7 d’abril del 1937
Comunicat del CE del POUM.
La constitució del Govern fantasma designat pel President Companys no solament no ha resolt la crisi del Govern de la Generalitat, sinó que l’ha agreujada, posant de relleu les seves causes profundes.
Companys, amb la seva resolució, ha obrat com si res no hagués succeït des del 19 de juliol ençà. S’ha imaginat que ell encara era ell i que la literatura buida a què es mostrava tan afeccionada l’Esquerra en els seus bons temps era capaç de suggestionar les masses populars. Han passat masses coses, però, en aquests vuit mesos llargs, l’experiència ha estat massa dura perquè unes quantes frases sobre Catalunya, la Llibertat i el Progrés puguin impressionar ningú i perquè una temptativa de cop d’Estat, per vergonyant i tímida que sigui, pugui tenir un altre destí del que ha tingut: caure enmig de la més gran indiferència, per no dir el ridícol. D’ací la seva completa ineficàcia. Companys volia constituir un Govern per damunt de tot, deixant de banda les discrepàncies que impedien la seva formació: l’únic que ha aconseguit ha estat deixar efectivament Catalunya sense Govern.
La crisi, doncs, segueix plantejada com el primer dia. En l’endemig, encara, s’ha produït un fet d’innegable importància: la reunió del ple de la C.N.T., que ha donat als seus organismes dirigents l’encàrrec imperatiu de no fer ni un pas més enrera, mantenint, amb intransigència, les posicions sostingudes en el transcurs de les negociacions. De la fermesa amb què es mantingui aquesta actitud depèn que els plans del reformisme fracassin i la revolució no doni una nova reculada. Cederà la C.N.T.? No ho creiem pas, perquè, en fer-ho, defraudaria profundament els treballadors que la segueixen i reforçaria les posicions de la contra-revolució.
Fins i tot en el cas, però, que amb l’energia de la seva actitud, els companys de la C.N.T. obliguessin als reformistes a acceptar els seus punts de vista, la solució de la crisi fóra transitòria i el Govern que en resultés patiria del mateixa defecte d’inestabilitat que els anteriors.
Les dificultats enormes que l’hora present, els problemes que la guerra i la revolució plantegen, exigeixen solucions ardides i radicals. I aquestes solucions només les pot adoptar un Govern que sacrifiqui els interessos particulars a l’interès general i, per tant, en lloc de frenar la revolució l’impulsi, en lloc d’esforçar-se a eixalar la iniciativa creadora del proletariat li obri vastes possibilitats de desenvolupament canalitzant-la en el sentit de la substitució del règim capitalista pel règim socialista. Tot nou Govern que es formi serà inestable, naixerà mort, si és un Govern de col·laboració de classes, com el que ha dimitit i, per la seva composició, és incapaç de donar una solució revolucionària als problemes del moment.
Allò que es debat, doncs, no és una qüestió de proporcionalitat, de llocs i de carteres, sinó tot l’avenir de la revolució. Cal una política clara i inequívoca, enfront de les qüestions de l’Exèrcit, de l’Ordre Públic, de la socialització de l’economia. El P.O.U.M. ha fixat en 13 punts el que podria ésser el progrema de realitzacions immediates de l’únic Govern viable en les circumstàncies actuals: un Govern format per representants de les organitzacions polítiques i sindicals de la classe obrera, l’únic capaç de crear un ordre nou, d’inspirar la màxima confiança a les masses populars i de portar-les a la victòria en tots els fronts.
Tot el que no sigui orientar-se en aquest sentit, significa el retrocés o, en el millor dels casos, l’estancament de la revolució i, en definitiva, la desfeta de la classe treballadora.
El Comitè Executiu del P.O.U.M.
Barcelona, 7 d’abril de 1937