5 d’agost del 1937
Comunicat del CE del POUM
La nota del Ministre de Justícia sobre el procés incoat per espionatge contra determinats membres de la direcció del P.O.U.M. posa en evidència la monstruositat de la persecució de que és víctima el nostre Partit i els seus militants per l’únic crim de mantenir conseqüentment en moments de descens revolucionari la necessitat de portar la Revolució Socialista fins a les seves darreres conseqüències.
En tots els Partits i organitzacions antifeixistes s’han descobert agents emboscats de l’enemic, però on més se n’han trobat han estat en el Partit Comunista de Espanya, en la seva sucursal el P.S.U.C. a Catalunya per haver recollit el seu afany hegemonista la gran majoria de reaccionaris que han quedat en l’Espanya antifeixista gràcies als quals han tingut aquests crescuda d’aluvió, sospitosa en organitzacions específiques.
Són únicament aquests dos partits stalinistes els que han menat la campanya infecta contra el P.O.U.M. Tolerada pel Govern el qual no pot negar res a un partit possat sota la protecció de la U.R.S.S. estat que ven armes i municions al Govern de la República.
De fet, l’acció de la política contra el P.O.U.M. no és res més que l’acció del Partido Comunista i el P.S.U.C. aprofitant-se de l’aparell d’Estat que controla més que el propi Govern i que ha actuat d’acord i per indicacions de la diplomàcia soviètica quan hi ha hagut a la Direcció General de Seguretat i a la Direcció de la Policia a Catalunya dos stalinians sense escrúpuls: el tinent coronel Ortega destituit per l’abús de poder en l’exercici del seu càrrec i la del tinent coronel Burillo que continua encara en el càrrec per pressió dels stalinians.
Es evident que aquesta inculpació contra determinats militants del P.O.U.M. i el procés que se’ls hi instrueix obeeix pura i simplement a raons d’Estat a les quals es preten sacrificar no sols els acusats –que en definitiva no son més que les víctimes individuals escullides per justificar un crim col·lectiu de caràcter polític–: dissoldre el P.O.U.M. com a força política legal, per poguer així decapitar la Revolució del seu Partit dirigent.
Que aquest procés és per raons d’Estat, ho prova que aquest es porta a terme després d’una gran campanya contra el P.O.U.M. menada per la premsa stalinista en el moment en que l’Estat per les desfetes sofertes en el transcurs de la guerra, necessita d’una manera apremiant que el Govern soviètic, que és la força real que hi ha darrera la tasca de provocació del P.C.E. i del P.S.U.C. –li vengui armes, armes que els stalinistes cobren alhora amb diners i amb influència política per dirigir per allí on li convé els destins d’Espanya.
L’Estat espanyol ha deixa d’ésser un Estat independent i ha caigut sota l’òrbita d’influència de la U.R.S.S. al Govern de la qual li interessa la desaparició del P.O.U.M. el qual amb la seva intransigència revolucionària mantinguda en nom del marxisme i del leninisme es un perill per als seus plans hegemònics per a ofegar la Revolució espanyola.
Totes les acusacions que es fan contra el P.O.U.M. i els seus militants son absolutament falses, la clase obrera i l’opinió sensata les rebutja amb indignació, intenta protestar-ne però topa amb que els directament afectats el P.O.U.M. han estat possat prèviament fora de la llei, i la censura en mans dels stalinians priva a la premsa obrera en general de dir la seva opinió.
La nota del ministre revela habilitats alarmants i sospitoses. Segur de que l’acusació d’espionatge és una maquinació absurda a la qual algun dia hauran de respondre els seus autors i el Govern envilit que els avala doblegant-se a un xantatge indigne, empra un llenguatge equívoc i barreja l’acusació d’espionatge amb una sèrie d’altres acusacions –entre elles el moviment revolucionari de maig– per trobar entre totes motius suficients per a condemnar els acusats.
Pel que fa referència als fets de maig el Partit ha dit ben alt i benc clar la seva opinió: moviment espontani de la classe treballadora contra les provocacions contrarrevolucionàries. Es posà decididament al costat del proletariat en armes procurant endegar el moviment, orientar-lo, dotar-lo de directrius precises per tal d’evitar que es produís una desbandada que afavorís els plans dels provocadors i facilités una massacre massiva del moviment obrer. El POUM accepta doncs del seu acte totes les responsabilitats car creu que estar al costat dels treballadors que lluiten contra els provocadors reaccionaris és un honor revolucionari que reivindiquem amb totes les conseqüències, segurs que als ulls del moviment obrer estem plenament justificats.
Quan als documents, entrevistes, etc., amb elements feixistes les proves que diu el Ministre que ha arreplegat la policia en els escorcolls en els domicilis de militants i en els locals de Partit esperem poguer demostrar si no se’ns nega els mitjans regulars i normals de defensa que tot és una fabricació absurda de la policia intervinguda per stalinians indígenes i soviètics, car dels escorcolls efectuats, tots ells quan els acusats estaven ja detinguts s'ha negat sistemàticament a aixecar-ne actes i donar-ne la còpia corresponent als familiars dels detinguts.
I la prova més clara de que es tracta d’una maquinació político-policíaca és que entre els acusats hi és només el nom d’Andreu Nin que la premsa stalinista ve denunciant de fa temps com el culpable principal, tot i que Andreu Nin va ésser detingut en el local del Comitè Executiu del P.O.U.M. el dia 16 de juny per una policia especial vinguda de Madrid i a hores d’ara el Govern no sab encara on es, ha perdut el control d’aquest detingut i ha confessat que fa gestions per a rescatar-lo, mentre per alta part corren rumors tràgics de que ha estat executat dintre l’Embaixada Soviètica diuen uns mentre altres afirmen que pressoner de la Brigada Internacional que dirigeix el general soviètic Orloff aquest ha ordenat executar-lo.
Quines proves tenien contra el P.O.U.M. aquests calumniadors professionals si tenen necessitat de fer desaparèixer per manca de proves el principal encartat?
Quin crèdit mereixen als Governs aquestes acusacions que fa més de mig any venen fen-se des de la premsa staliniana que mai les ha volgut recollir ni els acusadors concretar i presentar les proves que deien tenir als tribunals competents?
Però els Governs deixaven dir, car necessitaven d’ajut soviètic i així els stalinistes han pogut crear en certs medis de la petita burgesia i de «declasses» una atmòsfera de progressos contra el P.O.U.M. que aplaudeixen frenèticament els feixistes de reraguarda la immensa majoria dels quals porta a la butxaca el carnet stalinià.
Protestem que en el mateix procés contra els nostres acusats, obrers revolucionaris de reconeguda solvéncia, hi inclueixin un element de Falange Espanyola que deu ésser un element provocador instruit al servei del stalinisme.
Ens cal anunciar encara que una acusació concretada contra deu individus, que ha de tenir en tot cas condemnes personals, hagi servit de pretext per empresonar centenars de militants molts dels quals continuen incomunicats mentre als acusats se’ls hi ha aixecat ja l’incomunicació, per clausurar i saquejar els locals del partit, incautar-se de la seva premsa i dels seus bens, cosa que prova que el que es preten no es perseguir l’espionatge –si les mesures preses contra el P.O.U.M. per acusació d’uns individus haguessin estat adoptades com regla general avui no existirien organitzacions antifeixistes i les primeres en desaparèixer haurien estat les stalinianes– sinó eliminar de l’escena política un Partit que per el seu historial, la seva tragectòria revolucionària i els seus homes es un perill per a la contrarrevolució que alenta l’estalinisme.
Denunciem que la nota del ministre ha estat provocada per les nostres reiterades protestes que han estat secundades per les demés organitzacions obreres i liberals d’ací i de l’extranger que han vist amb indignació l’adopció de mètodes que sols empren els Estats feixistes.
Denunciem que els acusats han estat prop d’un mes sota el control dels stalinians i al marge del Govern el qual davant el clamor del moviment obrer internacional, s’ha hagut d’apressar a intervenir per a rescatar-los, cosa que han confirmat diversos ministres afegint que no estaven enterats del que succeïa i per això s’hagué de sacrificar amb la destitució del seu càrrec el Director General de Seguretat.
Denunciem que el Fiscal de la República al qual el Govern li ha encarregat que en el seu nom portés l’acusació, és un home controlat i dirigit pels stalinians i que per tant recusem per incompatible.
Denunciem que el Ministre de Justícia refusa que pugui venir a Espanya i seguir les incidències d’aquest procés monstruós a una Comissió jurídica Internacional de personalitats antifeixistes, es a dir que adopta la mateixa actitud que el Govern de l’Alemanya hitleriana adopta davant la Comissió jurídica Internacional que volgué presenciar les incidències del procès per l’incendi del Reichstag.
El P.O.U.M. denuncia aquests crims a la consciència de l’opinió pública mundial i anuncia que segur de la seva raó i de la solidaritat de la part més sana del moviment obrer internacional –la que no ha estat pervertida per l’estalinisme– i dels homes liberals farà montar a París amb totes les garanties jurídiques un contraprocés per tal de demostrar al món la innocència dels seus dirigents, el crim miserable dels stalinistes i l’enviliment dels òrgans de poder de la República espanyola.
¡Visca la veritat i la justícia!
¡Visca la Revolució Socialista!
¡Visca el P.O.U.M.!
Barcelona, 5 agost 1937
El Comitè Executiu del
Partit Obrer d’Unificació Marxista