament indignats contra l’atemptat de què són objecte, no ho fem solament en nom dels nostres interessos del Partit obrer que ha sacrificat i està disposat a sacrificar-ho tot per la lluita contra el feixisme i per la revolució, si no en nom de tota la classe treballadora, dels seus drets i de les seves llibertats. Hem d’afirmar amb tota serenitat i amb tota energia que no pensem renunciar per un sol instant a les nostres posicions revolucionàries. En la seva defensa, mantendrem la nostra sang freda, no respondrem a cap provocació. Confiem en el front dels treballadors, atacat avui en nosaltres, amenaçat en el seu dret d’opinió. Estem persuadits que ens farà justícia a tots i als que mantenim enarborada la bandera de la revolució i als que tracten d’abatre-la amb mesures i procediments que solament favoreixen la contrarevolució.
El Comitè Executiu del POUM
Barcelona, 18 març 1937