Publicat originàriament a «Avui» (3 de juny del 1996).
Dijous passat, a la llibreria Crisol presentàrem el llibre de la granadina Antonina Rodrigo, Mujeres para la historia, que subtitula La España silenciada del siglo XX. És una versió revisada i ampliada per l’autora de l’edició publicada a Barcelona l’any 1979. Inclou el pròleg que li va escriure Montserrat Roig. Divuit anys després no ha perdut vigència. Alerta sobre un perill que aleshores no semblava tangible: «El poder satànic de l’oblit». Amb el seu llibre, Antonina Rodrigo, en paraules de Montserrat Roig, iniciava una lluita solitària i tenaç contra aquest poder diabòlic, una lluita per impedir que la vida i la paraula de tantes dones desaparegui en les ombres de la història.
L’escriptora granadina, joveníssima quan fa vint anys s’instal·là a Barcelona, no va esperar que hi hagués llibertat per indagar en arxius i hemeroteques i recollir testimonis vius de les oblidades confinades i desterrades, ignorades o silenciades fins i tot per historiadors progres dels molts que ha tingut aquest país. Eludien els temes i els personatges conflictius al·legant que calia esperar la democràcia per situar cada subjecte històric al lloc que es correspon en la història escrita. Escrita pels homes.
La jove Antonina Rodrigo no va esperar que li donessin permís per escorcollar arxius, consultar hemeroteques, recollir testimonis orals i verificar-los; una tasca apassionant i que no requeria autoritzacions oficials per culminar en biografies d’homes i dones ninguneados – com diria Arrabal – no sols pel règim franquista sinó pels que s’hi oposaven retòricament. Quan l’escriptora granadina tingué enllestida la biografia de la seva paisana, Mariana Pineda, al seu entorn l’aconsellaven: «No t’ho publicaran», o «La biografia de Margarida Xirgu, La Roja? No es pot editar»... I tanmateix, «se editó», digué Antonina Rodrigo en presentar el seu llibre. I amb aquest tarannà i una sensibilitat especial per tot el qe afecta els perdedors, els humillats, els maltractats en una societat basada en la injustícia, Antonina seguí treballant com si hi hagués llibertat, en la recuperació de l’afusellat García Lorca, l’exiliat doctor republicà Josep Trueta, l’exministra de la República Federica Montseny, l’exiliada difamada Victoria Kent, la pintora marginada Maria Blanchard i la periodista republicana María Luz Morales entre altres. Antonina Rodrigo pouava energia moral i enriquia la seva cultura a mesura que descobria noves dades sobre els depurats i perseguits, exclosos de la història d’Espanya. Trobà, a Catalunya, l’ambient més favorable per culminar la seva vocació. No se sentí estranya entre els catalans sentint-se cada cop més granadina.
