I. ¿Ateses les actuals circumstàncies i pensant en l’esdevenidor, considereu preferible la Monarquia, la República, o creieu indiferents les formes de Govern?

Sóc republicà de sempre, per damunt de tota motivació oportunista. A més a més, crec incontestable que el món camina ràpidament cap a la superació de les velles formes de govern, difícilment compatibles amb l’afinació del sentiment de dignitat humana que pervé de la gradual extensió de la cultura.

II. ¿Creieu que haurien de recobrar actualitat a casa nostra les idees polítiques de Pi i Margall?

No crec que, bàsicament, mai no l’hagin perdut, puix que considero el federalisme pacciatiu com destinat a constituir l’estructura internacional del futur. En aquest sentit, però, el federalisme (com el socialisme) ha d’ésser ja des d’ara internacionalista, oblidant tota mena de cantonalisme encongits.

III. ¿Creieu convenient, ara, una col·laboració amb els homes d’Espanya partidaris de la idea pimargalliana del reconeixement dels drets individuals i de les personalitats col·lectives?

Aquest punt troba en l’anterior la seva resposta. Crec no tan sols convenient, sinó necessària, la col·laboració de totes les seleccions. El meu desig és, doncs, que la dita col·laboració sigui possible i és aquest, segons crec, el cas d’avui. Únicament la seva impossibilitat accidental podria justificar altres actituds. El separatisme, entès com a finalitat darrera, és una cosa monstruosa, per tal que antihumana. En aquest punt concret, l’«ABC» té raó.

IV. ¿Teniu la separació de l’Església i de l’Estat i l’escola neutra com a principis essencials de les idees politiques liberals?

Evidentment; es tracta de conquestes mínimes.

V. ¿Entenent per socialisme posar a les mans de la col·lectivitat els mitjans de producció i de canvi, el considerareu compatible o contradictori amb el liberalisme polític?

Existint el consensus ciutadà majoritari, no hi ha contradicció. En altre cas –no es tracta aquí de coses opinables– la contradicció és palesa. No pel fet d'exercir-la el proletariat (això són maneres de parlar) la dictadura deixa d'ésser-ho.

VI. Hi creieu, en el triomf del socialisme?

Si el socialisme fos un sistema clos i definitiu, jo no fóra socialista. Considero el socialisme com un mètode, sortosament, perfectible, per acostar-nos a l'assoliment de l’emancipació individual i –en aquest sentit– crec que cada dia va triomfant una miqueta.