Sobre la pr�ctica
Sobre la relaci� entre el coneixement i la pr�ctica, entre el saber i el fer
Juliol del 1937
Text procedent d'Edicions en Lleng�es Estrangeres. Col�lecci� "Cl�ssics acolorits" #15 (catal�). Una col�lecci� dirigida per Christophe Kistler. Contacte - flpress@protonmail.com. Girona, 2022. ISBN: 978-2-491182-25-0
Hi havia hagut un nombre de camarades al nostre Partit que eren dogm�tics i els quals durant un llarg per�ode van rebutjar l'experi�ncia de la revoluci� xinesa, negant la veritat que "el marxisme no �s un dogma sin� una guia per a l'acci�" i intimidaren a la gent amb paraules i frases de les obres marxistes, tretes de context. Hi havia tamb� un nombre de camarades empiristes i que pels quals durant un per�ode llarg es restringiren a la seva pr�pia experi�ncia fragment�ria i no van entendre la import�ncia de la teoria per a la pr�ctica revolucion�ria ni comprendre la revoluci� en conjunt, treballaren cegament encara que esfor�adament. Les idees err�nies d'uns i altres camarades, en particular dels dogm�tics, van causar p�rdues enormes per a la revoluci� xinesa durant el 1931-34, i tanmateix els dogm�tics es mostraren com a marxistes, confonent a un gran nombre de camarades. Sobre la pr�cticaes va escriure per desemmascarar els errors subjectivistes del dogmatisme i l'empirisme en el Partit, i especialment l'error del dogmatisme, des del punt de vista de la teoria marxista del coneixement. Va ser titulat Sobre la pr�cticaper emfatitzar que estava denunciant el tipus dogm�tic del subjectivisme, que menysprea la pr�ctica. La idea continguda en aquest assaig va ser presentada pel camarada Mao Zedong en una confer�ncia a l'Institut Pol�tic i Militar Antijapon�s de Yan'an.
Abans de Marx, el materialisme va examinar el problema del coneixement al marge de la naturalesa social de les persones i al marge del seu desenvolupament hist�ric, i era per tant incapa� d'entendre la depend�ncia del coneixement en relaci� amb la pr�ctica social, aix� �s, la depend�ncia del coneixement pel que fa a la producci� i a la lluita de classes.
Per sobre de tot, els marxistes consideraven l'activitat humana en la producci� com l'activitat pr�ctica m�s fonamental. El coneixement hum� dep�n principalment de la seva activitat en la producci� material, mitjan�ant la qual arriba a entendre els fen�mens, les propietats i les lleis de la natura, i les relacions entre el mateix i la natura; i mitjan�ant la seva activitat en la producci� tamb� gradualment arriba a entendre, en graus diversos, algunes relacions que existeixen entre les persones. Cap d'aquest coneixement es pot adquirir a banda de l'activitat de producci�. En una societat sense classes cadasc�, com a membre de la societat, unit a l'esfor� com� amb els altres membres, accedeix a unes relacions de producci� definides amb ells i es dedica a la producci� per assolir les necessitats humanes materials. En totes les societats de classes, els membres de les diferents classes socials tamb� entre, en formes diferents, en una relaci� definida de producci� i es dedica a la producci� per assolir les seves necessitats materials. Aquesta �s la font prim�ria per la qual es desenvolupa el coneixement hum�.
L'activitat social de les persones no es redueix a una activitat de producci�, sin� que pren moltes altres formes -lluita de classe, vida pol�tica, activitats cient�fiques i art�stiques; en resum, com a �sser social, les persones participen en totes les esferes de la vida pr�ctica de la societat. Pel que les persones, en diversos graus, arriben a con�ixer les relacions diferents entre persones, no nom�s a trav�s de la seva vida material sin� tamb� a trav�s de la vida pol�tica i cultura (ambd�s �ntimament vinculades amb la vida material). D'aquests altres tipus de pr�ctica social, la lluita de classe en les seves diverses formes, exerceix una influ�ncia profunda en el desenvolupament del coneixement de les persones. En una societat de classes cadasc� viu com a membre d'una classe particular, i cada tipus de pensament, est� estampada amb la marca d'una classe.
Els marxistes sostenen que l'activitat social humana en la producci� es desenvolupa pas a pas des d'un nivell inferior a un de superior i que conseq�entment el coneixement de les persones, sigui de la naturalesa o sigui social, tamb� es desenvolupa pas a pas des d'un nivell inferior a un de superior, aix� �s, d'all� m�s superficial a all� m�s profund, de l'unilateral al multilateral. Durant un per�ode llarg de la hist�ria, les persones es veieren circumscrites necess�riament al coneixement uniliteral de la hist�ria de la societat ja que, per una banda, el biaix de les classes explotadores sempre distorsionava la hist�ria i, de l'altra, la petita escala de la producci� limitava la perspectives de les persones. No va ser fins que el proletariat modern va emergir juntament amb forces de producci� immenses (ind�stria a gran escala) que les persones van ser capaces d'adquirir un enteniment del desenvolupament de la societat global, hist�ric i van convertir aquest coneixement en una ci�ncia, la ci�ncia del marxisme.
Els marxistes sostenen que la pr�ctica social humana per ella mateixa �s l'�nic criteri de veritat del seu coneixement del m�n exterior. El qu� passa actualment �s que el coneixement hum� �s verificat nom�s quan aquest assoleix els resultats anticipats en el proc�s de la pr�ctica social (producci� material, lluita de classes o experimentaci� cient�fica). Si una persona vol tenir �xit en la seva tasca, aix� �s, aconseguir els resultats anticipats, ha de formular les seves idees en correspond�ncia amb les lleis del m�n exterior objectiu; si no es corresponen, errar� en la seva pr�ctica. Despr�s d'errar, n'extraur� les seves lli�ons, corregir� les seves idees per fer-les correspondre amb les lleis del m�n exterior, i d'aquesta forma podr� capgirar el frac�s en �xit; �s aix� el que s'ent�n per "el frac�s �s la mare de l'�xit) i "una caiguda en el pou, un guany en el teu enginy". La teoria materialista dial�ctica del coneixement posa la pr�ctica en una posici� cabdal, sost� que el coneixement hum� no pot ser separat de cap de les maneres de la pr�ctica i repudia totes les teories err�nies que neguen la import�ncia de la pr�ctica o el coneixement separat de la pr�ctica. Aix� Lenin va dir, "la pr�ctica �s superior al coneixement (te�ric), perqu� no nom�s posseeix la dignitat de la universalitat, sin� que tamb� de la realitat immediata".2 La filosofia marxista del materialisme dial�ctic t� dues caracter�stiques excel�lents. Una �s el seu car�cter de classe: afirma obertament que el materialisme dial�ctic es troba al servei del proletariat. L'altra �s la seva practicitat: emfatitza la depend�ncia de la teoria a la pr�ctica, emfatitza que la teoria es basa en la pr�ctica i al seu torn serveix a la pr�ctica. La veritat de tot coneixement o teoria �s determina no per sentiments subjectius, sin� per resultats objectius de la pr�ctica social. Nom�s la pr�ctica social pot ser el criteri de veritat. El punt de vista de la pr�ctica �s el punt de vista primer i b�sic en la teoria materialista dial�ctica del coneixement.3
Per� llavors com el coneixement hum� s'al�a de la pr�ctica i al seu torn serveix a la pr�ctica? Aix� esdevindr� clar si mirem al proc�s del desenvolupament del coneixement.
En el proc�s de la pr�ctica, les persones al principi nom�s veiem la banda fenomenol�gica, els aspectes separats, les relacions externes de les coses. Per exemple, algunes persones de forma v�nen a Yan'an de gira d'observaci�. En el primer dia o al segon, veuen la topografia, carrers i cases; coneixen a moltes persones, assisteixen a banquets, vetllades i trobades de massa, senten converses de diferents tipus i llegeixen documents varis, tots aquests s�n fen�mens, els aspecte separats i les relacions externes de les coses. Aquest �s el denominat estadi de cognici� perceptiu, anomenat, l'estadi de percepcions sensorials i impressions. Aix� �s, aquestes coses particulars a Yan'an actuen als �rgans sensorials dels membres de la gira d'observaci�, evoquen percepcions sensorials i fan sorgir als seus cervells a moltes impressions juntes amb un esquema aproximatiu de les relacions externes entre aquestes impressions: aquest �s un primer estadi de cognici�. En aquest estadi, les persones no poden formar-se conceptes encara, els quals s�n m�s profunds, o extreure conclusions l�giques.
A mesura que la pr�ctica social continua, les coses que van donar lloc a les percepcions i impressions de les persones en el curs de la seva pr�ctica s�n repetides moltes vegades; llavors un canvi brusc (salt) pren lloc al cervell en el proc�s cognitiu, i es formem conceptes. Conceptes que ja no constitueixen fen�mens, aspectes separats i relacions externes de les coses; aquests capten l'ess�ncia, la totalitat i les relacions internes de les coses. Entre conceptes i percepcions sensitives no nom�s hi ha una difer�ncia quantitativa sin� una de qualitativa. Si continuem endavant, a trav�s de mitjans de judici i infer�ncia podem ser capa�os d'esbossar conclusions l�giques. L'expressi� a Sanguo Yanyi4, "arruf� les celles i li va venir a la ment una estratagema", o en llenguatge quotidi�, "deixa-m'hi pensar", es refereix a l'�s de les persones de conceptes en el cervell per formar judicis i infer�ncies. Aquest �s el segon estadi de la cognici�. Quan els membres de la gira d'observaci� han recollit diverses dades i, el que �s m�s, despr�s "d'haver-hi reflexionat", s�n capa�os d'arribar al judici que "la pol�tica del Partit Comunista sobre el front �nic nacional antijapon�s �s conseq�ent, sincera i genu�na". Havent fet aquest judici, ells poden, si tamb� s�n genu�ns sobre el fet d'unir i salvar la naci�, anar un pas m�s enll� i esbossar la conclusi� seg�ent, "el front �nic nacional antijapon�s pot triomfar". Aquest estadi de la concepci�, judici i infer�ncia �s l'estadi m�s important en tot proc�s de comprendre una cosa; �s l'estadi del coneixement racional. La tasca real del saber �s, mitjan�ant la percepci�, arribar al pensament, arribar pas a pas a la comprensi� de les contradiccions internes de les coses objectives, de les seves lleis i de les relacions internes entre un proc�s i altre, aix� �s, arribar al coneixement l�gic. Repetint, el coneixement l�gic difereix del coneixement perceptiu en qu� el coneixement perceptiu es refereix als aspectes separats, els fen�mens i les relacions externes de les coses, mentre que el pensament l�gic fa un gran progr�s endavant per assolir la totalitat, l'ess�ncia i les relacions internes de les coses i posa al descobert les contradiccions internes del m�n que ens envolta. Per conseg�ent, el coneixement l�gic �s capa� de copsar els desenvolupaments del m�n que ens envolta en la seva totalitat, en les relacions internes de tots els seus aspectes.
La teoria del materialisme dial�ctic sobre el proc�s del desenvolupament del coneixement, basant-se ella mateixa en la pr�ctica i anant d'all� superficial a all� profund, mai va ser treballada per ning� abans de l'aparici� del marxisme. El materialisme marxista va solucionar aquest problema correctament per primera vegada, assenyalant alhora materialment i dial�ctica el moviment profund de la cognici�, el moviment pel qual les persones a la societat progressem des d'un coneixement perceptiu a un coneixement l�gic en la seva complexitat, recorrent constantment a la producci� pr�ctica i a la lluita de classes. Lenin va dir, "L'abstracci� de la mat�ria, d'una llei de la natura, l'abstracci� de valor, etc., en resum, totes les abstraccions cient�fiques (correctes, serioses, no absurdes) reflecteixen la natura de la forma m�s profunda, veritable i completa."5 El marxisme-leninisme sost� que cadascuna de les etapes del proc�s cognitiu t� les seves caracter�stiques pr�pies, amb coneixement manifestant-se a si mateix com a perceptiu a l'etapa inferior i l�gic a l'etapa superior, per� que ambdues s�n etapes d'un proc�s cognitiu integrat. La perceptiva i la racional s�n qualitativament diferents, per� no estan divorciades una de l'altra; es troben unificades sobre la base de la pr�ctica. La nostra pr�ctica prova que el qu� �s percebut no pot ser alhora compr�s i que nom�s el qu� �s compr�s pot ser percebut m�s profundament. La percepci� nom�s soluciona el problema dels fen�mens; la teoria sola pot solucionar el problema de l'ess�ncia. La soluci� a ambd�s problemes no �s separable el m�s m�nim de la pr�ctica. Qualsevol que vulgui con�ixer una cosa no t� cap altra manera de fer-ho sin� �s entrant en contacte amb aquesta, aix� �s, a trav�s de la viv�ncia (pr�ctica) en el seu entorn. En una societat feudal era impossible con�ixer les lleis de la societat capitalista per avan�at perqu� el capitalisme encara no havia emergit, mancava una pr�ctica rellevant. El marxisme podia ser el producte nom�s de la societat capitalista. Marx, a l'era del capitalisme lliurecanvista, no podia concretament con�ixer determinades lleis peculiars de l'era de l'imperialisme per endavant, perqu� l'imperialisme, la darrera etapa del capitalisme, no havia emergit i mancava una pr�ctica rellevant; nom�s Lenin i Stalin podien dur a terme aquesta tasca. Deixant de banda el seu geni, el motiu pel qual Marx, Engels, Lenin i Stalin van poder crear les seves teories va ser principalment que ells personalment van prendre part en la pr�ctica de la lluita de classes i en l'experimentaci� cient�fica del seu temps; si manqu�s aquesta condici�, cap geni podria haver triomfat. L'expressi�, "sense sortir fora de la seva porta l'acad�mic sap tot el que passa al m�n sencer", era una expressi� buida en temps passats quan la tecnologia estava subdesenvolupada. Encara que aquesta expressi� pot ser v�lida a l'�poca present de desenvolupament tecnol�gic, les persones amb un coneixement real s�n aquelles involucrades en la pr�ctica de l'ampli m�n sencer. I �s nom�s quan aquestes persones han arribar a "saber" mitjan�ant la seva pr�ctica i quan el seu coneixement ha assolit mitjan�ant l'escriptura i els mitjans t�cnics que l'"acad�mic" pot indirectament "saber sobre tots els assumptes de l'ampli m�n sencer". Si vols saber una cosa certa o una determinada classe de coses certes directament, has de participar personalment a la lluita pr�ctica per canviar la realitat, per canviar aquesta cosa o classe de coses, doncs nom�s aix� podr�s posar-te en contacte amb aquestes com a fen�mens; nom�s a trav�s de la participaci� personal i la lluita pr�ctica per canviar la realitat pots descobrir l'ess�ncia d'aquesta cosa o classe de coses i comprendre-les. Aquest �s el cam� al coneixement pel qual cadasc� circula, encara que alguns, deformant deliberadament els fets, argumentin el contrari. La persona m�s rid�cula del m�n �s el "setci�ncies" que prenent uns quants coneixements dels quals ha sentit a parlar i es proclama a ella mateixa "l'autoritat mundial n�mero �"; aix� nom�s mostra que no ha pres la pr�pia mesura de si mateix. El qu� cal �s definitivament el contrari -honestedat i mod�stia. Si vols coneixement, has de prendre part en la pr�ctica de canviar la realitat. Si vols saber el gust d'una pera, tu has de transformar la pera menjant-te-la. Si vols saber l'estructura i propietat d'un �tom, has de dur a terme experiments f�sics i qu�mics per canviar l'estat de l'�tom. Si vols saber la teoria i els m�todes de la revoluci�, has de formar part de la revoluci�. Tot el coneixement genu� s'origina de l'experi�ncia directa. Per� un mateix no pot tenir experi�ncia directa de tot; de fet, la majoria del nostre coneixement prov� de l'experi�ncia indirecta, per exemple, tot els coneixent dels temps passats i de les terres estrangeres. Pels nostres avantpassats i pels estrangers, aquest coneixement era -o �s- una forma d'experi�ncia directa, i aquest coneixement �s fiable i en el transcurs de la seva experi�ncia directa el requisit de l'"abstracci� cient�fica", del qu� parlava Lenin, era -o �s- completa i objectiva realitat cient�fica reflectida, d'altra banda no �s fiable. Per tant el coneixement de les persones consisteix nom�s en dues parts -la provinent de l'experi�ncia directa i la provinent de l'experi�ncia indirecta. A m�s a m�s, el que �s experi�ncia indirecta per a mi �s experi�ncia directa per a altres persones. Conseg�entment, considerat en conjunt, el coneixement de tota mena �s inseparable de l'experi�ncia directa. Tot coneixement s'origina en una percepci� del m�n extern objectiu a trav�s dels �rgans sensorials f�sics de les persones. Qualsevol que nega aquesta percepci�, denega l'experi�ncia directa, o denega la participaci� personal a la pr�ctica que canvia la realitat, no �s un materialista. Aix� �s perqu� el "setci�ncies" �s rid�cul. Hi ha una antic proverbi xin�s, "com pots prendre cadells de tigre sense entrar al cau del tigre?" Aquest proverbi cont� la veritat sobre la pr�ctica de les persones i tamb� cont� la veritat sobre la teoria del coneixement. No hi pot haver coneixement separat de la pr�ctica.
Per deixar clar el moviment materialista dial�ctic de la cognici� que sorgeix sobre la base de la pr�ctica per la qual canvia la realitat -per deixar clar el moviment gradualment aprofundit de la cognici�- uns exemples addicionals concrets es proporcionen a sota.
En el seu coneixement de la societat capitalista, el proletariat nom�s es trobava en l'etapa perceptiva de la cognici� en el primer per�ode de la seva pr�ctica, el per�ode del ludisme i la vaga espont�nia; nom�s coneixia alguns aspectes de les relacions espont�nies dels fen�mens del capitalisme. El proletariat era llavors encara una "classe en si". Per� quan va assolir un segon per�ode de la seva pr�ctica, el per�ode la conscienciaci� i les lluites econ�miques i pol�tiques organitzades, el proletariat va ser capa� d'entendre l'ess�ncia de la societat capitalista, les relacions d'explotaci� entre classes socials i la seva pr�pia tasca hist�rica. Va ser capa� de fer-ho degut a la seva pr�pia pr�ctica i perqu� de la seva experi�ncia en la lluita prolongada, de la qual Marx i Engels van resumir cient�ficament en tota la seva varietat per crear una teoria del marxisme per a l'educaci� del proletariat. Va ser llavors quan el proletariat va esdevenir una "classe per a si".
De manera similar va passar pel que fa al coneixement de l'imperialisme per part del poble xin�s. El primer per�ode va ser un de superficial, de coneixement perceptiu, com mostren les lluites contra els estrangers del Moviment del Regle Celestial Taiping, el Moviment Yi Ho Tuan, i d'altres. Va ser nom�s en un segon per�ode que el poble xin�s va assolir l'estadi del coneixement racional, vei� les contradiccions internes i externes de l'imperialisme i vei� la veritat essencial que l'imperialisme s'havia aliat amb les classes feudals i compradores xineses per oprimir i explotar les grans masses del pobl�s xin�s. Aquest coneixement es va iniciar al voltant de l'�poca del Moviment del 4 de maig de 1919.
A continuaci�, deixeu-nos considerar la guerra. Si aquells que lideren una guerra manquen d'experi�ncia militar, llavors en el per�ode inicial no entendran les lleis profundes que a la direcci� d'una guerra espec�fica (com la nostra Guerra revolucion�ria agr�ria de la d�cada passada). A l'estadi inicial ells merament experimentaran una bona dosi de combats i, a m�s, patiran moltes derrotes. Per� aquesta experi�ncia (l'experi�ncia de les batalles guanyades i especialment de les batalles perdudes) els permetr� de comprendre els fils interns de la guerra sencera, �s a dir, les lleis d'aquells guerra concreta, entendre la seva estrat�gia i t�ctica, i conseg�entment dirigir la guerra amb seguretat. Si, des d'aquest moment, el comandament passa a una persona sense experi�ncia, llavors tamb� haur� de patir un nombre de derrotes (guanyar experi�ncia) abans que pugui comprendre les veritables lleis de la guerra.
"No estic segur si ho podr� processar". Sovint sentim aquest comentari quan un camarada dubta d'acceptar una tasca. Perqu� est� insegur de si mateix? Perqu� no t� un enteniment sistem�tic del contingut i les circumst�ncies de la tasca, o perqu� ha tingut un contacte petit o nul amb aquest tipus de feina. Despr�s d'una an�lisi detallada d ela natura i circumst�ncies de la tasca encomanada, es sentir� m�s segur de si mateix i ho far� de bon grat. Si es dedica algun temps a la feina i guanya experi�ncia, i si �s una persona disposada a contemplar els assumptes amb una ment oberta, i no una que s'aproxima als problemes subjectivament, unilateral i superficial, llavors n'extraur� conclusions per a si mateix de com procedir amb la feina i fer-la amb molt m�s coratge. Nom�s aquells que s�n subjectius, unilaterals i superficials en la seva aproximaci� als problemes emetran ordres o directives presumptuosament tan bon punt arriben a l'escena, sense considerar les circumst�ncies, sense contemplar les coses en la seva totalitat (la seva hist�ria i situaci� actual com un tot) i sense arribar a l'ess�ncia de les coses (la seva natura i relacions internes entre una cosa i l'altra). Persones com aquestes estan destinades a entrebancar-se i caure.
Per tant aix� es veu que el primer pas en el proc�s cognitiu �s prendre contacte amb els objectes del m�n extern; aix� pertany al per�ode de la percepci�. El segon pas �s sintetitzar les dades de la percepci� tot ordenant-los i reconstruint-los; aix� pertany al per�ode dels conceptes, els judicis i les infer�ncies. �s nom�s quan les dades de la percepci� s�n molt riques (no fragment�ries) i corresponen a la realitat (no s�n il�lusoris) que poden ser la base per formar els conceptes i teories correctes.
Aqu� s'han d'emfasitzar dos punts importants. El primer, que s'ha assenyalat abans per� hauria de repetir-se aqu�, �s la depend�ncia del coneixement racional respecte el coneixement perceptiu. Qualsevol que pensi que el coneixement racional no necessita derivar del coneixement perceptiu �s un idealista. En la hist�ria de la filosofia hi ha l'escola "racionalista" que admet la realitat nom�s de la ra� i no de l'experi�ncia, creen que nom�s la ra� �s fiable mentre que l'experi�ncia perceptiva no ho �s; aquesta escola falla capgirant les coses. All� racional �s fiable precisament perqu� t� la seva font en els sentits perceptius, d'altra manera seria aigua sense una font, un arbre sense arrels, subjectiu, engendrat a si mateix i indigne de confian�a. Pel que fa al proc�s cognitiu, l'experi�ncia perceptiva ve primer; subratllem el significat de la pr�ctica social en un proc�s cognitiu precisament perqu� la pr�ctica social sola pot donar lloc al coneixement hum�, i ella sola pot iniciar per a les persones l'adquisici� d'experi�ncia perceptiva des del m�n objectiu. Per una persona que tanca els seus ulls, es tapa les orelles i s'a�lla totalment del m�n objectiu no hi pot haver una cosa com el coneixement. El coneixement comen�a amb l'experi�ncia -aquest �s el materialisme de la teoria del coneixement.
El segon punt �s que el coneixement necessita ser aprofundit, que l'estadi perceptiu necessita ser desenvolupat vers un estadi racional -aix� �s la dial�ctica de la teoria del coneixement.6 Pensar que el coneixement es pot aturar a l'inferior, estadi perceptiu i que el coneixement perceptiu sol �s fiable mentre el coneixement racional no ho �s, significaria repetir l'error hist�ric de l'"empirisme". Aquesta teoria erra quan falla en entendre que, mitjan�ant les dades de la percepci� es reflecteixen certes realitats del m�n objectiu (no estic parlant aqu� de l'empirisme idealista el qual redueix l'experi�ncia a l'anomenada introspecci�), s�n merament unilaterals i superficials, reflecteixen les coses incompletament i no en reflecteixen la seva ess�ncia, per reflectir les seves lleis inherents, �s necessari mitjan�ant un exercici de pensament per reconstruir les dades riques dels sentits perceptius, descartant-ne els materials de rebuig i seleccionant-ne l'essencial, eliminant all� fals i conservar all� vertader, procedint d'un a l'altre i de l'exterior a l'interior, per tal de formar un sistema de conceptes i teories -cal fer un salt del coneixement perceptiu al racional. Aquest coneixement reconstru�t deixa de ser buit o deixa de ser dubt�s; al contrari, qualsevol cosa que ha estat reconstru�da cient�ficament en el proc�s cognitiu, en base a la pr�ctica, reflexa la realitat objectiva, com Lenin va dir, m�s profundament, m�s veritable, m�s plena. En contra d'aix�, les "persones pr�ctiques" vulgars respecten l'experi�ncia per� menystenen la teoria, i per tant no poden tenir una visi� comprensiva d'un proc�s objectiu en la seva totalitat, manquen d'una direcci� clara i una perspectiva de llarg abast, i s�n complaents sobre els seus �xits ocasionals i cops d'ull sobre la veritat. Si aquesta mena de persones lideren una revoluci�, la conduiran a un carrer� sense sortida.
El coneixement racional dep�n del coneixement perceptiu, i el coneixement perceptiu resta pendent de desenvolupar-se en coneixement racional -aquesta �s la teoria dial�ctica-materialista del coneixement. En filosofia, ni "racionalisme" ni "empirisme" entenen la naturalesa hist�rica i dial�ctica del coneixement, i tot i que cadascun d'aquests corrents de pensament cont� un aspecte de la veritat (aqu� m'estic referint al racionalisme i empirisme materialismes, no idealistes), ambd�s estan equivocats sobre la teoria del coneixement en conjunt. El moviment dial�ctic-materialista del coneixement des d'all� perceptiu a all� racional �s v�lid ja sigui per un petit proc�s cognitiu (per exemple, con�ixer una sola cosa o tasca) aix� com per un gran proc�s cognitiu (per exemple, con�ixer una societat o una revoluci� en conjunt).
Tanmateix el moviment del coneixement no s'atura aqu�. Si el moviment dial�ctic-materialista del coneixement s'atur�s en el coneixement racional, nom�s s'hauria resolt mig problema. I pel que fa a la filosofia marxista, nom�s es tractaria de la meitat menys important. La filosofia marxista sost� que el problema m�s important no rau en entendre les lleis del m�n objectiu i per tant ser capa�os d'explicar-lo, sin� en aplicar el coneixement d'aquestes lleis de forma activa per canviar el m�n. Des del punt de vista marxista, la teoria �s important, i la seva import�ncia es troba completament expressada en l'afirmaci� de Lenin, "sense teoria revolucion�ria no hi pot haver moviment revolucionari"7. Per� el marxisme emfasitza la import�ncia de la teoria precisament i nom�s perqu� pot guiar l'acci�. Si tenim la teoria correcta per� nom�s ens en servim per xerrar, l'encasellem i no la posem a la pr�ctica, llavors aquesta teoria, per molt bona que sigui, mancar� de significaci�. El coneixement comen�a amb la pr�ctica, i el coneixement te�ric s'adquireix mitjan�ant la pr�ctica i ha de retornar llavors a la pr�ctica. La funci� activa del coneixement es manifesta no nom�s pel salt actiu del coneixement perceptiu al racional sin� -i aix� �s m�s important- s'ha de manifestar a si mateix en el salt del coneixement racional a la pr�ctica revolucion�ria. El coneixement que abasta les lleis del m�n, ha de redirigir-se a la pr�ctica de canviar el m�n, s'ha d'aplicar renovat a la pr�ctica de la producci�, a la pr�ctica de la lluita de classes revolucion�ria i de la lluita nacional revolucion�ria i a la pr�ctica de l'experimentaci� cient�fica. Aquest �s el proc�s pel qual la teoria es prova i desenvolupa, la continuaci� del proc�s cognitiu en conjunt. El problema de saber quina teoria correspon a la realitat objectiva no �s, i no pot ser, solucionat completament en el moviment del coneixement d'all� perceptiu a all� racional esmentat amunt. L'�nica manera de solucionar aquest problema completament �s redirigir el coneixement racional a la pr�ctica social, aplicant la teoria a la pr�ctica i veure si es poden aconseguir els objectius que un t� en ment. Moltes teories de les ci�ncies naturals es reconeixen com a veritables no nom�s perqu� aix� ho foren quan els cient�fics naturals les originaren, sin� perqu� s'han anat verificant amb la pr�ctica cient�fica subseg�ent. De forma similar, el marxisme-leninisme �s reconegut com a veritable no nom�s perqu� aix� es va considerar quan es van formular cient�ficament per Marx, Engels, Lenin i Stalin sin� perqu� ha estat verificat per la pr�ctica de la lluita de classes revolucion�ria i la lluita nacional revolucion�ria subseg�ents. El materialisme dial�ctic �s una veritat universal perqu� �s impossible per ning� d'escapar del seu domini i la seva pr�ctica. La hist�ria del coneixement hum� ens explica que la veritat de moltes teories �s incompleta i que aquest car�cter inacabat �s remeiat mitjan�ant la comprovaci� de la pr�ctica. Moltes teories s�n err�nies i �s mitjan�ant la comprovaci� de la pr�ctica que els seus errors es corregeixen. Aquest �s el motiu pel qual la pr�ctica �s el criteri de la veritat i perqu� "el punt de vista de la vida, de la pr�ctica, hauria de ser el primer i fonamental en la teoria del coneixement".8 Com Stalin ha b� dit, "la teoria esdev� sense sentit si no est� connectada amb la pr�ctica revolucion�ria, exactament com la pr�ctica va a les palpentes en la foscor si el seu cam� no �s il�luminat per la teoria revolucion�ria".9
A l'arribar a aquest punt, es completa el moviment del coneixement? La nostra resposta �s: ho �s i tanmateix no ho �s. Quan les persones en societat es lliuren a la pr�ctica de canviar alguns processos objectius (siguin naturals o socials) a un cert estadi del seu desenvolupament, elles poden, com a resultat de la reflexi� del proc�s objectiu en els seus cervells i l'exercici de la seva activitat subjectiva, avan�ar en el seu coneixement d'all� perceptiu a all� racional, i creen idees, teories, plans o programes els quals corresponen en general a les lleis d'aquest proc�s objectiu. Llavors elles apliquen aquestes idees, teories, plans o programes a la pr�ctica en el mateix proc�s objectiu. I si ells es poden adonar dels objectius que tenen en ment, aix� �s, si en aquest mateix proc�s de pr�ctica ells poden traslladar, o en tot el trasllat, aquestes pr�viament formulades idees, teories, plans o programes en fets, llavors el moviment del coneixement es pot considerar completat en relaci� amb un proc�s particular. En el proc�s de transformar la natura, pren per exemple la compleci� d'un pla d'enginyeria, la verificaci� d'una hip�tesi cient�fica, la fabricaci� d'un estri o la sega d'una collita; o en el proc�s de transformaci� social, pren per exemple la vict�ria en una vaga, la vict�ria en una guerra o l'acompliment d'un pla educatiu. Tots ells es poden considerar la realitzaci� d'objectius que alg� t� en ment. Per� parlant en general, ja sigui en la pr�ctica de transformar la natura o transformar la societat, les idees originals, teories, plans o programes de les persones s�n rarament realitzats sense cap alteraci�.
Aix� �s degut a que les persones ocupades en canviar la realitat estan normalment subjectes a nombroses limitacions; estan limitades no nom�s per les condicions cient�fiques i tecnol�giques existents sin� tamb� pel desenvolupament del proc�s objectiu mateix i el grau pel qual aquest proc�s s'ha posat de manifest (els aspectes i l'ess�ncia del proc�s objectiu no s'han revelat encara completament). En una situaci� aix�, les idees, teories, plans o programes s�n habitualment alterats parcialment i algunes vegades fins i tot totalment, degut al descobriment de circumst�ncies no previstes en el transcurs de la pr�ctica. �s a dir, sol passar que les idees, teories, plans i programes originals no arriben a correspondre's amb la realitat ja sigui totalment o en part i s�n totalment o parcial incorrectes. En moltes ocasions, s'han de repetir els errors moltes vegades abans que els errors en coneixements es puguin corregir i corresponguin amb les lleis del proc�s objectiu aconseguit, i conseg�entment abans que all� subjectiu pugui ser transformat en all� objectiu, o en altres paraules, abans que els resultats anticipats puguin ser aconseguit a la pr�ctica. Per� quan aquest punt �s assolit, no importa com, el moviment del coneixement hum� sobre un determinat proc�s objectiu en un determinat estadi del seu desenvolupament es pot considerar completat.
No obrant, pel que es refereix a la progressi� del proc�s, el moviment del coneixement hum� no s'ha completat. Tot proc�s, ja sigui en el reialme de la natura o en el de la societat, progressa i es desenvolupa per ra� de les seves contradiccions i lluites internes, i el moviment del coneixement hum� hauria de progressar i desenvolupar-se conjuntament amb ell. Pel que als moviments socials es refereix, els veritables l�ders revolucionaris han de no nom�s ser bons en corregir les seves idees, teories, plans o programes quan es descobreixen errors, com s'ha indicat amunt, sin� que quan un proc�s objectiu determinat ha progressat i canviat d'un estadi de desenvolupament a un altre, han de ser tamb� bons en fer progressar i canviar tant ells mateixos com els seus companys revolucionaris en el seu coneixement subjectiu al seu torn. �s a dir, s'han d'assegurar que la nova tasca revolucion�ria proposada i els nous programes de treball corresponen als nous canvis en la situaci�. En un per�ode revolucionari la situaci� pot canviar molt r�pidament; si el coneixement dels revolucionaris no canvia r�pidament d'acord amb la nova situaci�, seran incapa�os de dirigir la revoluci� a la vict�ria.
Sovint passa, tanmateix, que el pensament queda desfasat respecte la realitat; aix� �s perqu� la cognici� de les persones es limita a un nombre de condicions socials. Ens oposem als tossuts en les files revolucion�ries el pensament dels quals falla en avan�ar amb el canvi de les circumst�ncies objectives i s'ha manifestat a si mateix hist�ricament com a oportunisme de dretes. Aquestes persones fallen en veure que la lluita d'oposats ja ha emp�s el proc�s objectiu endavant mentre els seu coneixement s'ha aturat en un estadi antic. Aix� �s caracter�stic del pensament de tots els tossuts. El seu pensament �s divorciat de la pr�ctica social, i ells no poden tirar endavant guiant al carro de la societat; ells simplement van a rosegons, remugant que es va massa r�pid i intenten que es retrocedeixi o fer mitja volta en la direcci� oposada.
Ens oposem tamb� a la difusi� de xerrameca "d'esquerra". El pensament dels "esquerranistes" supera un estadi de desenvolupament donat del proc�s objectiu; alguns consideren les seves fantasies com a vertaderes, mentre altres fan deformacions per realitzar en el present un ideal el qual nom�s pot realitzar-se en el futur. S'alienen a ells mateixos de la pr�ctica corrent de la majoria de la gent i de les realitat quotidianes i es mostren aventuristes en les seves accions.
L'idealisme i el materialisme mecanicista, l'oportunisme i l'aventurisme es caracteritzen tots per un trencament entre all� subjectiu i all� objectiu, per la separaci� del coneixement de la pr�ctica. La teoria marxista-leninista del coneixement, caracteritzada com �s per un una pr�ctica cient�fica social, no pot sin� oposar-se categ�ricament aquestes ideologies err�nies. Els marxistes reconeixent que en el proc�s absolut i general de desenvolupament de l'univers, el desenvolupament de cada proc�s particular �s relatiu, i que conseg�entment, en el flux etern de la veritat absoluta, el coneixement de les persones d'un proc�s particular en qualsevol estadi dinat de desenvolupament �s nom�s una veritat relativa. La suma total de veritats relatives innumerables constitueix una veritat absoluta.10 El desenvolupament d'un proc�s objectiu �s ple de contradiccions i lluites, i aix� ho �s el desenvolupament del coneixement hum�. Tots els moviments dial�ctics del m�n objectiu poden tard o d'hora ser reflectits en coneixement hum�. A la pr�ctica social, el proc�s de naixen�a, desenvolupament i extinci� �s infinit, i igualment ho �s el proc�s de naixen�a, desenvolupament i extinci� del coneixement hum�. La pr�ctica de les persones la qual canvia la realitat objectiva d'acord amb unes idees, teories, plans o programes donats, com m�s va m�s profund, el seu coneixement de la realitat objectiva esdev� igualment m�s i m�s profund. El moviment del canvi de la realitat objectiva en el m�n mai s'atura, i aix� ho �s la cognici� de les persones de la veritat mitjan�ant la pr�ctica. El marxisme-leninisme de cap de les maneres ha exhaurit la veritat sin� que sense descans obre vies al coneixement de la veritat en el curs de la pr�ctica. La nostra conclusi� �s concreta, hist�rica unitat d'all� subjectiu amb all� objectiu, de la teoria i la pr�ctica, de saber i fer, i ens oposem a totes les ideologies err�nies, ja siguin d'"esquerra" ja siguin de dreta, que es separen de la hist�ria concreta.
En l'�poca actual del desenvolupament de la societat, la responsabilitat de saber i canviar correctament el m�n ha estat posada per la hist�ria sobre les espatlles del proletariat i el seu partit. Aquest proc�s, la pr�ctica de transformar el m�n, que �s determinada d'acord amb el coneixement cient�fic, ha assolit ja un moment hist�ric al m�n i a la Xina, un gran moment sense precedents en la hist�ria de la humanitat, aix� �s, el moment d'expulsar la foscor completament del m�n i de la Xina i per transformar el m�n en un m�n de llum el qual mai ha existit abans. Aquesta lluita del proletariat i del poble revolucionari per a transformar el m�n implica el compliment de les tasques seg�ents: canviar el m�n objectiu i, alhora, el seu propi m�n subjectiu -per canviar la seva habilitat cognitiva i canviar les relacions entre els m�ns subjectiu i objectiu. Transformacions com aquesta ja s'han esdevingut en una part del globus, a la Uni� Sovi�tica. All� el poble impulsa aquest proc�s de canvi, el poble de la Xina i la resta del m�n o b� es troben en un proc�s semblant, o s'hi trobaran. I el m�n objectiu el qual s'ha de transformar tamb� inclou tots els opositors al canvi, els quals, per tal de ser transformats, ha de passar per una etapa de compulsi� abans que accedeixin a l'etapa de transformaci� conscient, volunt�ria. L'�poca del comunisme mundial s'assolir� quan tota la humanitat de forma conscient i volunt�ria es transformi a si mateixa i al m�n.
Descobreix la veritat mitjan�ant la pr�ctica, i al seu torn mitjanant la pr�ctica, verifica i desenvolupa la veritat. Comen�a amb el coneixement perceptiu i desenvolupa'l activament en un coneixement racional; llavors comen�a pel coneixement racional i guia activament la pr�ctica revolucion�ria per canviar ambd�s m�ns, el subjectiu i l'objectiu. Pr�ctica, coneixement, altra vegada pr�ctica, i altra vegada coneixement. Aquesta forma es repeteix a si mateixa en cicles infinits, i amb cada cicle el contingut de la pr�ctica i del coneixement assoleix un nivell superior. Aquesta �s en conjunt la teoria dial�ctic-materialista del coneixement, i aquesta els la teoria dial�ctic-materialista de la unitat entre el saber i el fer.
Notes:
2. V. I. Lenin, "Resum del llibre de Hegel Ci�ncia de la l�gica" a Obres escollides, vol. XXXVIII.
3. Vegeu K. Marx, "Tesis sobre Feuerbach" a F. Engels, Ludwig Feuerbach i la fi de la filosofia cl�ssica alemanya, Edicions en Lleng�es Estrangeres, Beijing, 1976, p. 61-65 i V. I. Lenin, Materialisme i empiriocriticisme, Edicions en Lleng�es Estrangeres, Beijing, 1972, p. 155-62.
4. Sanguo Yanyi (Roman� dels tres regnes) �s una c�lebre novel�la hist�rica xinesa de Luo Guanzhong (finals del segle XIV i inicis del XV).
5. V. I. Lenin, "Resum del llibre de Hegel Ci�ncia de la l�gica", ib�d.
6. "Per tal d'entendre-ho, �s necessari comen�ar a comprendre, estudiar de manera emp�rica, i elevar-se d'all� emp�ric a all� universal." (Ib�d.)
7. V. I. Lenin, Qu� fer?, Edicions en Lleng�es Estrangeres, Paris, 2021, p. 24.
8. V. I. Lenin, Materialisme i empiriocriticisme, op. cit., p. 161.
9. Joseph Stalin, Fonaments del leninisme, Edicions en Lleng�es Estrangeres, Paris, 2020, p. 19.
10. Vegeu V. I. Lenin, Materialisme i empiriocriticisme, ib�d., p. 151.