|
|
MiJaume Miravitlles (Figueres, 1906 – Barcelona, 1988) Polític. Conegut com a Met (de Jaumet), el seu activisme contra la dictadura primo-riverista va fer que el detinguessen en dues ocasions (1925, 1926). Participà en l’intent d’invasió del Principat per Prats de Molló que dirigí Francesc Macià. A París va deixar els estudis d’enginyeria per l’activitat artística, al costat de Salvador Dalí i Luis Buñuel, com a actor a Un chien andalou (1928) i L’âge d’or (1929). Retornà a Barcelona el 1930 i, empresonat, no fou alliberat fins la proclamació de la República (abril del 1931). Professor a l’Escola del Treball, s’uní llavors al Bloc Obrer i Camperol (BOC). El seu pensament artístic i polític el reflectí a Contra la cultura burgesa (1931). El 1934 abandonà el BOC per integrar-se a l’Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) i a Estat Català. Aixafat l’intent militar a Barcelona el 19 de juliol del 1936, fou secretari del Comitè de Milícies Antifeixistes i, més tard, Comissari de Propaganda de la Generalitat (1936-9). Arran de la victòria feixista, passà de nou a l’estat francès, on fou director de «El Poble Català». A través del Magreb i de Mèxic, fixà la residència a Nova York, on participa en la fundació de «Información Española», òrgan del govern republicà en l’exili. També fou corresponsal de «La Nostra Revista» i organitzador dels Jocs Florals de Nova York (1951). Allunyat del republicanisme, postul·là la restauració monàrquica com a via per a la democratització d'Espanya, i deixà l'exili el 1962. Obres: Ha traït, Macià? (1932), De Jaca a Sallent (1932), Los obreros y la política (1932), El ritme de la revolució (1933), Crítica del 6 d'octubre (1935), Elements per a una campanya d'esquerra (1936). Josep Miret (Barcelona, 1907 – Florisdorf, Mauthausen, 1944) Polític. Estudià a l'Escola Elemental del Treball, on va aprendre l'ofici de manyà. Combinà la seva feina amb la pràctica del rugby i amb la militància política. Afiliat a la Unió Socialista de Catalunya (USC), fou president de la seva Joventut. Va tenir un paper destacat en el triomf antifeixista barceloní del 19 de juliol del 1936. Dos dies més tard l' USC s'incorporava al Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC). El 1937 fou nomenat Conseller de Proveïments, càrrec que deixà per incorporar-se a l'exèrcit. Després de la victòria feixista, s'instal·là a París, com a dirigent del PSUC a l'exili. El 1943 fou detingut pels alemanys, que l'internaren al camp de concentració de Mauthausen, on hi morí assassinat pels nazis, per bé que aquests atribuïren la seva mort a un bombardeig aliat. |
|