Discurs a la Confer�ncia nacional del Partit Comunista Xin�s sobre el treball de propaganda
12 de mar� del 1957
Text procedent d'Edicions en Lleng�es Estrangeres. Col�lecci� "Cl�ssics acolorits" #15 (catal�). Una col�lecci� dirigida per Christophe Kistler. Contacte - flpress@protonmail.com. Girona, 2022. ISBN: 978-2-491182-25-0
Camarades,
Aquesta confer�ncia ha anat molt b�. Durant la confer�ncia s'han plantejat moltes q�estions i hem apr�s moltes coses. Ara far� algunes observacions sobre les q�estions que els camarades hi han estat discutint.
Vivim un per�ode de grans canvis socials. La societat xinesa es troba enmig de grans canvis prolongats. La Guerra de resist�ncia contra el Jap� va ser un per�ode de grans canvis i la Guerra d'alliberament un altre. Per� els canvis actuals tenen un car�cter de major profunditat que els anteriors. Ara estem construint el socialisme. Centenars de milions de persones participen en el moviment per la transformaci� socialista. Les relacions de classe estan canviant a tot el pa�s. Tant la petita burgesia en l'agricultura i l'artesania com la burgesia en la ind�stria i el comer� ambdues han experimentat canvis. S'ha canviat el sistema social i econ�mic; l'economia individual s'ha transformat en economia col�lectiva, i la propietat privada capitalista est� essent transformada en propietat p�blica socialista. Per descomptat, canvis d'aquesta magnitud es reflecteixen en el pensament de les persones. L'�sser social de les persones determina la seva consci�ncia. Aquests grans canvis en el nostre sistema social es reflecteixen de manera diferent entre persones de les diferents classes, estrats i grups socials. Les masses els donen suport amb entusiasme, perqu� la vida mateixa ha confirmat que el socialisme �s l'�nica sortida per a la Xina. Enderrocar l'antic sistema social i establir-ne un de nou, el sistema socialista, significa una gran lluita, un gran canvi en el sistema social i en les relacions de les persones entre si. Cal dir que la situaci� �s b�sicament s�lida. Per� el nou sistema social s'acaba d'establir i requereix temps per tal que es consolidi. No es pot assumir que el nou sistema es pugui consolidar completament en el mateix moment en qu� s'ha establert: aix� �s impossible. S'ha de consolidar pas a pas. Per assolir la seva consolidaci� definitiva, cal no nom�s provocar la industrialitzaci� socialista del pa�s i perseverar en la revoluci� socialista en el front econ�mic, sin� tamb� dur a terme constants i �rdues lluites socialistes revolucion�ries i l'educaci� socialista en els fronts pol�tic i ideol�gic. A m�s, es requereixen diverses condicions internacionals complement�ries. A la Xina la lluita per a consolidar el sistema socialista, la lluita per a decidir si prevaldr� el socialisme o el capitalisme, tindr� lloc durant un llarg per�ode hist�ric. Per� tots haur�em d'adonar-nos que el nou sistema del socialisme sens dubte es consolidar�. Podem certament construir un estat socialista amb una ind�stria moderna, una agricultura moderna i una ci�ncia i cultura modernes. Aquest �s el primer punt que volia tractar.
El segon punt ser� en relaci� amb la situaci� dels intel�lectuals al nostre pa�s. No hi ha estad�stiques precises disponibles sobre el nombre d'intel�lectuals a la Xina. S'estima que n'hi ha uns cinc milions de tota mena, tant intel�lectuals superiors com intel�lectuals ordinaris. D'aquests cinc milions la gran majoria s�n patri�tics, estimen la nostra Rep�blica Popular i estan disposats a servir al poble i a l'estat socialista. A un petit nombre no els sembla b� el sistema socialista i no n'estan contents. Encara s�n esc�ptics sobre el socialisme, per� s�n patri�tics a l'hora d'enfrontar-se a l'imperialisme. El nombre d'intel�lectuals hostils al nostre estat �s molt redu�t. No els agrada el nostre estat, la dictadura del proletariat, i enyoren la vella societat. Sempre que en tinguin oportunitat, provocaran problemes i intentaran enderrocar al Partit Comunista i restaurar l'antiga Xina. Entre les l�nies prolet�ria i la burgesa, entre les l�nies socialista i capitalista, opten tossudament per seguir aquesta darrera. De fet, aquestes l�nia no �s practicable i, per tant es troben disposats a capitular davant l'imperialisme, el feudalisme i els bur�crates-capitalistes. Aquestes persones es troben en cercles pol�tics i en cercles industrials i comercials, culturals i educatius, cient�fics i tecnol�gics i religiosos, i s�n extremadament reaccionaris. Nom�s representen un o dos o tres per cent dels cinc milions d'intel�lectuals. La majoria aclaparadora, o sigui m�s del 90 per cent, del total de cinc milions, donen suport al sistema socialista en diferents graus. Molts d'ells encara no tenen massa clar com treballar sota el socialisme i com entendre, manejar i resoldre molts dels problemes nous.
Pel que fa a l'actitud dels cinc milions d'intel�lectuals envers el marxisme, es pot dir que m�s d'un 10 per cent, entre comunistes i simpatitzants, est� relativament familiaritzat amb el marxisme i pren una postura ferma -la posici� del proletariat. Entre el total de cinc milions, s�n una minoria, per� s�n el nucli i una for�a poderosa. La majoria t� ganes d'estudiar el marxisme i ja n'han apr�s una mica, per� encara no s'hi han familiaritzat. Alguns d'ells encara tenen dubtes, la seva posici� encara no �s ferma i vacil�len quan hi ha problemes. Aquest sector d'intel�lectuals, que constitueix la majoria dels cinc milions, encara mantenen una posici� interm�dia. Aquells que s'oposen fermament al marxisme, o s'hi mostren hostils, s�n molt pocs en nombre. Alguns de fet no estan d'acord amb el marxisme, encara que no ho diguin obertament. Hi haur� gent aix� durant molt de temps i haur�em de permetre'ls que no hi estiguin d'acord. Prenem per exemple alguns dels idealistes. Potser poden donar suport al sistema pol�tic i econ�mic socialista, per� no estan d'acord amb la visi� del m�n marxista. El mateix �s cert pel que fa als patri�tics dels cercles religiosos. Ells s�n teistes i nosaltres som ateus. No podem for�ar-los a acceptar la visi� del m�n marxista. En resum, l'actitud cap al marxisme dels cinc milions d'intel�lectuals es pot resumir de la seg�ent manera: aquells que donen suport al marxisme i s'hi ha familiaritzat relativament s�n una minoria, aquells que s'hi oposen tamb� s�n una minoria, i la majoria recolza el marxisme per� no s'hi ha familiaritzat i el recolzen en graus variables. Aqu� hi ha tres tipus de posicions diferents -decidida, vacil�lant i antag�nica. Cal recon�ixer que aquesta situaci� continuar� durant un per�ode llarg de temps. Si no ho reconeixem, exigirem massa als altres i al mateix temps ens proposarem una tasca massa menuda. Els nostres camarades encarregats del treball de propaganda tenen la tasca de difondre el marxisme. Aix� s'ha de fer gradualment i s'ha de fer b�, perqu� la gent ho accepti de bon grat. No podem for�ar la gent a acceptar el marxisme; nom�s els podem persuadir. Si durant diversos plans quinquennals un nombre bastant gran dels nostres intel�lectuals accepten el marxisme i n'adquireixen una comprensi� bastant bona a trav�s de la pr�ctica, mitjan�ant el seu treball i vida, mitjan�ant la lluita de classes, la producci� i l'activitat cient�fica, aix� estar� b�. I aix� �s el que esperem que passi.
En tercer lloc, hi ha la q�esti� de la remodelaci� dels intel�lectuals. El nostre �s un pa�s culturalment subdesenvolupat. Per a un pa�s tan vast com el nostre, cinc milions d'intel�lectuals s�n massa pocs. Sense intel�lectuals la nostra tasca no es pot fer b� i, per tant haur�em de fer b� d'unir-nos a ells. La societat socialista compr�n principalment tres sectors de poblaci�: els obrers, els pagesos i els intel�lectuals. Els intel�lectuals s�n treballadors de la ment. La seva feina est� al servei del poble, aix� �s, al servei dels obrers i dels pagesos. Pel que fa a la majoria d'intel�lectuals, poden servir a la nova Xina tal com ho feren a la vella, servir al proletariat com ho feren amb la burgesia. Quan els intel�lectuals serviren a l'antiga Xina, l'ala esquerra va resistir, la interm�dia va vacil�lar i nom�s l'ala dreta es va mantenir ferma. Ara, quan es tracta de servir la nova societat, la situaci� es present a l'inrev�s. L'ala esquerra es mant� ferma, la interm�dia vacil�la (aquesta vacil�laci� en la nova societat �s diferent a la de l'antiga), i l'ala dreta resisteix. A m�s, els intel�lectuals s�n educadors. Els nostres diaris eduquen la gent cada dia. Els nostres escriptors i artistes, cient�fics i t�cnics, professors i mestres estan tots educant als estudiants, educant al poble. Com a educadors i mestres, tenen el deure de ser educats primer. I m�s en l'actual per�ode de grans canvis en el sistema social. Han tingut una mica d'educaci� marxista en els darrers anys, i alguns han estudiat molt i han grans aven�os. Per� a la majoria encara els queda un llarg cam� per rec�rrer abans de poder substituir completament la seva visi� del m�n burgesa per la visi� del m�n prolet�ria. Alguns han llegit uns quants llibres marxistes i es creuen molt savis, per� el que han llegit no ha produ�t resultats, no ha arrelat en les seves ments, de manera que no saben com utilitzar-lo i els seus sentiments de classe romanen inalterats. Altres s�n presumptuosos; despr�s d'haver pres algunes frases llibresques, es pensen que s�n fant�stics i s�n molt arrogants. Per� sempre que esclata una tempesta, prenen una postura molt diferent a la dels obrers i a la de la gran majoria de treballadors pagesos. Vacil�len mentre els darrers es mantenen ferms, s'equivoquen mentre els segons s�n francs. Per tant �s erroni assumir que les persones que eduquen els altres ja no necessiten ser educades elles mateixes i ja no necessiten estudiar m�s, o que la remodelaci� socialista vol dir remodelar els altres -els terratinents, els capitalistes i els productors individuals- per� no els intel�lectuals. Els intel�lectuals, tamb�, necessiten una remodelaci�, i no nom�s els que no han canviat la seva posici� b�sica; tothom hauria d'estudiar i remodelar-se. I dic "tothom", i aix� ens inclou a tots els que som aqu� presents. Les condicions estan canviant tota l'estona, i per adaptar el nostre pensament a les noves condicions, cal que estudiem. Fins i tot aquells que coneixen millor el marxisme i s�n relativament ferms en la seva posici� prolet�ria han de continuar estudiant, han d'absorbir all� que �s nou i estudiar nous problemes. Fins que no deslliguin la seva ment del que no �s correcte, els intel�lectuals no poden assumir la tasca d'educar a altres. Naturalment, hem d'aprendre mentre ensenyem i ser alumnes mentre fem de professors. Per ser un bon professor, primer cal ser un bon alumne. Hi ha moltes coses les quals no es poden aprendre nom�s dels llibres; s'ha d'aprendre dels qui es dediquen a la producci�, dels obrers, dels pagesos i, a les escoles, dels estudiants, dels qui ensenyem. En la meva opini�, la majoria dels nostres intel�lectuals estan disposats a aprendre. Tenint en compte la seva voluntat, �s el nostre deure ajudar-los sincerament a estudiar; els hem d'ajudar d'una manera adequada i no hem de rec�rrer a la compulsi� i no els hem d'obligar a estudiar.
En quart lloc, hi ha la q�esti� de la integraci� dels intel�lectuals amb les masses obreres i pageses. At�s que han de servir les masses d'obrers i pagesos, els intel�lectuals han, abans de res, con�ixer-los i familiaritzar-se amb la seva vida, treball i idees. Animem als intel�lectuals a anar entre les masses, a anar a les f�briques i als pobles. �s molt dolent si mai en tota la teva vida et trobes amb un obrer o un pag�s. El nostre personal estatal, escriptors, artistes, professors i investigadors cient�fics haurien d'aprofitar totes les oportunitats per apropar-se als obrers i als pagesos. Alguns poden anar a f�briques o a pobles nom�s a fer-hi una ullada; aix� es pot anomenar "mirar les flors des d'un cavall al trot" i �s millor que no fer res. Altres poden quedar-s'hi uns mesos, investigant i fent amics; aix� es pot anomenar "desmuntar per mirar les flors". Altres encara poden quedar-s'hi i viure-hi durant un temps considerable, diguem, dos o tres anys o fins i tot m�s; aix� es pot anomenar "establir-s'hi". Alguns intel�lectuals viuen entre els obrers i els pagesos, per exemple, t�cnics a les f�briques, personal t�cnic a l'agricultura i mestres a les escoles rurals. Han de fer b� la seva feina i ser un de sol amb els obrers i els pagesos. Del fet d'apropar-nos als obrers i pagesos n'haur�em de fer una pr�ctica habitual -en altres paraules, haur�em de tenir un gran nombre d'intel�lectuals fent-ho. No tots �s clar; alguns no hi poden anar per una ra� o una altra, per� esperem que tants com sigui possible hi vagin. Tampoc hi poden anar tots alhora; hi poden anar en grups i en moments diferents. En temps de Yan'an, els intel�lectuals van ser instats a establir un contacte directe amb obrers i pagesos. Molts intel�lectuals a Yan'an estaven molt confosos en el seu pensament i venien amb tota mena d'argumentacions estranyes. Vam fer un f�rum i els vam aconsellar que anessin entre les masses. M�s tard molts ho van fer, i els resultats foren molt bons. Fins que els coneixements dels llibres d'un intel�lectual no s'integrin amb la pr�ctica, seran incomplets o de fet summament incomplets. �s sobretot a trav�s de la lectura de llibres que els intel�lectuals adquireixen l'experi�ncia dels nostres avantpassats. Per descomptat, no es pot prescindir de llegir llibres, per� per si sols no resolen els problemes. S'ha d'estudiar la situaci� real, estudiar l'experi�ncia pr�ctica i el material f�ctic, i fer amistat amb els obrers i els pagesos. Fer amistat amb els obrers i els pagesos no �s feina senzilla. Avui tamb� hi ha gent que va a les f�briques o als pobles, i els resultats s�n bons en alguns casos per� no en d'altres. Del que aqu� es tracta �s de la q�esti� de posici� o d'actitud, aix� �s, de la pr�pia visi� del m�n. Defensem "que competeixin cent corrents de pensament", i poden haver-hi moltes escoles i tend�ncies en cada branca del saber, per� pel que fa a la perspectiva del m�n, b�sicament nom�s hi ha dues escoles a la nostra �poca, la prolet�ria i la burgesa. �s l'una o l'altra, ja sigui la visi� del m�n prolet�ria o la burgesa. La visi� comunista del m�n �s la visi� del m�n del proletariat i de cap altra classe. La majoria dels nostres intel�lectuals actuals provenen de l'antiga societat i de fam�lies del poble no treballador. Fins i tot els que provenen de fam�lies obreres o pageses segueixen sent intel�lectuals burgesos, perqu� l'educaci� que van rebre abans de l'alliberament era una educaci� burgesa i la seva visi� del m�n �s fonamentalment burgesa. Si els intel�lectuals no descarten all� vell i ho substitueixen per la visi� del m�n prolet�ria, seguiran diferenciant-se dels obrers i camperols pel que fa a la seva perspectiva, posici� i sentiments i seran com clavilles quadrades en forats rodons, i els obrers i pagesos no els obriran el seu cor. Si els intel�lectuals s'integren amb els obrers i pagesos i fan amistat amb ells, el marxisme que han apr�s dels llibres pot esdevenir veritablement seu. Per tal de tenir una comprensi� real del marxisme, cal aprendre'l no nom�s dels llibres, sin� sobretot a trav�s de la lluita de classes, a trav�s del treball pr�ctic i del contacte estret amb les masses obreres i camperoles. Quan a m�s d'estudiar una mica de marxisme els nostres intel�lectuals n'aconsegueixen adquirir certa comprensi� gr�cies al contacte estret amb les masses d'obrers i pagesos i a trav�s del seu propi treball pr�ctic, tots estarem parlant la mateixa llengua -no nom�s la llengua comuna del patriotisme i del sistema socialista, sin� probablement fins i tot el de la concepci� comunista del m�n. Si aix� passa, segur que tots treballarem molt millor.
En cinqu� lloc, hi ha la rectificaci�. Rectificar significa corregir la pr�pia manera de pensar i l'estil de treball. Els moviments de rectificaci� es van dur a terme al si del Partit Comunista durant la Guerra antijaponesa, durant la Guerra d'alliberament i els primers dies despr�s de la fundaci� de la Rep�blica Popular de la Xina. Ara el Comit� central del Partit Comunista ha decidit una altra rectificaci� al si del Partit que comen�ar� aquest any. Les persones que no formin part del partit hi podran participar o abstenir-s'hi a voluntat. El principal en aquest moviment de rectificaci� �s criticar les maneres de pensar i estils de treball incorrectes seg�ents: el subjectivisme, el burocratisme i el sectarisme. Com en el moviment de rectificaci� durant la Guerra antijaponesa, el m�tode aquesta vegada ser� primer estudiar una s�rie de documents, i despr�s, sobre la base d'aquest estudi, examinar el pensament i el treball propis i desplegar la cr�tica i l'autocr�tica amb la finalitat d'exposar les mancances i els errors i promoure el que �s correcte i bo. D'una banda, hem de ser estrictes i conduir la cr�tica i l'autocr�tica pel que fa als errors i mancances de manera seriosa, no superficial, i corregir-los; de l'altra, hem d'utilitzar el m�tode de la "brisa agradable i pluja suau" i el d'"aprendre dels errors passats per evitar-ne de futurs i curar la malaltia per a salvar el pacient", i hem d'oposar-nos al m�tode d'"acabar amb la gent d'un sol cop".
El nostre �s un gran partit, un partit glori�s, un partit correcte. Aix� s'ha d'afirmar com un fet. Per� encara tenim mancances, i aix� tamb� s'ha d'afirmar com un fet. No hem de reafirmar-ho tot de nosaltres mateixos, sin� nom�s all� que �s correcte; al mateix temps, no hem de negar-ho tot sobre nosaltres mateixos, sin� nom�s all� que �s erroni. Els �xits s�n all� principal en la nostra tasca, i encara hi ha no poques mancances i errors. Per aix� necessitem un moviment de rectificaci�. Soscavar� el prestigi del nostre partit si critiquem el nostre propi subjectivisme, el nostre burocratisme i el nostre sectarisme? Jo crec que no. Al contrari, servir� per augmentar el prestigi del partit. Aix� va ser confirmat pel moviment de rectificaci� durant la Guerra antijaponesa. Va augmentar el prestigi del nostre partit, dels nostres camarades de partit i dels nostres quadres veterans, i tamb� va permetre que els nous quadres avancessin molt. Quin dels dos temia les cr�tiques, el Partit Comunista o el Guomindang? El Guomindang. Va prohibir les cr�tiques, per� aix� no va salvar-lo de la derrota final. El Partit Comunista no t� por de les cr�tiques perqu� som marxistes, la veritat est� del nostre cant� i les masses b�siques, els obrers i els pagesos, estan del nostre costat. Com acostum�vem a dir, el moviment de rectificaci� �s �una campanya generalitzada d'educaci� marxista�.39 Rectificaci� significa que tot el partit estudia el marxisme a trav�s de la cr�tica i l'autocr�tica. Segurament podrem aprendre m�s marxisme en el transcurs del moviment de rectificaci�.
La transformaci� i la construcci� de la Xina dep�n de nosaltres pel que fa a lideratge. Quan h�gim rectificat la nostra manera de pensar i el nostre estil de treball, gaudirem de major iniciativa en la nostra feina, serem m�s capa�os i farem una tasca millor. El nostre pa�s necessita molta gent que serveixi de tot cor les masses i la causa del socialisme i que estigui determinada a aconseguir transformacions. Tots els comunistes hem de ser persones d'aquesta mena. Pr�viament, a l'antiga Xina, era un delicte parlar de reformes, i els infractors eren decapitats o empresonats. No obstant aix�, hi van haver reformadors decidits que eren intr�pids i van publicar llibres i diaris, van educar i organitzar el poble i van lliurar lluites indomables sota tota mena de dificultats. L'estat, la dictadura democr�tica popular, ha aplanat el cam� per al r�pid desenvolupament econ�mic i cultural del nostre pa�s. Fa nom�s uns quants anys de la constituci� del nostre estat i, tanmateix la gent ja pot constatar el floriment sense precedents de l'economia, la cultura, l'educaci� i la ci�ncia. En la construcci� de la nova Xina als comunistes tampoc ens intimida cap dificultat. Per� no ho podem aconseguir tot aix� pel nostre compte. Necessitem un bon nombre de persones no afiliades al partit i amb ideals alts que mantinguin l'orientaci� socialista i comunista i lluitin intr�pidament amb nosaltres per a transformar i construir la nostra societat. �s una tasca colossal garantir una vida millor als diversos centenars de milions de persones de la Xina i fer del nostre pa�s endarrerit econ�micament i cultural un pa�s pr�sper i poder�s amb un alt nivell de cultura. I �s precisament per poder assumir aquesta tasca amb m�s efic�cia i treballar millor amb totes les persones que no s�n membres del partit que tenen uns ideals elevats i la determinaci� d'instituir reformes que hem de dur a terme moviments de rectificaci� tant ara com en el futur, i desfer-nos constantment del que hi hagi de malament en nosaltres. Els materialistes conseq�ents no tenen por; esperem que tots els nostres companys de lluita assumeixin amb coratgia les seves responsabilitats i superin totes les dificultats, sense t�mer contratemps ni burles, ni dubtant en criticar-nos als comunistes i fer-nos arribar els seus suggeriments. "Qui no t� por a morir per mil talls s'atreveix a descavalcar l'emperador" -aquest �s l'esperit intr�pid necessari en la nostra lluita per a construir el socialisme i el comunisme. Per la nostra banda, els comunistes hem de crear condicions �tils per als qui col�laboren amb nosaltres, establir bones relacions de camaraderia amb ells en el nostre treball com� i unir-nos amb ells en la nostra lluita conjunta.
En sis� lloc, hi ha la q�esti� de la unilateralitat. Ser unilateral significa pensar en termes absoluts -aix� �s, adoptar un enfocament metaf�sic dels problemes. En la valoraci� del nostre treball, �s unilateral afirmar-ho tot o negar-ho tot. Encara hi ha for�a gent dins del Partit Comunista i molta gent fora d'aquest que ho fan. Afirmar-ho tot �s veure nom�s el bo i no el dolent, i admetre nom�s elogis i no cr�tiques. Parlar com si la nostra feina fos bona en tots els aspectes �s contrari als fets. No �s cert que tot sigui bo; hi ha mancances i errors. Per� tampoc �s cert que tot sigui dolent; aix� tamb� est� en desacord amb els fets. Aqu� l'an�lisi �s necess�ria. Negar-ho tot �s pensar, sense an�lisis pr�vies, que res s'ha fet b� i que la gran tasca de construir el socialisme, la gran lluita en qu� participen centenars de milions de persones, �s un desastre complet sense res digne de ser elogiat. Encara que hi ha una difer�ncia entre molts dels qui tenen aquestes opinions i els qui s�n hostils al sistema socialista, aquests punts de vista s�n molt equivocats i nocius i nom�s poden desencoratjar la gent. �s erroni valorar la nostra feina des del punt de vista d'afirmar-ho tot o des del punt de vista de negar-ho tot. Hem de criticar aquelles persones que adopten un enfocament tan unilateral dels problemes, encara que per descomptat ho haur�em de fer amb l'esperit d'"aprendre dels errors passats per evitar-ne de futurs i curar la malaltia per a salvar el pacient", i haur�em d'ajudar-los.
Algunes persones diuen: com que hi ha d'haver un moviment de rectificaci� i com que es demana a cadasc� que expressi les seves opinions, la unilateralitat �s inevitable, i per tant sembla que en demanar l'eliminaci� de les unilateralitats, el que realment es vol �s que la gent no s'expressi. �s correcta aquesta afirmaci�? �s naturalment dif�cil per a tothom estar lliure de qualsevol rastre d'unilateralitat. Les persones sempre examinen i tracten els problemes i expressen les seves opinions a la llum de la seva pr�pia experi�ncia, i inevitablement de vegades mostren una mica d'unilateralitat. No obstant aix�, no els haur�em de demanar a poc a poc que superin la seva unilateralitat i mirin els problemes d'una manera relativament completa? Al meu entendre, ho haur�em de demanar. Estar�em estancant-nos i estar�em aprovant la unilateralitat i contradient tot el prop�sit de la rectificaci� si no f�ssim l'exig�ncia que dia rere dia i any rere any cada cop m�s gent vegi els problemes d'una manera relativament completa. La unilateralitat viola la dial�ctica. Volem difondre progressivament la dial�ctica i demanar a tothom que a poc a poc aprengui l'�s del m�tode cient�fic dial�ctic. Alguns dels articles que apareixen avui s�n extremadament pretensiosos per� buits, sense cap an�lisi de problemes ni arguments raonats, i no porten cap for�a convincent. Cada cop hi hauria d'haver menys articles d'aquesta mena. Quan s'escriu un article, no s'ha d'estar pensant constantment, "que llest s�c!" sin� que s'hauria de posar en peu de completa igualtat amb els lectors. Potser portes molt de temps de milit�ncia revolucion�ria que est�s a la revoluci�, per� si dius alguna cosa err�nia, la gent et refutar� igualment. Com m�s aires de grandesa et posis, menys gent ho defensar� i menys es molestaran en llegir els teus articles. Haur�em de realitzar la nostra feina amb honestedat, adoptar una aproximaci� anal�tica, escriure de manera convincent i mai adoptar una postura per intimidar a la gent.
Algunes persones diuen que mentre la unilateralitat es pot evitar en un article extens, �s inevitable en un assaig breu. Ha de ser inevitablement unilateral un assaig breu? Com acabo de dir, normalment �s dif�cil evitar la unilateralitat, i no hi ha res de terrible si fins a cert punt se n'hi introdueix un bri. Les cr�tiques es veurien obstaculitzades si tothom hagu�s de mirar els problemes d'una manera absolutament universal. No obstant aix�, demanem a tothom que intenti abordar els problemes d'una manera relativament completa i que tracti d'evitar la unilateralitat no nom�s en articles llargs sin� tamb� en articles curts, assajos curts inclosos. Hi ha gent que q�estiona, com �s possible dur a terme l'an�lisi en un assaig d'uns pocs centenars o d'una o dues mil paraules? Jo dic, per qu� no? No ho va fer Lu Xun? El m�tode anal�tic �s dial�ctic. Per an�lisi volem dir analitzar les contradiccions en les coses. I una an�lisi s�lida �s impossible sense un coneixement �ntim de la vida i sense una comprensi� real de les contradiccions rellevants. Els darrers assaigs de Lu Xun s�n tan penetrants i poderosos i tanmateix tan lliures d'unilateralitat precisament perqu� aleshores ja havia ent�s la dial�ctica. Alguns dels articles de Lenin tamb� es poden considerar assaigs breus; s�n sat�rics i punyents, per� sense unilateralitat. Gaireb� tots els assaigs de Lu Xun anaven dirigits a l'enemic; alguns dels assaigs de Lenin anaven dirigits a l'enemic i altres als camarades. Es pot utilitzar el tipus d'assaig de Lu Xun contra els errors i les mancances al si de les files del poble? Crec que es pot. Per descomptat, hem de fer una distinci� entre nosaltres mateixos i l'enemic, i no hem d'adoptar una postura antag�nica cap als camarades tractar-los com ho far�em amb l'enemic. S'ha de parlar amb ardor i sinceritat amb el desig de protegir la causa del poble i elevar la seva consci�ncia pol�tica i no s'ha de caure en la ridiculitzaci� o l'atac.
I si un no s'atreveix a escriure? Algunes persones diuen que no s'atreveixen a escriure fins i tot quan tenen alguna cosa a dir, per temor a ofendre la gent i a ser criticades. Crec que aquestes preocupacions es poden deixar de banda. El nostre �s un estat democr�tic popular i ofereix un entorn propici per escriure al servei del poble. La pol�tica de deixar que s'obrin cent flors i que competeixin cent corrents de pensament ofereix garanties addicionals per al floriment de la ci�ncia i de les arts. Si el que dius �s correcte, no has de t�mer les cr�tiques, i a trav�s del debat podr�s explicar m�s a fons les teves opinions correctes. Si el que dius �s erroni, llavors la cr�tica et podr� ajudar a corregir els teus errors, i no hi ha res de dolent en aix�. En la nostra societat, la cr�tica i la contracr�tica militant revolucion�ria �s el m�tode saludable que s'utilitza per a exposar i per a resoldre les contradiccions, per a desenvolupar la ci�ncia i les arts i per a garantir l'�xit en tot el nostre treball.
En set� lloc, hi ha si "obrir de bat a bat" o "restringir" l'expressi� d'opinions? Aquesta �s una q�esti� de pol�tica. "Que s'obrin cent flors i que competeixin cent corrents de pensament" �s una pol�tica a llarg termini aix� com fonamental; no �s nom�s una pol�tica temporal. En la discussi�, els camarades van expressar la seva desaprovaci� per la "restricci�", i crec que aquesta visi� �s la correcta. El Comit� central del Partit �s de l'opini� que hem d'"obrir de bat a bat", no "restringir".
Es poden adoptar dos m�todes alternatius de liderar el nostre pa�s, o en altres paraules dues pol�tiques alternatives es poden adoptar -"obrir de bat a bat" o "restringir". �Obrir de bat a bat� significa deixar que totes les persones expressin les seves opinions lliurement, per tal que s'atreveixin a parlar, s'atreveixin a criticar i s'atreveixin a debatre; significa no tenir por de les visions equivocades ni de res verin�s; vol dir encoratjar la discussi� i la cr�tica entre persones que tenen punts de vista diferents, permetent la llibertat tant pel que fa a la cr�tica com pel que fa a la contracr�tica; significa no coaccionar les persones amb opinions equivocades per tal que se sotmetin, sin� conv�ncer-les raonant. "Restringir" significa prohibir que la gent manifesti opinions diferents i expressi idees equivocades, i s'"acabin amb elles d'un sol cop" si arriben a fer-ho. Aquesta �s la manera d'agreujar m�s que de resoldre les contradiccions. "Obrir de bat a bat" o "restringir"? Hem de triar una o altra d'aquestes dues pol�tiques. Triem la primera, perqu� �s la pol�tica que ajudar� a consolidar el nostre pa�s i a desenvolupar la nostra cultura.
Tenim la intenci� d'utilitzar la pol�tica d'"obrir de bat a bat" per unir-nos amb els diversos milions d'intel�lectuals i canviar la seva visi� actual. Com he dit m�s amunt, una immensa majoria dels intel�lectuals del nostre pa�s volen avan�ar i remodelar-se, i s�n prou capa�os de ser remodelats. En aquest sentit, la pol�tica que adoptem jugar� un paper important. La q�esti� dels intel�lectuals �s sobretot una q�esti� d'ideologia, i no �s �til sin� perjudicial rec�rrer a mesures tosques i matusseres per resoldre q�estions ideol�giques. La remodelaci� dels intel�lectuals, i sobretot el canvi de la seva concepci� del m�n, �s un proc�s que requereix un llarg per�ode de temps. Els nostres camarades han d'entendre que la remodelaci� ideol�gica implica un treball a llarg termini, pacient i minuci�s, el qual ha de prendre forma, i no han d'intentar canviar la ideologia de la gent, la qual s'ha anat modelant al llarg de d�cades de vida amb meres confer�ncies o unes quantes reunions. La persuasi�, no la coacci�, �s l'�nica manera de conv�ncer la gent. La coacci� mai no tindr� com a resultat conv�ncer la gent. Intentar que es sotmetin per la for�a simplement no servir�. Aquest tipus de m�tode �s admissible per tractar amb l'enemic, per� absolutament inadmissible per tractar amb camarades o amics. I com ho fem si no sabem conv�ncer a d'altres? Doncs n'haurem d'aprendre. Hem d'aprendre a conquerir les idees err�nies mitjan�ant el debat i el raonament.
Deixeu "que s'obrin cent flors" �s la manera de desenvolupar les arts, i "que competeixin cent corrents de pensament" la manera de desenvolupar la ci�ncia. Aquest no nom�s �s un bon m�tode per a desenvolupar la ci�ncia i les arts, sin� que, aplicat m�s �mpliament, �s un bon m�tode per a tota la nostra tasca. Ens permet cometre menys errors. Hi ha moltes coses que no entenem i per tant som incapa�os de resoldre, per� a trav�s del debat i la lluita arribarem a entendre-les i aprendrem com abordar-les. La veritat es desenvolupa mitjan�ant el debat entre diferents punts de vista. El mateix m�tode es pot adoptar per tractar amb tot all� que �s verin�s i antimarxista, perqu� en la lluita en contra aix� el marxisme es desenvolupar�. Aix� �s desenvolupament a trav�s de la lluita de contraris, en desenvolupament d'acord amb la dial�ctica.
La gent no ha parlat sempre d'all� veritable, bo i bell al llarg dels segles? Els seus oposats s�n all� fals, dolent i lleig. Els primers no existirien sense els darrers. La veritat existeix en oposici� a la falsedat. En la societat com en la natura, cada entitat es divideix invariablement en diferents parts, nom�s hi ha difer�ncies de contingut i de forma sota diferents condicions concretes. Sempre hi haur� coses equivocades i fen�mens lletjos. Sempre hi haur� oposats com el correcte i l'incorrecte, el bo i el dolent, el bell i el lleig. El mateix passa amb les flors oloroses i les males herbes verinoses. La relaci� entre l'un i l'altre n'�s una d'unitat i lluita de contraris. Nom�s comparant podem distingir. Nom�s fent distincions i mantenint la lluita es poden desenvolupar. La veritat es desenvolupa a trav�s de la seva lluita contra la falsedat. Aix� es com es desenvolupa el marxisme. El marxisme es desenvolupa en la lluita contra la ideologia burgesa i petitburgesa, i nom�s a trav�s de la lluita pot avan�ar.
Estem a favor de la pol�tica d'"obertura de bat a bat"; fins ara n'hi ha hagut ben poca d'aquesta m�s que d'excessiva. No hem de tenir por d'"obrir de bat a bat", ni hem de tenir por de les cr�tiques i de les males herbes verinoses. El marxisme �s la veritat cient�fica; no tem cap cr�tica i no pot ser enderrocat per la cr�tica. El mateix passa amb el Partit Comunista i el govern popular; no temen cap cr�tica i no poden ser enderrocats per la cr�tica. Sempre hi haur� coses err�nies, i d'aix� no cal tenir-ne por. Recentment, han aparegut en escena fantasmes i monstres. Alguns camarades s'han preocupat molt per aquest espectacle. En la meva opini�, una mica d'aix� no importa gaire; d'aqu� a unes quantes d�cades aquests fantasmes i monstres desapareixeran de l'escenari per complet, i no els podreu veure encara que ho vulgueu. Hem de promoure all� correcte i oposar-nos a all� incorrecte, per� no ens hem d'espantar si la gent entra en contacte amb coses err�nies. No resoldr� cap problema simplement emetre ordres administratives que prohibeixin a la gent tenir qualsevol contacte amb fen�mens perversos i lletjos i amb idees err�nies, o prohibir-los veure fantasmes i monstres a l'escenari. Per descomptat, no defenso la difusi� d'aquests absurds, nom�s estic dient "una mica d'aix� no importa gaire". No �s gens estrany que existeixin coses err�nies, ni aix� hauria de causar cap por; de fet ajuda a la gent a aprendre a lluitar millor contra ells. Fins i tot les grans tempestes no s'han de t�mer. �s enmig de grans tempestes que avan�a la societat humana.
Al nostre pa�s la ideologia burgesa i petitburgesa i les ideologies antimarxistes persistiran durant molt de temps. B�sicament, al nostre pa�s s'hi ha establert el sistema socialista. Si b� hem aconseguit una vict�ria b�sica en la transformaci� de la propietat dels mitjans de producci�, encara estem m�s lluny de la vict�ria completa en els fronts pol�tic i ideol�gic. En el front ideol�gic, la q�esti� de qui guanyar�, el proletariat o la burgesia, encara no s'ha resolt definitivament. Encara hem de mantenir una lluita prolongada contra la ideologia burgesa i petitburgesa. �s erroni no entendre aix� i renunciar a la lluita ideol�gica. Totes les idees err�nies, totes les males herbes verinoses, tots els fantasmes i monstres, han de ser sotmesos a cr�tica; en cap cas s'han de permetre que es difonguin lliurement. Tanmateix, la cr�tica hauria de ser plenament raonada, anal�tica i convincent, i no aspra i burocr�tica, ni metaf�sica i dogm�tica.
Des de fa molt de temps ja la gent ha fet moltes cr�tiques al dogmatisme. Aix� �s com hauria de ser. Per� sovint descuiden criticar el revisionisme. Tant el dogmatisme com el revisionisme van en contra del marxisme. El marxisme ha d'avan�ar necess�riament; s'ha de desenvolupar juntament amb la pr�ctica i no pot quedar-se quiet. Quedaria sense vida si estigu�s estancat i estereotipat. Tanmateix, els principis b�sics del marxisme no s'han de violar mai, sin� es cometran errors. �s dogmatisme abordar el marxisme des d'un punt de vista metaf�sic i considerar-lo com una cosa r�gida. �s revisionisme negar els principis b�sics del marxisme i negar-ne la seva veritat universal. El revisionisme �s una forma d'ideologia burgesa. Els revisionistes neguen les difer�ncies entre el socialisme i el capitalisme, entre la dictadura del proletariat i la dictadura de la burgesia. El que ells defensen, de fet, no �s la l�nia socialista sin� la l�nia capitalista. En les circumst�ncies actuals, el revisionisme �s m�s perjudicial que el dogmatisme. �s una tasca important per a nosaltres desplegar ara la cr�tica al revisionisme en el front ideol�gic.
En vuit� i darrer lloc, �s imprescindible que els comit�s del partit de les prov�ncies, municipis i regions aut�nomes abordin la q�esti� de la ideologia. Aquest �s un punt que alguns dels camarades aqu� presents volen que toqui. En molts llocs, els comit�s del partit encara no han abordat la q�esti� de la ideologia, o hi han fet ben poca cosa, sobretot perqu� estan ocupats. Per� ho han d'abordar. Amb "abordar" vull dir que s'ha de posar a l'ordre del dia i s'ha d'estudiar. En general, les lluites de classes a gran escala i turbulentes de les masses caracter�stiques dels temps de revoluci� al nostre pa�s han arribat a la seva fi, per� encara hi ha lluita de classes -principalment en els fronts pol�tic i ideol�gic- i tamb� �s molt aguda. La q�esti� de la ideologia ha adquirit ara una gran import�ncia. Els primers secretaris de les comissions del partit de totes les prov�ncies, municipis i regions aut�nomes haurien d'abordar personalment aquesta q�esti�, que nom�s es pot resoldre correctament quan hi hagin posat una atenci� seriosa i hi aprofundeixin. En tots aquests llocs s'haurien de fer reunions sobre el treball de propaganda similars a aquesta per parlar del treball ideol�gic local i de tots els problemes que hi estan relacionats. En aquestes reunions no nom�s hi han d'assistir els camarades del partit sin� que persones de fora del partit, i persones amb opinions diferents hi haurien d'estar incloses. Tot aix� repercutir� en benefici d'aquestes reunions, i no en sorgir� cap dany, com ho ha demostrat l'experi�ncia d'aquesta confer�ncia.
Nota:
39. "Sobre la producci� de l'ex�rcit per al seu propi sosteniment i sobre la import�ncia dels grans moviments per a la rectificaci� i la producci�" a Obres escollides de Mao Zedong, vol. III, Edicions en Lleng�es Estrangeres, Par�s, 2021, p. 259-263
.