Quan aquest número d'OCTUBRE sortirà al carrer, les tasques del Congrés d'Estat Català hauran començat[1]. En la vida política de Catalunya aquest comici revesteix una importància de primer ordre, tant pels resultats que se n'esperen com per la seva significació.

La força política representant històrica del moviment d'alliberament nacional del nostre país va a celebrar el seu comici nacional en el moment que l'ambient d'unitat del proletariat recorre de punta a punta la Península Ibèrica.

Les lliçons del moviment nacional a casa nostra han de reportar-nos una experiència per al futur de les lluites del nostre poble. I és indiscutible que aquestes lliçons han de tenir el seu reflex en les discussions i resolucions del Congrés d'Estat Català.

El 6 d'octubre a Catalunya, assenyala una fita històrica en el duel d'experiències de la lluita de masses per l'alliberament nacional. I la primera és, indiscutiblement, que solament unint l'esperit de lluita nacional amb les aspiracions socials de les masses obreres i camperoles de Catalunya, aquesta recobrarà la seva absoluta llibertat i arribarà àdhuc a la separació de l'Espanya unitària.

Aquesta primera lliçó històrica és una de les experiències que en el curs del procés de la revolució democràtico-burgesa que vivim ha adquirit tota la seva importància, dintre els rengles del veritable moviment nacionalista de Catalunya.

Des de la seva funcació, el Partit Comunista de Catalunya ha mantingut, i continua mantenint avui més que mai, la bandera de l'alliberament nacional de Catalunya, indissolublement lligada al de l'alliberament social de la població laboriosa del país: obrers de la ciutat, del camp, rabassaires i totes les masses espoliades. La nostra consigna que «solament Catalunya pot ésser sobirana dels seus destins quan els obrers i camperols que la formen siguin alliberats», cosa que vol dir que únicament aquests sota la direcció política del proletariat són l'única garantia positiva de la lluita activa per l'alliberament nacional de Catalunya, ensems que lluiten per llurs interessos de classe, ha guanyat l'adhesió de les masses.

El Congrés d'Estat Català creiem que sabrà recollir aquesta formidable lliçó, sense l'assimilació de la qual avui ja no és possible lluitar positivament per una «Catalunya rica i plena». La lluita de classes a casa nostra no exclou Catalunya d'aquesta llei general en el procés de la lluita pel seu alliberament nacional i social.

I no és solament aquesta lliçó que se'n desprèn dels cinc anys i escaig de lluites revolucionàries al nostre país. Els obrers i els camperols de Catalunya, igual que els de la resta d'Ibèria, saben avui ja, per l'experiència viscuda, que la condició de victòria és la Unitat. Aquesta unitat es va forjant, malgrat totes les maniobres dels elements trotskistes que a Catalunya per mitjà del P.O.U.M. intenten de portar a terme contra les masses. Volen introduir el verí de les ideologies estranyes al proletariat, a la classe treballadora de Catalunya.

Com a conseqüència de la nostra persistent política d'unitat en tots els fronts, al nostre país comença a cristal·litzar d'una manera ràpida l'anhel de les masses, sobretot en el que fa referència a la creació d'un potent partit únic del proletariat català, un partit bolxevic de debò que amb la teoria del marxisme-leninisme estudiï, analitzi i orienti les lluites reivindicatives del poble treballador, menant-les pel camí de l'alliberament nacional i social.

Un partit bolxevic que recollint les enormes experiències de la Internacional Comunista, lluitant despietadament contra el trotskisme enemic de la unitat obrera, i totes les ideologies estranyes al proletariat, condueixi les masses d'acord amb l'experiència de la gran revolució russa i la construcció del socialisme a l'U.R.S.S.

D'ací que en el moment que la idea de la unitat madura en les masses obreres i camperoles, quan a Catalunya els quatre partits marxistes tenen ja un Comitè d'enllaç per anar a la formació d'un potent partit marxista-leninista, els companys d'Estat Català tenen la responsabilitat històrica d'aportar al partit únic del proletariat les masses nacionalistes que integren les seves forces.

Solament a condició de l'aportació d'un formidable contingent d'obrers i camperols del camp nacionalista que s'incorporin a la lluita activa social de les masses del país serà garantida la comprensió i continuïtat del partit únic del proletariat en la lluita incansable per l'alliberament nacional i social del nostre poble.

Els companys d'Estat Català tenen en aquests moments, doncs, la responsabilitat històrica de cercar i trobar el camí que els meni ràpidament a la unitat d'acció amb tots els partits marxistes de Catalunya que integren el Comitè d'enllaç pro partit únic.

El Partit Comunista de Catalunya creu que en aquests moments la missió fonamental d'aquells que vulguin lluitar decididament i fermament per l'alliberament de Catalunya està amb els obrers i els camperols, rectificant actituds i marcant posicions vers la unitat de les masses.

Companys d'Estat Català, vosaltres teniu la paraula... i una mà disposada a estrènyer l'acoblament de noves forces a la unitat política del proletariat català.

1. El Segon Congrés Nacional d'Estat Català, on s'adoptà com a principis polítics «l'autodeterminació, la República catalana, la Confederació únicament amb pobles de llengua catalana, una política internacional de cara a la pau, a l'alliberació de les nacionalitats oprimides i a l'establiment d'un règim de justícia social arreu del món» i l'aspiració a una «Catalunya lliure i la llibertat de l'home, plasmada en una concepció socialista que garanteixi la igualtat per a tots i constitueixi la concreció d'una veritable Justícia Social. Organitzativament es prengué la decisió de separar-se d'Esquerra Republicana Catalunya.