|
IbDolores Ibárruri (Gallarta, Biscaia, 9.12.1895 - Madrid, 12.11.1989) Política. Nascuda al si d'una família minera de Biscaia. En el 1917 participà en les vagues i s'adherí a l'Agrupació Socialista de Somorrostro. L'abril del 1920 passà al moviment comunista, i participà en el Primer Congrés del Partit Comunista d'Espanya (PCE, 1923). En el 1930 fou elegida membre del Comitè Central del PCE. En el 1931 s'integrà en la redacció de Mundo Obrero, a Madrid, l'òrgan del PCE. Fou empresonada en el 1931 i en el 1932. L'octubre del 1934 participà en la revolució d'Astúries. El febrer del 1936 fou elegida diputada per la circumscripció d'Astúries, en el bloc del Front Popular. Es feu mundialment coneguda com La Pasionaria pels seus discursos durant la guerra del 36, i per la consigna "val més morir dempeus que viure de genolls". En el 1939 s'exilià a Moscou. En el 1942 esdevingué secretària general del PCE, i en el 1960 la seva presidenta. El 1968 mostrà la seva oposició a la intervenció militar soviètica a Txecoslovàquia. En el 1977 retornà a Espanya i fou elegida diputada per la circumscripció d'Astúries, presidint la mesa d'edat de la primera sessió del nou Congrés dels Diputats Vegeu: Archivo de Obras de Dolores Ibárruri, i la seva versió en català. |
|