Principis bàsics del marxisme-leninisme: una introducció.
El marxisme és una ideologia global, que va des de la filosofia fins a l'estratègia i a la tàctica. No només pretén interpretar el món sinó canviar-lo. És reconegut com a universal, i serveix com a guia i mètode general de cognició i pràctica tant en ciències naturals com socials.
És un sistema d'idees, o una ideologia, que guia la conducta organitzada de la classe obrera i del poble, així com els partits i estats proletaris en la construcció del socialisme i la realització del moviment antiimperialista. En qüestió de poques dècades aquesta ideologia ha inspirat i impulsat el ràpid progrés social, econòmic, científic i cultural dels països socialistes. Té partidaris de no poca magnitud i transcendència al tercer món i als països capitalistes.
En resumir el marxisme, Lenin va citar la filosofia, l'economia política i el socialisme com les seves tres parts integrants. Descrivint el marxisme com un desenvolupament de la teoria i la pràctica revolucionàries en el camí de la civilització, va subratllar el fet que Marx i Engels es basaven en les fonts de coneixement més avançades del seu temps.
Marx i Engels van aplicar les seves facultats crítiques i creatives a la filosofia alemanya (especialment al materialista Feuerbach i a l'idealista Hegel), a l'economia política britànica (especialment als economistes clàssics Adam Smith, David Ricardo, etc.) i a les ciències socials franceses (especialment als revolucionaris democràtics i als socialistes utòpics).
En assenyalar l'economia política, més concretament El capital, com el nucli del marxisme, Lenin va reconèixer clarament la seva importància com l'explicació més profunda de tota una època històrica, la del capitalisme. Marx explica l'aparició, el desenvolupament i la maduració del capitalisme d'una manera completa i exhaustiva.
Fins avui en dia, se sap que la teoria i la pràctica del marxisme han experimentat tres etapes de desenvolupament.
La primera etapa cobreix el període en què Marx i Engels clarificaren les lleis del moviment del capitalisme de lliure competència que van portar a una concentració cada cop més gran del capital; i fins que les activitats revolucionàries (ni tan sols dirigides per comunistes o marxistes) anaren des de les revolucions de 1848 passant pel lideratge ideològic de Marx al si de l'Associació Internacional de Treballadors (Primera Internacional) fins a la primera revolució armada reeixida del proletariat, la Comuna de París de 1871, que va durar més de dos mesos.
La segona etapa cobreix el període el qual Lenin va clarificar el creixement del capitalisme vers l'imperialisme i el qual la revolució bolxevic va guanyar i va deixar pas a la construcció i consolidació del socialisme en un sol país. Stalin va dur a terme el treball teòric i pràctic de Lenin durant un llarg període de temps.
La tercera etapa cobreix el període en què el socialisme existeix a diversos països i el pensament de Mao Zedong confronta i clarifica el problema del revisionisme i la restauració del capitalisme al si d’alguns països socialistes. Tot i que l'imperialisme i el sistema capitalista mundial es troben en un declivi ràpid, el problema del revisionisme també ha sorgit als països socialistes. Mao va proposar la teoria i la pràctica de la revolució contínua sota la dictadura del proletariat.
Es pot observar que, tot i que el marxisme o marxisme-leninisme és una teoria basada en els ensenyaments fonamentals de Marx i Engels, es desenvolupa continuadament, al ritme del món en constantment en evolució i de les particularitats dels països. El marxisme és avui la guia aclamada de la transició mundial del capitalisme vers el socialisme i, al si dels països semicolonials i semifeudals en particular, de l’acompliment de la revolució democràtica i la transició vers el socialisme.