11. Cap�tol | �ndex | 13. Cap�tol

August BebelLa dona i el socialisme

Cap�tol dotz�
La prostituci� � una instituci� social necess�ria del m�n burg�s
1. Prostituci� i societat

El matrimoni suposa una cara de la vida sexual del m�n burg�s, la prostituci� n��s l�altra. El matrimoni �s l�anvers de la moneda, la prostituci� n��s el revers. Si el m�n mascul� no troba cap satisfacci� en el matrimoni, la cerca com a norma en la prostituci�. I aquells del m�n mascul� que per qualsevol ra� es mantenen al marge del matrimoni, cerquen en tot cas com a norma la satisfacci� en la prostituci�. Tant per a les homes que viuen volunt�riament o for�ada sense casar-se com per als qui el matrimoni no els ofereix all� que esperaven, les condicions per a la satisfacci� de l�impuls sexual s�n incomparablement m�s favorables que per a les dones.

El m�n mascul� ha considerat sempre l��s de la prostituci� com un privilegi derivat d�un �dret�. M�s durament i fortament observen i condemnen que una dona, que no siga cap prostituta, fa�a �un mal pas�. Que la dona tinga el mateix impuls que l�home, que aix� es manifeste particularment en certs per�odes de la vida, no els fa rectificar. Per la for�a d�una posici� dominant l�home l�obliga violentament a reprimir-se i a fer de la castedat una observan�a social i a dependre de l�enlla� matrimonial. Res no pot demostrar m�s dr�sticament, per� tamb� m�s repulsiva, la depend�ncia de la dona envers l�home que unes concepcions i judicis tan fonamentalment diversos quant a la satisfacci� del mateix impuls natural. Les condicions s�n particularment favorables per a l�home. La natura ha assignat les conseq��ncies de l�acte copulatiu a la dona, mentre que l�home, fora del gaudi, no hi t� cap problema ni responsabilitat. Aquesta posici� avantatjosa envers la dona ha provocat la despreocupaci� en les necessitats sexuals, que caracteritza una gran part del m�n mascul�. Per� com que moltes causes presents impedeixen o limiten la satisfacci� leg�tima de l�impuls sexual, la conseq��ncia �s la satisfacci� en la clandestinitat.

La prostituci� esdev� doncs una instituci� social necess�ria per al m�n burg�s, exactament com la policia, l�ex�rcit permanent, l�esgl�sia i l�empresariat.

Que aix� no �s exagerar, ho haur�em de demostrar.

S�ha exposat com el m�n antic respectava la prostituci� i la tenia per necess�ria, i com l�organitz� estatalment, cosa de fet tan v�lida a Gr�cia com a Roma. Les opinions que existien en l�edat mitjana cristiana s�han exposat en tot cas. Fins i tot sant Agust�, que despr�s de Pau s�ha de considerar el pilar m�s important del cristianisme, i que predicava ardentment l�ascetisme, no podia contindre�s d�expressar: �Suprimiu les meuques p�bliques i la for�a de les passions llen�ar� enlaire tota la comunitat�. I sant Tom�s Aquinas, que val fins ara com l�autoritat m�s gran en l��mbit de la teologia, s�ha expressat encara m�s dr�sticament: �La prostituci� en les ciutats �s igual a les cloaques de palau; aboliu les cloaques, i el palau esdevindr� un lloc impur i pudent�. El Concili Provincial de Mil� de l�any 1665 parlava en el mateix sentit.

Escoltam �o que diuen els moderns.

El doctor F . S. H�gel diu: �La civilitzaci� avan�ada recobrir� gradualment la prostituci� en formes m�s convenients, per� tan sols amb la fi del m�n se la podr� extingir de la fa� de la terra�.(1) Aquesta �s una afirmaci� contundent, per� qui no pot pensar m�s enll� de la forma burgesa de la societat, qui no reconeix que la societat es transformar� i arribar� a unes condicions sanes i naturals, ha de coincidir amb el doctor H�gel.

Similarment s�expressa el fam�s higienista M. Rubner, professor de la Universitat de Berlin i Director de l�Institut d�Higiene: �La prostituci� en les dones ha existit per tots els per�odes i en tots els pobles de la Terra, i �s quelcom indestructible perqu� serveix a les relacions sexuals i deriva de la natura de les persones i perqu� la tend�ncia a la prostituci� en molts casos es correspon a un defecte innat de moltes dones. Justament com en una poblaci� trobam el geni i l�est�pid, gegants i nans i altres desviacions de la mitjana general, de l�habitualitat, podem comptar que des del moment del naixement hi ha anormalitats que han de conduir a la prostituci�.(2)

Cap dels esmentats arriba al pensament que mitjan�ant un altre ordre social les causes de la prostituci� podrien esvair-se, cap cercar d�investigar aquestes causes. Els qui s�ocupen d�aquesta q�esti� reconeixen a desgrat que les penoses condicions socials que pateixen nombroses dones podria �sser la causa principal per la qual tantes venen els cossos, per� d�aquest pensament no arriben a la conseq��ncia que, si aix� �s aix�, caldria necess�riament crear unes altres condicions socials. Als pocs que reconeixen que la causa principal de la prostituci� s�n les relacions econ�miques, pertany Th. Bade (3): �Les causes de la degradaci� moral sense l�mit de la qual sorgeixen les noies prostitu�des rauen en la situaci� social corresponent... �s particularment la dissoluci� burgesa de les classes mitjanes i de la llur exist�ncia, particularment de l�estament menestral, de les quals avui tan sols una petita porci� mena un treball independent i viable�. Bade conclou les seues observacions dient: �Les necessitats de l�exist�ncia material, que han arrasat ja en part les fam�lies de la classe mitjana, i en part encara n�arrasa, condueix tamb� a la destrucci� moral de la fam�lia i, en particular, a la del sexe femen��.(4)

Per� la prostituci� no �s no tan sols una instituci� creada per la natura, tal com ho expressa R. Schm�lder, �restar� sempre una companya constant de la humanitat(5). �s tamb� una instituci� social, sense la qual la societat burgesia seria impensable.

El metge de la policia de Leipzig, el doctor J. K�hn diu: �La prostituci� no �s merament un mal tolerable, sin� un de necessari, ja que protegeix les dones de l�adulteri (que tan sols els homes tenen el dret de cometre. L�autor) i la virtut (que naturalment �s femenina, ja que els homes no la necessiten. L�autor) de l�ofensa (sic!) i, aix� doncs, de la destrucci�.(6) Aquests mots caracteritzen en la forma m�s nua l�egoisme cras del m�n mascul�. K�hn assum el punt de mira correcte d�un metge de policia, la tasca del qual, mitjan�ant la supervisi� de la prostituci�, �s redimir el m�n mascul� de malalties inconvenients. Hom pensa tan sols en l�home, per al qual la vida celibat�ria �s una desgr�cia i una tortura; per� els milions de dones celibat�ries s�han de conformar. �o que �s de dret entre els homes, �s entre les dones fora de dret, immoralitat i crim.

Un altre senyor interessant �s el doctor Fock, que considera la prostituci� com �un correlat necessari de les nostres institucions civilitzades�(7). Tem la sobreproducci� de persones si, despr�s d�haver assolit la capacitat reproductiva tothom es cas�s, i per tant sost� com a important que la prostituci� siga �regulada� estatalment. Trona justificable que l�estat regule i supervise la prostituci� i que assumesca la taca d�oferir meuques no-sifil�tiques als homes. Es declara partidari de la supervisi� m�s forta de tots els domicilis femenins, sota la sospita de poder mena un estil de vida disbauxat. Tamb� ho faran quan les dones amb un �estil de vida disbauxat� pertanyen a les classes preeminents? �s la vella cantarella. El doctor Fock recomana tamb� la taxaci� de les prostitutes i la concentraci� de les prostitutes en determinats carrers. Amb altres mots, l�estat cristi� hauria de fer de la prostituci� una entrada de diners a trav�s de l�organitzaci� i protecci� estatals de la prostituci� en benefici del m�n mascul�. Com deia l�emperador Vespasi� en un cas similar? Non olet! (No fa pudor). Un punt de mira particular assum un doctor Heinrich Severus (8), que en tot cas es declara partidari del reconeixement legal de la prostituci�. La veu fins i tot en aquest sentit com una instituci� for�a �til, perqu� �s una acompanyant necess�ria del matrimoni, sense la qual la llibertat de contraure matrimoni seria afeblida. La prostituci� �s, en conseq��ncia, segons ell, una mena de v�lvula de seguretat per a la societat burgesa. Sost�: �Una gran part de la mis�ria, la pres�ncia de la qual genera avui una situaci� social deplorable, es correspon al fet que se celebren matrimonis sense fer-se la q�esti� de com s�han d�aconseguir el sosteniment vital necessari. L�estat t� l�inter�s que aquesta mena de matrimonis no es contraguen, ja que els infants que en resulten no rebran un sosteniment suficient per part dels pares, ni tampoc no els correspon, en tant que fills leg�tims, d�anar a un orfanat, i per aix� amenacen la seguretat de l�estat�. La prostituci� prev�, per�, que �sota la for�a de la llei natural es contraguen matrimonis que condueixen a un augment de la poblaci� dels elements que, per manca d�una educaci� suficient i satisfact�ria adquireixen un sentiment hostil a l�estat i es fan enemics de la societat�. Per tant, doncs, en la prostituci� regulada estatalment troba un mitj� de guariment i de prevenci� contra la socialdemocr�cia, una idea que, si m�s no, pot reclamar originalitat.

Per tant, hi resta aix�: la prostituci� �s una instituci� social necess�ria del m�n burg�s, com la policia, l�ex�rcit permanent, l�esgl�sia i l�empresariat!

2. La prostituci� i l�estat

En l�Imperi Alemany la prostituci�, a difer�ncia de Fran�a, no s�organitza ni se supervisa estatalment, sin� que tan sols se la tolera. Les cases p�bliques oficials s�n prohibides segons la llei, i els proxenetes s�n amena�ats amb fortes penes. Aix� no ha impedit, per�, fins ara, que en un gran nombre de ciutats alemanyes, entre d�altres a Mainz, Mainz, Magdeburg, Altona, Kiel, N�rnberg, Worms, Freiburg i.Br., Leipzig, Regensburg, Hamburg, Augsburg, W�rzburg, etc., hi haja com abans cases p�bliques, que la policia tolera.(9) Una situaci� gaireb� incre�ble, en contradicci� amb la llei que els nostres c�rrecs estatals haurien de con�ixer plenament. La legislaci� penal alemanya amena�a tamb� amb penes el lloguer d�un habitatge a una prostituta. D�altra banda, per�, la policia es troba for�ada a tolerar com a prostitutes milers de dones i a protegir-les en l�ofici, tan bon punt volen fer-les entrar en el registre policial com a prostitutes i sotmetre-les a les regulacions prescrites per a les prostitutes � com, per exemple, l�exam peri�dicament reiterat per un metge, etc. Si l�estat, per�, fa concessions a les prostitutes i les protegeix en l�exercici de l�ofici, han de tindre tamb� un allotjament; de fet, en inter�s de la salut i de l�ordre p�blics, cal que en posseesquen un, per tal de poder-hi exercir l�ofici. Quina contradicci�! D�una banda, l�estat reconeix oficialment que la prostituci� �s necess�ria, de l�altra la persegueix i condemna les prostitutes i els proxenetesi. D�altra banda, aquest comportament de l�estat constata que la prostituci� �s per a la societat moderna una esfinx, l�enigma de la qual no pot resoldre. La religi� i la moral dominants condemnen la prostituci�, les lleis en castiguen l�afavoriment, i amb tot l�estat la tolera i la protegeix. Amb altres mots, la nostra societat, que es vanta de moralitat, de religiositat, de civilitzaci� i de cultura, ha de tolerar que la immoralitat i la corrupci� penetren com un ver� lent en el seu cos. Per� encara deriva quelcom m�s d�aquesta situaci�. L�estat cristi� admet que el matrimoni �s insatisfactori i que l�home t� el dret a cercar la satisfacci� il�leg�tima de l�impuls sexual. En el mateix estat la dona compta tan sols en la mesura que es plega al goig mascul� il�leg�tim, �s a dir, si es prostitueix. Tampoc no apareixen, en la supervisi� i control exercida pels �rgans de l�estat damunt de les prostitutes inscrites, els homes que cerquen prostitutes, la qual cosa hauria de ser el cas si el controls de la policia m�dica haguessen de tindre un sentit i, si m�s no, un �xit parcial � tot plegat deixant de la banda que la just�cia demana la mateixa aplicaci� de la llei per a tots dos sexes.

Aquesta protecci� de l�home envers la dona mitjan�ant l�estat posa la natura de les relacions cap per avall. Contempla, segons sembla, els homes com el sexe d�bil i les dones com el sexe fort, la dona com a temptadora i el pobre i feble home com a temptat. El mite de la temptaci� entre Adam i Eva al Parad�s actua encara en les nostres opinions i lleis i d�na la ra� al cristianisme: �La dona �s la gran temptadora, l�esca del pecat�. El m�n mascul� hauria d�avergonyir-se d�aquest paper pen�s i menypreable. Per� es complau en aquest paper de �feble� i �temptat�, ja que com m�s se�ls protegeix, m�s poden pecar.

All� on els homes s�apleguen en massa, sembla que no puguen gaudir sense prostitutes. Aix� ho mostra, entre d�altres, els esdeveniments de la festa de la defensa a Berl�n de l�estiu del 1890, esdeveniments que animaren 2.500 dones a signar una petici� adre�ada al batlle de la capital imperial alemanya: �Preguem la vostra excel�l�ncia de referir �o que, mitjan�ant la premsa i d�altres mitjans, s�ha expressat en les prov�ncies quant a les celebracions alemanyes realitzades a Pankow del 6 al 13 de juliol. Els reports, que hem rebut amb la m�s profunda indignaci� i amb disgust, comuniquen, entre d�altres coses, les atraccions d�aquesta festa: �Primer, l�alemany Herold, el m�s gran cantant del m�n�. �Un centenar de dames i quaranta senyors�. A banda de petites actuacions de varietats i de pr�ctiques de tir en les quals cambreres extremades perseguien al m�n mascul�. A m�s, �concerts lliures�, en les quals hostesses lleugerament vestides fermes i desinhibides cercaven l�atenci� tant d�alumnes de secund�ria com de pares de fam�lia, tant de jovenets com d�homes, amb somriures seductors... Si m�s no, la �dama� gaireb� despullada que els invitava a visitar la representaci� �Els secrets d�Hamburg o una nit en St. Pauli� podria haver estat bandejada per la policia. I despr�s, al capdamunt, �o que el ciutad� i la ciutadana senzills de la prov�ncia amb prou feines podien haver imaginat de la tan celebrada capital imperial: que la direcci� de la festa hagu�s perm�s que, per comptes d�assistents, �joves cambreres� en gran nombre servissen com a noies d�enc�rrec sense paga... Nosaltres, les dones alemanyes, com a esposes, mares i germanes dels nostres esposos, infants, germanes i germans, els hem enviat a Berl�n per milers al servei de la p�tria, i per aquesta ra� demanam a la vostra excel�l�ncia, confiant en la seua influ�ncia com a c�rrec suprem de la capital imperial, d�investigar aquests esdeveniments i de previndre una repetici� d�aquestes orgies, particularment davant de la prevista Festa del Sedan...� (!!!)

En totes les grans festes, tamb� denominades nacionals, on els homes s�apleguen en grans nombres, es repeteix quelcom similar.(10)

Els governs alemanys fan repetidament l�intent d�eliminar la contradicci� pel que fa a la prostituci� entre la pr�ctica del poder p�blic amb la legislaci� penal. Han provat normatives que, entre d�altres coses, autoritzen la policia a reservar per a les prostitutes uns determinats llocs de resid�ncia. Hom concedeix que la prostituci� no es pot suprimir i que, per aix�, a efectes pr�ctiques, caldria controlar-la en certs llocs. Una llei aix� � tothom ho admet � retorna a la vida els bordells que en els anys quaranta del segle passat foren oficialment abolits a Pr�ssia. Aquest projecte de llei provoc� un gran enrenou i moltes protestes, en les quals s�afirmava que l�estat, en estendre la protecci� al vici difonia l�opini� que la prostituci� no era contr�ria a la moral i que era un negoci sancionat oficialment. Aquestes normatives, que trobaren la m�s elevada oposici� en el ple i en la comissi� del Reichstag, resten fins ara sense fermesa. Per� el fet que mateix que es presentassen mostra la dificultat en la qual hom es troba.

La regulaci� i control estatals de la prostituci� no genera tan sols la creen�a en el m�n mascul� que l�estat afavoreix la prostituci�, sin� que el control estatal els protegeix tamb� de la malaltia, i aquesta creen�a anima la utilitzaci� de la prostituci� i de la lux�ria dels homes. Els bordells no disminueixen les malalties sexuals, les promouen, perqu� els homes esdevenen m�s luxuriosos i desprevinguts. Les idees provoca la protecci� estatal dels bordells es poden veure en el fet que, per ra� de la llei de la prostituci� a Anglaterra les prostitutes inscrites s�n denominades comunament les dones de la reina, perqu� han rebut un privilegi a trav�s d�una llei promulgada per la reina.

L�experi�ncia ha ensenyat que ni la introducci� d�institucions de prostituci� controlades policialment (cases de toler�ncia, bordells) ni tampoc l�examinaci� m�dica per disposici� policial donen seguretat front els contagis. Aix� escriu el conseller m�dic doctor Albert Eulenberg en l�any 1898 a una q�esti� del Comit� de Dones de Viena per al Combat de la Institucionalitzaci� de la Prostituci�: �En la q�esti� de la supervisi� policial de les prostitutes, sostinc � sense naturalment descon�ixer les dificultats pr�ctiques d�una aplicaci� immediata � completament els principis del punt de mira de la vostra petici� i consider aquesta pr�ctica, introdu�da en la majoria de pa�sos, injusta, in�til i completament inadequada per a assolir l�objectiu pret�s amb una certa seguretat�.

El 20 de juliol del 1892 la Societat M�dica de Berlin expressava que la reintroducci� dels bordells era indesitjable des d�un punt de mira higi�nic i, tamb�, moral. La natura d�aquestes malalties �s sovint d�una mena que no es deixen recon�ixer f�cilment i immediata, i per disposar d�una seguretat s�hi haurien d�introduir m�ltiples examinacions di�ries. Aix� �s, per�, impossible, donat el nombre de dones en q�esti� i en consideraci� als costos. All� on cal �enllestir� de trenta a quaranta prostitutes en una hora, l�examinaci� amb prou feines pot �sser res m�s que una mera farsa, i igualment seria insuficient un nombre d�una a dues examinacions completes a la setmana. Aix� el doctor Blashko diu (11): �L�assumpci� que el control de les prostitutes garanteix una protecci� contra el contagi �s un error malauradament for�a est�s i perjudicial. Hom pot dir m�s aviat que qualsevol qui es relacione amb una prostituta o amb una noia luxuriosa s�exposa cada vegada a un gran perill�.

L��xit d�aquestes mesures fracassa, per�, tamb� pel fet que els homes, que transfereix material infecci�s d�una dona a l�altra, resta lliure de tota mol�stia. Una prostituta, que ha estat examinada i trobada sana, esdev� en la mateixa hora contagiada per un home amb una malaltia sexual i transfereix material contagi�s, fins al seg�ent dia de control, o fins que ella mateixa �s conscient de la malaltia, a una s�rie de clients. El control no �s m�s que merament il�lusori i, a m�s, que les examinacions obligat�ries les facen metges masculins per comptes de femenins, perjudica profundament el sentiment de pudor i contribueixen a anorrear-lo completament. Aix� ho constata un gran nombre de metges que han fet aquests controls.(12) Ho sost� igualment el report p�blic oficial de la presid�ncia de policia de Berlin, on es diu: �Pot donar-se que la inscripci� encara enfonse m�s profundament la moral de les afectades.�(13) Les prostitutes ho ofereixen tot per escapar d�aquest control. Una conseq��ncia addicional d�aquestes mesures policials �s que �s per a les prostitutes extraordin�riament dif�cil, si no impossible, retornar a un ofici respectable. Una dona que cau sota el control policial es perd per a la societat; en la majoria de casos s�enfonsa en la mis�ria en pocs anys. De forma adient i encertada s�expressava a Ginebra el Cinqu� Congr�s per al Combat de la Immoralitat contra la regulaci� policial de la prostituci�, quan declarava: �L�exam m�dic obligatori �s un c�stig tan cruel, ja que les malaurades que hi s�n sotmeses per for�a veuen perduda la resta de pudor que pot existir fins en les m�s depravades. L�estat que vol regular policialment la prostituci� oblida que deu a tots dos sexes la mateixa protecci�, i degrada moralment i menysprea la dona. Qualsevol sistema de regulaci� oficial de la prostituci� t� com a conseq��ncia l�arbitrarietat policial aix� com la violaci� de les garanties jur�diques que qualsevol individu, fins i tot el m�s gran criminal, t� contra detencions i arrestos arbitraris. Com que aquesta violaci� jur�dica s�esdev� tan sols en perjudici de la dona, s�hi segueix una desigualtat contranatural entre ella i l�home. La dona es degrada a mer mitj� i ja no se la tracta com a persona. Se la posa fora de la llei�.

De quin poc �s ha tingut el control policial, Anglatera ofereix un exemple colpidor. Abans del comen�ament de la reglamentaci� legal l�any 1867 els casos de malalties sexuals infeccioses entre els militars suposava segons un report de l�ex�rcit un 91 per mil. L�any 1886, i per tant dinou anys despr�s de la introducci� de la reglamentaci�, era de 110 per mil, per� en l�any 1892, sis anys despr�s de l�abolici� de la reglamentaci�, era de tan sols un 79 per mil. En els pobles civilitzats en els anys 1879-1882 � i per tant durant la reglamentaci� � els casos de s�filis eren de 10 per mil, en els anys 1885-1889, per tant despr�s d�abolir-la, era de 8,1 per mil.

Damunt de les prostitutes sotmeses a la llei d�examinaci�, la llei actuava, per�, d�una forma completament diferent que damunt de tropes: en el 1866 per cada 1.000 prostitutes, hi havia 121 malaltes, el 1868, quan la llei havia estat en vigor durant dos anys, 202, per caure gradualment despr�s, si b� el 1874 encara depassava en 16 casos la xifra del 1866. Tamb� la mortalitat entre les prostitutes augment� escruixidorament sota el domini de la llei. En el 1865 suposava per cada 1.000 prostitutes, 9,8, en comparaci� a l�any 1874, de 25. Quan a final dels anys seixanta el govern angl�s va fer l�intent d�estendre la llei d�examinaci� a totes les ciutats angleses, s�al�� una tempesta d�indignaci� en el m�n femen� angl�s. Consideraven la llei com un insult a tot el sexe. La llei d�habeas corpus, aquella llei fonamental que protegeix el ciutad� angl�s dels abusos de la policia, hauria estat abolida per a les dones; qualsevol c�rrec policial, mogut per la revenja o per una altra motiu inferior, podria atacar la dona m�s respectable si sospit�s que fos una prostituta, mentre que la lux�ria dels homes no es veuria afectada, sin� que, al contrari, seria protegida i alimentada per la llei.

Malgrat aix�, les dones angleses, sota la direcci� de Josephine Hutler s�adre�aren amb gran energia contra la introducci� d�aquesta llei, cosa que les expos� als malentesos i comentaris degradats de certs homes. En articles de premsa i en pamflets els �pro� i els �contra� foren discutits i se n�imped� l�ampliaci�, a la qual cosa segu�, en el 1886, l�abolici�.(14)

La policia alemanya posseeix un poder similar, i freq�entment han passat a la llum p�blica casos a Berlin, Leipzig, K�ln, Hannover i a molts altres llocs que mostren que els abusos o �malentesos� s�n f�cils en l��s d�aquest poder, per� hom no espera entre nosaltres una oposici� massa en�rgica contra aquests torts.(15) Ja en les petites ciutats de Noruega foren prohibits els bordells el 1884 i en el 1888 a la capital, Cristiania, el registre for��s de les prostitutes i les examinacions vinculades foren abolits. El gener del 1893 la mateixa disposici� era decretada per a tot el pa�s. For�a correctament diu la senyora Guillaume-Schack en relaci� a la �regulaci� protectora� de l�estat per als homes: �Per qu� ensenyam als nostres fills a respectar la virtut i la moral, quan l�estat declara la immoralitat com un mal necessari? Si a homes joves, que encara no han arribat en general a una maduresa mental, se�ls d�na dones amb la marca estampada de mercaderia, com a joguines de la llur passi�?�

Un home amb una malaltia sexual, en la seua lux�ria, pot encara contagiar molts d�aquests pobres �ssers, la majoria dels quals han estat for�ats per la m�s dura mis�ria o per la seducci� a aquest ofici pen�s, i mentre l�home arrauxat resta inobstaculitzat, ai de les prostitutes malaltes que no s�han sotm�s a un tractament m�dic. Les ciutats de guarnici� i d�universitat, les ciutats mar�times, etc., amb l�acumulaci� d�homes forts i sans s�n els nuclis principals de la prostituci� i de les malalties perilloses que l�acompanyen, que s�escampen fins als racons m�s allunyats del pa�s i difonen destrucci� per tot arreu. Com es qualifica moralment una gran part dels nostres estudiants ho expressa el �Full de correspond�ncia per al combat de la immoralitat p�blica� (16) aix�: �En la majoria de l�estudiantat les opinions sobre la cosa moral �s escruixidorament baixa, gaireb� deprava.� I d�aquests cercles que es vanten de germania i de �moral alemanya�, es recluten els nostres c�rrecs oficials, els nostres fiscals i jutges. Com de ro�na ha d��sser especialment la situaci� entre l�estudiantat es pot veure en el fet que en l�autumni del 1901 un gran nombre de professors i metges, entre ells els primers noms de la professi�, expressaven en una crida a l�estudiantat alemany les conseq��ncies penoses de la disbauxa sexuals i advertien tamb� els joves contra l�ab�s de begudes alcoh�liques, que en molts casos actuen de forma estimulant sobre la disbauxa sexual. Hom copsa finalment que amb el silenci no es va enlloc, sin� que hom ha d�anomenar les coses amb el nom correcte, per tal d�evitar un desastre incommensurable. Tamb� en les altres classes hom ha de prendre el bou per les banyes. �Haur�s de penar pels pecats en els teus descendents fins al tercer i quart grau�. Aquesta afirmaci� de la B�blia val per als homes disbauxats amb malalties sexuals en el sentit m�s ple dels mots, i tristament tamb� per a l�esposa innocent. �Els casos de feridura en homes joves i tamb� en dones, de formes de par�lisi espinal i cerebral, trastorns nerviosos de diversa mena, alteracions de la vista, caries i inflamaci� intestinal, esterilitat i feblesa es deuen sovint a no res m�s que casos antics i coneguts de s�filis que s�han mantingut en secret... Tal com la q�esti� es troba ara, la ignor�ncia i la lleugeresa converteixen les filles floreixents de la terra en criatures febles i malaltisses que han de suportar una c�rrega de trastorn cr�nic per les extravag�ncies pre- i extramatrimonials dels llurs esposos�.(17) I el doctor A. Blaschko diu, entre d�altres coses: �Epid�mies com el c�lera i la verola, la dift�ria i el tifus, l�acci� immediata de la qual, per sobtada, encara que no iguale en malignitat a la s�filis en relaci� a com es distribueix en la dist�ncia, no poden deixar d�horroritzar la poblaci�... La s�filis, per contra, �s rebuda per la societat amb all� que podr�em dir una indifer�ncia alarmant�.(18) La c�rrega rau en el fet que �s tingut per �indecent� de parlar p�blicament d�aquesta cosa. Ni tan sols el Parlament alemany s�ha pogut decidir a procurar per llei que les malalties sexuals siguen tractades, com altres malalties, mitjan�ant les caixes de malaltia.(19)

El ver� sifil�tic �s el ver� d�acc� m�s tena� i el m�s dif�cil d�eradicar. Molts anys despr�s d�haver-se superat la malaltia, quan sembla que la convalesc�ncia n�ha destru�t tota espurna, es mostren sovint les conseq��ncies en la dona en el matrimoni o en els nou-nats, i un ex�rcit de malalties en dones casades i en infants deuen el seu origen a malalties sexuals anteriors transmeses per l�esp�s. En una petici� adre�ada al Parlament en l�autumni del 1899 per la Uni� per a la Protecci� del Jovent, s�informava que hi ha a Alemanya al voltant de 50.000 infants cecs de naixement pel contagi de gonorrea (purgacions) i que un 50% de les esposes sense fills deuen la infertilitat a la mateixa causa.(20) De fet �s escruixidor com d�elevat �s el nombre de matrimonis sense fills, i com augmenten. Tamb� els infants imbecils o idiotes sovint adscriuen la causa d�aquestes defici�ncies a la mateixa causa, i quin desastre pot causar sang amb restes sifil�tiques en la vaccinaci� ho han mostrar exemples crassos.

El gran nombre d�afectats per malalties sexuals ha provocat reiterats suggeriments per introduir una llei imperial que prescriga espec�ficament el tractament dels malalts sexuals. Fins avui hom no ha pogut decidir-se encara a fer aquest pas, probablement per la por de la grand�ria del mal que llavors es manifestaria. En cercles professionals hom ha arribat universalment al convenciment que les purgacions, abans vistes com a inofensives, s�n dels fen�mens patol�gics m�s perillosos. Despr�s d�haver sanat aparentment, continua a actuar en el cos hum�, de forma que, tal com el doctor Blaschko comunicava en una confer�ncia a Berl�n el 20 de febrer del 1898, amb les examinacions de la policia moral de Berlin tan sols es podia recon�ixer des d�un quart fins a un ter� de les prostitutes malaltes de purgacions. De fet, per�, la part majorit�ria de les prostitutes s�n malaltes de purgacions, si b� amb el control tan sols es detecta una petita porci�. I d�aquestes darreres, de nou, tan sols una petita part es cura, de forma que la societat s�enfronta ac� a un mal que no t� actualment cap remei, i que, de fet, amena�a la part femenina de la poblaci� amb el perill m�s greu.

3. El tr�fic de noies

En la mesura que el m�n mascul�, volunt�riament o for�ada, s�abst� del matrimoni i cerca la satisfacci� de l�impuls sexual en la clandestinitat, tamb� augmenten les oportunitats de fer-ho. El gran guany que generen totes les empreses vinculades a la immoralitat atreu nombrosos homes de negocis sense escr�pols, i ofereixen tots els refinaments per atreure clients. Qualsevol requeriment de la clientela segons rang i posici�, qualsevol prestaci� i tend�ncia material, es presa en consideraci�. Si les �cases p�bliques� poguessen proclamar els llurs secrets es mostria que les llurs habitants, que sovint s�n sense futur i sense educaci� i formaci� superiors, per� que posseeixen grans qualitats corporals, es troben en la relaci� m�s �ntima amb el cim de la societat, amb homes d�elevada intel�lig�ncia i posici�. All� hi ha ministres actuals, alts militars, consellers privats, representants del poble, cavallers, etc., al costat dels representants de l�aristocr�cia de naixement, de les finances, del comer� i de l�ind�stria, homes que durant el dia i en la societat s�n considerats com a �representants i defensors de la moral, de l�ordre, del matrimoni i de la fam�lia� i alguns presideixen institucions cristianes de benefici�ncia i unions per a la �supressi� de la prostituci�. El propietari d�un d�aquests locals que ofereixen oportunitats en el carrer... de Berlin fins i tot fa una publicaci� pr�pia il�lustrada, en la qual es descriuen els impulsos de la societat respectable. El local disposa de m�s de 400 seients, els quals acullen cada vespre un p�blic elegant, un p�blic gentil � com diu la publicaci� � que pertany a la m�s alta aristocr�cia de naixement i de les finances. Les anades i les tornades assumeixen dimensions pr�cticament aterridores quan, com passa gaireb� di�riament, es presenten nombroses dames del m�n del teatre i conegudes beaut�s del m�n de la vida, i la diversi� arriba al m�xim quan en les altes hores de la matinada s�organitzen tornejos de captura d�anguiles... Al voltant de la conca s�apleguen les belles recol�lectores amb la roba ben arromangada i es llencen a la captura de les anguiles. I aix� m�s. La policia sap d�aquestes fetes, per� es guarda d�interferir amb els entreteniments de la societat preeminent. Res m�s que complaen�a de la mena m�s baixa �s tamb� la que traspua la seg�ent invitaci� d�un ball-�tablissement berlin�s al m�n mascul� preeminent: �La gesti� de la sala de ca�a sotasignant, direcci� a la qual v�s, com a senyor d�alt honor i ca�ador apassionat, heu estat recomanat, es pren l�alt honor de convidar-vos a un terreny de ca�a senyorial, recentment vedat, amb una fauna rica i excepcional, i a la primera cacera del c�rvol del 26 d�agost present en la sala de ca�a referida. Una circumst�ncia particular fa de la nostra nova reserva forestal un lloc convenient i plaent: els terrenys de ca�a es troben en el punt central de l��rea residencial, i la fauna no �s en cap manera sotmesa a control�. La nostra societat burgesa �s igual a una gran societat de carnestoltes, en el sentit que cadasc� cerca d�enganyar l�altre i de deixar-s�hi entabanar. Cadasc� porta amb honor la indument�ria oficial, mentre que extraoficialment gaudeix il�limitadament de vicis i passions. I externament tothom despr�s moral, religi� i bones costums. En cap �poca la hipocresia no ha estat m�s gran que en la nostra. El nombre d�augurs creix di�riament.

L�oferta de dones amb finalitats luxurioses puja m�s r�pidament que la demanda. Les condicions socials sempre esdevingudes pitjors, la mis�ria, la seducci�, l�atracci� d�una vida aparentment lliure i exteriorment brillant forneixen candidates des de tots els estrats socials. La situaci� a la capital imperial alemanya la descriu caracter�sticament una novel�la de Hans Wachenhusen.(21) L�autor expressa l�objectiu de la novel�la aix�: �El meu llibre parla particularment de les v�ctimes del sexe femen� i la creixent desvaloritzaci� que pateixen a trav�s de l�antinaturalitat de les nostres relacions socials i civils, per pr�pia culpa, per neglig�ncia en l�educaci�, per l�atracci� envers el luxe i per l�oferta creixent i assequible en el mercat de la vida. Parla de l�excedent creixent d�aquest sexe que fa di�riament m�s desesperades les vides de les que naixen, creixen i maduren... Escric com ho faria el fiscal que aplega l�historial vital d�un criminal per resumir-ne la culpabilitat. Si hom ent�n, doncs, per novel�la quelcom inventat, �o impunement contrari a la veritat, llavors en aquest sentit �o que segueix no �s cap novel�la, sin� una imatge real de la vida sense retocs�. A Berl�n les condicions no s�n millor ni pitjors que en altres grans ciutats. Si �s el Petersburg greco-ortodox o la Roma cat�lica, el Berl�n cristiano-germ�nic o el Par�s pag�, el Londres purit� o la Viena vital qui m�s iguala l�antiga Babil�nia, �s dif�cil de decidir. Condicions socials iguals generen els mateixos fen�mens: �La prostituci� posseix lleis escrites i no-escrites, recursos, formes de reclutament (various resorts) des de la cabana m�s pobra fins al palau m�s glamor�s; graus innombrables, de fet des del m�s baix fins al m�s refinat i cultivat; t� divertiments especials i llocs p�blics de reuni�: t� policia, hospitals, presons i literatura�.(22) �Ja no celebram la festa d�Osiris, les bacanals i les orgies �ndies del mes de la primavera, per� e Par�s i en les altres grans ciutats hom perpetra en la foscor de la nit, darrera dels murs de cases p�bliques i privades orgies i bacanals, "Wir feiern nicht mehr die Feste des Osiris, die Bacchanalien und die indischen Orgien im Fr�hlingsmonat, aber in Paris und anderen gro�en St�dten �berl��t man sich im Dunkel der Nacht, hinter den Mauern der �ffentlichen und der Privath�user Orgien und Bacchanalien, que la ploma m�s atrevida no gosaria d�escriure�.(23)

Sota aquestes condicions el comer� de carn de dona assum dimensions enormes. Es realitza en la forma millor organitzada i a gran escala, i rarament hi remarquen els ulls de la policia, en mig de les ciutats de la civilitzaci� i de la cultura. Un ex�rcit de proxenetes, agents i transportistes de sexe mascul� i femen� menen el negoci amb la mateixa sang freda amb la qual tractarien qualsevol mercaderia, es falsifiquem legitimacions i s�estenen certificats que contenen una descripci� precisa de la qualificaci� de les �peces� individuals, i s�expedeixen al transportista amb albarans per al comprador. El preu es fixa, com en qualsevol mercaderia, segons la qualitat, i les mercaderies es distribueixen i s�expedeixen segons els gustos i les possibilitats de la clientela cap als llocs i pa�sos m�s diferents. Mitjan�ant les manipulacions m�s refinades hom cerca de burlar l�atenci� i la vigil�ncia de la policia, i no pas rarament s�empra, per�, grans sumes per tancar els ulls dels custodis de la llei. Un nombre d�aquests casos s�han constatat particularment a Par�s.(24)

Alemanya gaudeix del trist honor d��sser mercat de dones per a mig m�n. La tend�ncia migrat�ria innata a l�alemany sembla tamb� animar una part de les dones alemanyes, de forma que figures m�s que les dones d�altres pobles, exceptuat l�austro-hongar�s, en el contingent de la prostituci� internacional. Dones alemanyes poblen els harems dels turcs aix� com les cases p�bliques de la Sib�ria interior fins a Bombai, Singapur, San Francisco i Xicago. En la seua obra de viatges: �De Jap� a Alemanya a trav�s de Sib�ria� parla l�autor, W. Joest, sobre el comer� de noies alemanyes: �Hom s�escandalitza sovint en la nostra moral Alemanya pel comer� d�esclaus que mena qualsevol pr�ncep negre de l��frica Occidental, o per la situaci� a Cuba i a Brasil i haur�em de recordar m�s fortament encara la biga de l�ull propi, ja que en cap pa�s es tracta amb esclaves blanques d�aquesta manera, des de cap altre pa�s no s�expedeix tant aquesta mercaderia viva, com precisament des d�Alemanya i �ustria. El cam� que prenen aquestes noies es deixa seguir amb tota precisi�. Des d�Hamburg se les embarca a Sud-am�rica, Bahia, Rio de Janeiro reben una quota, la major part, per�, es destina a Montevideo i a Buenos Aires, mentre que una resta m�s petita passa per l�estret de Magalhaes fins a Valparaiso. Un altre corrent es dirigeix, per Anglaterra o directament, cap a Nord-am�rica, per� ac� ara �s dif�cil competir amb el producte dom�stic, de forma que se les reparteix Mississippi avall fins a New Orleans i Texas o cap a l�oest, a Calif�rnia. Des d�all� es forneix la costa fins a Panam�, mentre que Cuba, les �ndies Occidentals i M�xic reben els requeriments des de New Orleans. Sota el t�tol de �boh�mies� una porci� addicional de noies alemanyes s�n exportades pels Alps cap a It�lia i despr�s encara m�s al sud cap a Alexandria, Suez, Bombai, Calcuta fins a Singapur, i encara fins a Hong Kong i Xanghai. Les �ndies Holandeses i l��sia Oriental, particularment Jap�, s�n mercats ro�ns, ja que Holanda no toleraria en les seues col�nies cap noia blanca d�aquesta mena i a Jap� les filles del propi pa�s s�n massa boniques i barates; tamb� gaudeix la compet�ncia americana des de San Francisco d�una conjuntura m�s favorable. R�ssia es forneix des de la Pr�ssia Oriental, Pomer�nia i Pol�nia. La primera estaci� �s majorit�riament Riga. Ac� els tractants petersburguesos i moscovites distribueixen i trameten les mercaderies en grans quantitats fins a Nizhni Novgorod i fins a passat l�Ural a Irbit i Krestovski, i fins i tot a la Sib�ria m�s interior; em vaig trobar per exemple una noia alemanya que havia estat tractada d�aquesta manera a Txita. Aquest comer� a gran escala �s completament organitzat, i els mitjancen agents i viatjants de comer�, i si l�Oficina Exterior de l�Imperi Alemany sol�licit�s eventualment un report als seus c�nsuls, li confegirien correctes i interessants taules estat�stiques�.

Aquest tr�fic floreix a pler, com s�ha constatat repetidament mitjan�ant els diputats socialdem�crates del Parlament alemany.

Particularment destaca el comer� de carn femenina de Gal�tzia i Hongria cap a Constantinopla i la resta de ciutats de Turquia. Especialment s�n moltes jueves, que hom rarament troba en cases p�bliques, les que hi s�n transportades. Els diners per al viatge i per la instal�laci� els faciliten majorit�riament els agents pr�viament. Per tal d�enganyar i confondre les autoritats, es trameten telegrames ficticis al receptor.

Un d�aquests missatges deia: "5 barrils de vi hongar�s s�han enviat tal dia i tal dia arribaran a Varna", la qual cosa volia dir cinc noies for�a belles; o: "3 sacs de patates tramesos pel vapor Lloyd Minerva". Ac� es tracta de tres noies menys belles o �mercaderia habitual�. Un altre missatge deia: "Arribarem divendres amb el Kobra. Tenim dues bales de seda fina a bord.

4. El creixement de la prostituci�. Mares solteres

El nombre de prostitutes es fa dif�cil d�avaluar, i no es pot donar amb precisi�. La policia pot determinar aproximadament el nombre de les que tenen la prostituci� com la ocupaci� principal, per� no poden oferir el nombre m�s gran que les que l�utilitzen com a ocupaci� parcial. Amb tot, els nombres coneguts aproximats s�n escruixidorament alts. Segons von �ttingen a final dels anys seixanta el nombre de prostitutes a Londres s�avaluava en 80.000. A Par�s es creu que el nombre de prostitutes inscrites l�1 de gener era de 6.196, per� a banda d�aquestes m�s d�un ter� escapa al control m�dic-policial.

En tot Par�s hi havia el 1892 al voltant de 60 bordells amb 600-700 prostitutes, l�any 1900 42. Aquest nombre pateix constantment una disminuci� (l�any 1852 hi havia 217 bordells). Per contra, el nombre de prostitutes dom�stiques �s molt m�s elevat. Amb motiu d�una investigaci�, encarregada l�any 1889 pel Consell Municipal de Par�s, el nombre de dones que es prostitu�en arribava a l�enorme xifra de 120.000. El prefecte de policia de Par�s, L�frine, estimava el nombre de les prostitutes inscrites en 6.000 i les dom�stiques en fins a 70.000. En el decurs dels anys 1871-1903 la policia havia arrestat 725.000 meuques, i unes 150.000 foren empresonades. En l�any 1906 el nombre de detingudes no era pas inferior a 56.196.(25)

A Berl�n el nombre de prostitutes inscrites en la policia suposava: 1886 3.006, 1890 4.039, 1895 4.663, 1897 5.098, 1899 4.544, 1905 3.287.

L�any 1890 se n�ocupaven sis metges, que di�riament feien dues hores d�examinacions. Des de llavors el nombre de metges ha augmentat al doble, i tamb� des de fa uns anys amb l�oposici� de molts metges masculins se n�ha ocupat una metge femenina. Les prostitutes inscrites policialment constitueixen tamb� a Berl�n tan sols una porci� for�a menor de les prostitutes, que segons experts s�estimaria si m�s no en 50.000. (Uns altres, com Lesser, compten de 24.000 a 25.0000 i Raumer 30.000.) En l�any 1890 tan sols en les tavernes de Berl�n hi ha 2.022 cambreres, gaireb� totes dedicades a la prostituci�. Tamb� es mostra d�any en any un nombre creixent de meuques detingudes segons els registres de la policia moral, la qual cosa fa veure que la prostituci� a Berl�n creix. El nombre d�aquestes detingudes suposava l�any 1881 10.878, 1890 16.605, 1896 26.703, 1897 22.915. Des de l�any 1897 17.018 de les meuques detingudes foren dutes als jutges de districte per a �sser jutjades � aix� suposa unes 57 per cada dia de tribunal.

Com d�elevat �s el nombre de prostitutes a tot Alemanya? Molts sostenen que aquest nombre hauria de trobar-se al voltant de les 200.000. Str�hmberg estima el nombre de les prostitutes p�bliques i privades d�Alemanya en 92.200 o entre 75.000 i 100.000. Kamillo K. Schneider va fer en l�any 1908 l�intent d�avaluar amb precisi� el nombre de les prostitutes inscrites. La seua taula abasta per a l�any 1905 79 ciutats. �Si no hi mancassen localitats grans en les quals s�esperaria encara un nombre m�s important de noies, esperaria que el nombre global fos amb una correcta precisi� de 15.000. Aix� d�na de mitjana per a una poblaci� de 60.600.000 una inscrita per cada 4.040 habitants�. A Berl�n s�arriba a una prostituta per cada 608 habitants, a Breslau 514, Hannover 529, Kiel 527, Danzig 487, K�ln 369, Braunschweig 363. El nombre de prostitutes controlades cau constantment.(26) Segons diversos comptatges el nombre de prostitutes oficials es relaciona amb el nombre de les dom�stiques com d�1 a 5-10. Hom se les ha de veure doncs amb un gran ex�rcit que considera la prostituci� com una forma de guanyar-se la vida, i s�hi correspon el nombre de v�ctimes que reclamen la malaltia i la mort.(27)

Que la majoria de les prostitutes s�atipen d�aquesta forma de vida, que fins i tot els repugna, �s una experi�ncia que ofereixen tots els experts. Amb tot, una vegada caigudes en la prostituci�, se�ls ofereix escass�ssimes oportunitats per escapar-hi. La branca hamburguesa de la Federaci� brit�nica, continental i universal realitz� en el 1899 una enquesta entre les prostitutes. Per b� que tan sols poques respongueren les q�estions proposades, aquestes s�n, per�, for�a caracter�stiques. A la q�esti� �Continuar�eu aquest negoci si pogu�sseu alimentar-vos d�una altra manera? una respongu�: qu� ha de comen�ar hom quan totes les persones la menyspreen? Una altra responia: he sol�licitat ajut a un sanatori. Una tercera: un meu amic m�alliberat en pagar els meus deutes. Totes pateixen sota l�esclavatge per deutes dels gestors dels bordells. Una particip� que devia a la seua madame 700 marcs. Roba, llenceria, peces fines, tot ho forneix la madame a preus horrorosos, fins i tot els compten el menjar i el breu a un preu m�ximt. A banda han de lliurar a la madame encara una quantitat determinada per dia per l�allotjament. Aquest lloguer arriba a 6, 8, 10 marcs i m�s per dia; una escrigu� que havia de pagar al seu llu�s di�riament de 20 a 25 marcs. Sense pagar els deutes, cap madame no els permetria d�anar-se�n; tamb� les declaracions diuen poc en factor de la policia, que es posa m�s del costat de les madames que de les noies indefenses. En breu, tenim ac� en mig de la civilitzaci� cristiana un esclavatge de la mena m�s ro�na. I per poder defensar millor els llurs interessos d�estament, els gestors de bordells fundaren un �rgan professional que t� un car�cter internacional.

El nombre de prostitutes creix en la mesura que creix el nombre de dones que s�n ocupades en els m�s diferents sectors de la ind�stria i dels oficis i que s�hi troben amb salaris que s�n massa alts per morir-se i massa baixos per viure-hi. La prostituci� �s esperonada per les crisis industrials que han esdevingut una necessitat en el m�n burg�s, i que comporten la destituci� i la mis�ria a centenars de milers de fam�lies. Segons una lletra del comissari Bolton a un inspector fabril del 31 d�octubre del 1865, durant la crisi anglesa del cot�, provocada per la guerra nord-americana d�emancipaci� dels esclaus, el nombre de prostitutes joves havia augmentat m�s que en els 25 anys anteriors.(28) Per� no tan sols les treballadores cauen v�ctimes de la prostituci�, ja que aquesta tamb� troba un �rea de reclutament en els �oficis superiors�. Lombroso i Ferrero citen Mac� (29), que diu de Par�s, �que el certificat d�una institutriu de grau superior o inferior �s molt menys un perm�s per a guanyar-se el pa, que no ho �s pas per al su�cidi, el robatori i la prostituci��.

Parent-Duch�telet confeccion� en el seu temps una estat�stica segons la qual entre 5.180 prostitutes hi havia 1.441 que es prostitu�en per la necessitat i la mis�ria, 1.225 eren sense pares i sense mitjanes, 86 es prostitu�en per alimentar pares, germans o infants pobres, 1.425 eren concubines abandonades pels llurs amants, 404 havien estat noies sedu�des per oficials i soldats i arrossegades fins a Par�s, 289 havien estat sedu�des pels senyors de les casses on servien i se les havia acomiadat, 280 s�havien establert a Par�s per guanyar-s�hi la vida.

Mrs. Butler, la campiona ardent per les m�s pobres i m�seres del seu sexe, diu: �Circumst�ncies accidentals, la mort d�un pare, d�una mare, la manca de feina, un salari insuficient, la mis�ria, promeses falses, la seducci�, paranys interposats que les havien condu�t a la desgr�cia�. For�a instructives s�n les informacions que fa Karl Schneidt en un pamflet �La mis�ria de les cambreres a Berlin�(30) sobre les causes que les condueixen tan sovint a la prostituci�. Sorprenentment elevat �s el nombre de noies del serveix que esdevenen cambreres, i aix� vol dir gaireb� sempre prostitutes. En les respostes que Schneidt rep als seus q�estionaris a cambreres, s�hi diu com a exemple: �Perqu� vaig tindre un infant amb el meu amo i vaig haver de servir�. Una altra diu: �Perqu� el meu historial es va tacar�, i una altra encara: �Perqu� no podia guanyar prou cosint i amb feines similars�, o �Perqu�, treballadora de f�brica, m�hi van acomiadar, i ja no vaig trobar cap feina�, o: �Perqu� el meu pare es va morir i encara tenia quatre germans petits�. Que especialment noies de servei que han caigut v�ctimes de la seducci� del senyor de la casa representen un gran contingent de les prostitutes �s un fet conegut. Sobre el gran nombre de seducci� de serventes per part dels amos o dels llurs fills s�esplaia for�a contundentment el doctor Max Taube en una obra.(31) Per� tamb� les classes superiors forneixen un contingent a la prostituci�, tan sols que no �s la mis�ria sin� la seducci� i la inclinaci� a una vida lleugera, de roba i de plaers. Quant aix� es diu en un escrit �Les noies perdudes i la policia moral�(32):

�Amb horror i amb espant senten tants braus ciutadans, tants pastors, professors, alts funcionaris i alts militars entre d�altres que la seua filla es dedica secretament a la prostituci�, que si totes aquestes filles fossen esmentades p�blicament, hi hauria llavors una revoluci� social, o b� els conceptes de l�honor i de la virtut en el poble patirien un greu perjudici�.

S�n particularment les prostitutes m�s fines, les d�alta volada entre elles, les que es recluten des d�aquests cercles. Tamb� una gran part de les actrius, per la m�s crassa desproporci� entre les despeses de vestuari i la llur posici� (33), s�n empreses a aquesta penosa font de guanys. El mateix val per a nombroses noies contractades com a venedores i similars. Hi ha tamb� empresaris en quantitat que s�n prou deshonrosos com per justificar la petitesa dels salaris amb la insinuaci� de l�ajut dels �amics�.

Cosidores, sastresses, modistes, treballadors fabrils, per centenars de milers, es troben en condicions similars. Qui els d�na feina i els llurs encarregats, comerciants, terratinents, etc., consideren sovint com una mena de privilegi que treballadores i sirventes es posen a disposici� del llur desig. Als nostres pietosos conservadors els agrada posar com a exemple les condicions en el camp pel que fa a la moralitat com una mena d�idil�li en relaci� a les grans ciutats i als districtes industrials. Qui conega aquestes condicions sap que no s�n aix�. Aix� ho constata tamb� una confer�ncia que realitzar un cavaller terratinent l�autumni del 1889, que la premsa saxona reportava aix�:

Grimma. El cavaller terratinent doctor v. W�chter, de R�cknitz, recentment va pronunciar en una assemblea diocesana que hi tingu� lloc, una confer�ncia sobre la immoralitat sexual en les nostres comunitats rurals i les condicions locals no foren descrites amb color rosa. Amb la m�s gran franquesa el conferenciant reconegu� en aquesta ocasi� que sovint tamb� els ofertadors de feina, fins i tot els casats, es troben en relacions for�a �ntimes amb les subordinades femenines, les conseq��ncies de les quals s�n despr�s cobertes amb el pagament en diners o mitjan�ant un crim als ulls del m�n. Tristament hom no pot desmentir que la immoralitat a les comunitats rurals no la van introduir �nicament noies que havien estat contractades com a ames a la ciutat i mossos que s�havien malm�s en el servei militar, sin� que tamb� tristament pels cercles educats, per administradors de finques senyorials i per oficials amb ocasi� d�exercicis militars s�ha introdu�t la immoralitat en el camp. Com informa el senyor doctor v. Wachter, de fet hi hauria ac� en el camp �nicament unes poques noies que als 17 anys d�edat no hagen caigut�. L�honest conferenciant va haver de correspondre pel seu amor a la veritat amb un boicot social, que va patir de part del m�n de l�oficialitat que s�havia sentit of�s. Similarment, el pastor Wagner va passar per quelcom similar quan va expressar en la seua obra �La immoralitat en el camp� veritats inc�modes dels senyors terratinents.(34)

La majoria de les prostitutes s�n llen�ades a aquest ofici a una edat en la qual amb prou feines se les pot considerar capaces de judici. De les prostitutes dom�stiques arrestades a Par�s des de l�any 1878 al 1887, 12.615 = 46,7% eren menors, i en els anys 1888-1898 eren menors 14.072 = 48,8%. �Un resum tan lac�nic com trist de Le Pileurs val com a esquema per a la majoria de meuques parisines: desflorada a 16 anys, prostitu�da a 17, sifil�tica a 18�.(35) A Berlin es troba el 1898 entre 846 prostitutes de nova inscripci�, unes 229 menors d�edat, i de fet:

7 de 15 anys d�edat

59 de 18 anys d�edat

21 de 16 anys d�edat

49 de 19 anys d�edat

33 de 17 anys d�edat

(36) 66 de 20 anys d�edat

El setembre del 1894 esclat� a Budapest un afer escandal�s de primer rang, en el qual es mostr� que 400 noies de dotze a quinze anys d�edat havien caigut v�ctimes de llibertins rics. Tamb� els fills de les nostres �classes propiet�ries i educades� veuen sovint com un dret establert seduir les filles del poble, i deixar-les despr�s a l�estacada. Massa f�cilment aquestes filles del poble, confiades, mancades de vida i d�experi�ncia, majorit�riament desprove�da de joia i d�amistat cauen v�ctimes del seductor que s�hi atansa amb un aspecte lluent i afectu�s. Desenganys i despits i, finalment, crims en s�n les conseq��ncies. Entre els 2.060.973 d�infants nascuts a Alemanya l�any 1907 nasqueren extramatrimonialment 179.178. Hom pot afigurar-se la mesura de cura i de patiment al cor que suposa la major part d�aquestes mares el naixement dels llurs infants extramatrimonials, tamb� quan hom assum que, posteriorment, una part d�aquests infants ser� legitimada pels llurs pares. El su�cidi femen� i la mortalitat infantil s�n sovint els recursos front a la mis�ria i a la pobresa de les dones abandonades. Els judicis per infanticidi donen aix� una imatge fosca i instructiva. Aix�, l�autumni del 1894 era portada davant del tribunal de Krems (Baixa �ustria) una noia jove que, vuit dies despr�s del part a la maternitat de Viena s�havia vist en el carrer amb el seu infant i sense mitjans i, en la seua desesperaci�, per la qual cosa fou condemnada a mort. De la persecuci� del pare hom no ha sabut res. I en la primavera del 1899 des de Posen s�informava: �Sota el c�rrec d�assassinat es trobava el dilluns la treballadora de 22 anys, Katharina Gorbacki, d�Alexanderruh bei Neustadt a.W. davant del Tribunal de Posen. L�acusada havia servit en els anys 1897 i 1898 pel prebost Merkel a Neustadt. De les relacions �ntimes amb aquest havia tingut una noia el juny de l�any anterior, que fou lliurada a la cura d�uns parents. El prebost pag� durant els dos primers mesos 71/2 marcs pels costos de l�infant, per� ja no va fer despr�s cap aportaci�, si m�s segons declaren els Gorbacki. Com que tamb� va haver de fer front a la despesa de rentar-li la roba, decid� de bandejar l�infant. Un diumenge de setembre de l�any anterior ofeg� l�infant amb un coix�. El jurat la declar� culpable d�homicidi premeditat sense admetre circumst�ncies atenuants. La fiscalia deman� la m�xima pena de cinc anys de pres�. El jutge la sentenci� per homicidi a tres anys de pres�. Coneguda la forma amb la qual fou sedu�da, abandonada vergonyosament, i condu�da al punt m�s extrem, la dona que mata el fruit del seu ventre �s processada i castigada amb la pres� o amb la mort. L�assass� irreflexiu pr�piament dit marxa sense c�stig, es casa moltes vegades poc despr�s amb la filla d�una fam�lia �honesta i justa� i esdev� un home for�a estimat i piet�s. Gaudeix sovint d�honor i dignitat qui s�aquesta manera tac� el seu honor i la seua consci�ncia. Si a les dones els correspongu�s un mot en la legislaci�, en aquest sentit moltes coses canviarien. Evidentment, molts infanticidis ni es descobreixen. A final de juliol del 1899 a Frankenthal a.Rh. una noia de servei fou acusada d�haver ofegat el seu infant extramatrimonial nounat en el Rin. La fiscalia requer� a totes les autoritats policials de Ludwigshafen de la vora del Rin fins a la frontera holandesa de reportar dins d�un cert termini la pres�ncia del cad�ver d�un infant. El resultat sorprenen d�aquest requeriment fou que les autoritats en el termini referit reportaren no pas menys de 38 cad�vers d�infants que havien estat recuperats del Rin, per� les mares dels quals no havien pogut determinar-se.

Amb la m�xima crueltat, com ja s�ha esmentat, es comporta la legislaci� francesa, que prohibeix l�enquesta de paternitat, per� que fund� orfelinats. La decisi� vinculant de la Convenci� del 28 de juliol del 1795 afirmava: �La nation se charge de l��ducation physique et morale des enfants abandonn�s. D�sormais, ils seront d�sign�s sous le seul nom d�orphelins. Aucune autre qualification ne sera permise�. (L�educaci� f�sica i moral dels infants abandonats �s afer de la naci�. Des de l�hora present seran designats amb l��nic nom d�orfes. Cap altre designaci� no ser� permesa). Aix� era for�a adient per al m�n mascul�, ja que aix� podien desviar les obligacions de l�individu a la comunitat, i s�estalviaven la publicitat per a ells i per a les esposes. Hom erig� orfanats i asils. El nombre d�orfes i d�abandonats es creu que era en l�any 1833 de 130.945; s�estima que un de cada deu infants era fill d�un matrimoni que se�n volia desfer. Per� aquests infants no reben cap atenci� adequada, i aix� la llur mortalitat �s for�a elevada. Es moria en aquella �poca en el primer any de vida un 59%, per tant m�s de la meitat; fins al dotz� any de vida es moria un 78%, de forma que de cada 100 tan sols 22 assolien l�edat de dotze anys. A comen�ament del anys seixanta existien encara 175 orfelinats, i en el 1861 s�hi admetien 42.194 enfants trouv�s (trobats), a m�s de de 26.156 enfants abandonn�s (infants abandonats) i 9.716 orfes, un plegat de 78.066 infants, la cura dels quals es feia a c�rrecs dels costos p�blics. En l�any 1905 es comptaven 3.348 trobats. El nombre d�infants abandonats arribava a 84.271. Globalment, el nombre d�infants abandonats amb prou feines ha disminu�t en els darrers decennis.

A �ustria i a It�lia s�han fundat en tot cas orfelinats, que recauen sota el manteniment de l�estat. �Ici on fait mourir les enfants� (ac� hom fa morir els infants) un monarca ho hauria suggerit com a inscripci� adient per als orfelinats. Per� a �ustria desapareixen gradualment; actualment tan sols en queden 8, que al comen�ament dels anys noranta tenien cura de m�s de 9.000 infants, mentre que m�s de 30.000 eren col�locats fora de les institucions. La despesa d�aix� era de vers dos milions de florins. En els darrers anys el nombre de trobats ha experimentat un important descens, per b� que en l�any 1888 encara es tenia cura a �ustria, inclosa Gal�tzia, de 40.865 infants, dels quals 10.466 en institucions, 30.399 en acollida privada i amb un requeriment de despesa de 1.817.372 florins. La mortalitat era en les institucions inferior a la dels infants lliurats a l�acollida privada, particularment a Gal�tzia. All� es moriren l�any 1888 en les institucions un 31,25% dels infants, molt m�s que en les institucions dels altres pa�sos; per� en l�acollida privada hi moria un 84,21%, un aut�ntic assassinat en massa. L�escorxador polon�s sembla adre�at a arrabassar la vida a aquestes pobres criatures el m�s r�pidament possible.

A tot It�lia durant els anys 1894-1896 s�admeteren 118.531 infants. Mitjana anual: 29.633: Nois 58.901, noies 59.630; extramatrimonials 113.141, matrimonials 5.390 (tan sols un 5%). Com de gran era la mortalitat, es percep a partir d�aquesta taula (37):

1890-1892

1893-1895

1897

Nombre d�infants admesos

91.549

109.899

26.661

Dels quals es moriren en el primer any de vida

34.186

41.386

9.711

Aix� d�na en percentatge

37,3

37,6

34,0

Mortalitat dels infants extramatrimonials a It�lia

25,0

27,2

23,4

Mortalitat dels infants matrimonials

18,0

17,5

15,9

El r�cord el det� l�Orfelinat Santa Cosa dell�Annunziata, a N�pols, en el qual en l�any 1896 de 853 lactants es moriren 850. Encara en l�any 1907 els orfelinats ingressaren 18.896 infants. Per als anys 1902-1906 la mortalitat d�aquestes malaurades criatures suposava un 37,5%, la qual cosa vol dir que m�s d�un ter� dels infants allotjats es moriren en el primer any de vida.(38)

En general, �s un fet coneixement com� que els infants nascuts fora del matrimoni es moren en un percentatge molt m�s alt que els nascuts matrimonialment. Segons l�estat�stica prussiana de cada 10.000 nascuts vius:

1881-1885

1886-1890

1891-1895

1896-1900

1904

Matrimonials

{

Ciutat

211

210

203

195

179

Camp

186

187

187

185

172

Extramatrimonials

{

Ciutat

398

395

385

374

333

Camp

319

332

336

336

306

��s caracter�stic i una demostraci� definitiva del vincle estret entre la prostituci� i la situaci� penosa del servei dom�stic i del servei del camp que dels 94.779 nascuts fora de matrimoni en l�any 1906, segons el sector d�ocupaci� al qual pertanyia la mare: del servei dom�stic 21.164, del servei del camp 18.869, i per tant, plegades, 40.033 o 42%. Si hom aplega les servidores del camp i les jornaleres i treballadores del camp, s�arriba a una proporci� del 30%, mentre que les dependentes en la ind�stria i en l�artesania suposen un 14% (13.460)�.(39)

La difer�ncia en els casos de mort entre infants matrimonials i extramatrionals es fa particularment remarcable en el primer mes de vida; en aquest, de mitjana, la mortalitat dels nascuts fora del matrimoni �s tres vegades superior a la dels nascuts matrimonialment. La manca d�assist�ncia durant l�embar�s, i una pobra atenci� en el part i en el post-part en s�n la simple causa. La infame �factoria d��ngels� i els maltractament ajuden a augmentar les v�ctimes. Tamb� el nombre d�infants nascuts morts �s entre els nascuts fora del matrimoni m�s elevada que en els matrimonials, principalment pels intents d�una part de les mares de provocar ja durant la gestaci� la mort de l�infant. A aix� s�afegeix encara l�infanticidi que no arriba a la detecci� perqu� l�infant mort �s comptat entre els nascuts morts. �Als 205 infanticidis que registren els documents judicials a Fran�a, caldria afegir � opina Bertillon � encara si m�s no 1.500 pretesos naixements morts i 1.400 casos de mort no-intencionada per inanici�.(40)

Per cada 100 naixements, els nascuts morts foren:

En els anys

matrimonials

extramatrimonials

Alemanya

1891-1900

3,15

4,25

Pr�ssia

1900-1902

3,02

4,41

Sax�nia

1891-1900

3,31

4,24

Baviera

1891-1900

2,98

3,61

W�rttemberg

1891-1900

3,30

3,48

Baden

1891-1900

2,62

3,35

�ustria

1895-1900

2,64

3,86

Su�ssa

1897-1903

3,40

6,14

Fran�a

1891-1895

4,40

7,54

Pa�sos Baixos

1891-1900

4,38

8,13

Dinamarca

1893-1894

2,40

3,20

Su�cia

1891-1895

2,46

3,30

Noruega

1891-1900

2,47

4,06

Finl�ndia

1891-1900

2,54

4,43

It�lia

1891-1896

3,89

(41) 5,16

El supervivents es revengen de la societat pel maltractament rebut, amb un percentatge inusualment elevat de criminals de tots els graus.

5. Delictes contra la moralitat i malalties sexuals

En tot cas, cal entrar, ni que siga breument, en un altre mal que es mostra sovint. Un exc�s de gaudi sexual �s molt m�s perjudicial que una privaci�. Tamb� un organisme maltractat per l�exc�s s�ensorra. Impot�ncia, infertilitat, patiments de columna vertebral, idiotesa, feblesa mental i altres malalties en s�n les conseq��ncies. Mesura en les relacions sexuals �s tan necessari com en el menjar i el beure i en altres necessitats humanes. Per� la mesura sembla particularment dif�cil en joves que viuen en l�exc�s. D�ac� el gran nombre de �joves senils� en els alts estrats socials. El nombre de rou�s joves i vells �s elevat, i com s�atipen i s�emboiren per l�exc�s, tenen una necessitat d�estimulants particulars. A banda d�aquells per als quals l�amor pel propi sexe (l�homosexualitat) �s innata, cauen molts en la contra-naturalitat de l��poca grega. L�amor mascul� �s molt m�s est�s que no pas ens ho imaginam la majoria; si es coneguessen les actes secretes de moltes oficines de policia es publicarien fets colpidors.(42) Per� tamb� entre les dones viu la contra-naturalitat de l�antiga Gr�cia en la mesura m�s frapant. L�amor l�sbic, el safisme, s�hauria est�s for�a entre les dones casades a Par�s i, segons Taxel, entre les dames parisenques m�s preeminents en una enorme mesura. A Berlin una quarta part de les prostitutes es dediquen a la tribadia, per� tampoc en el cercle del nostre m�n femen� preeminent manquen les deixebles de Safo.

Una altra satisfacci� contranatural de l�impuls sexual s�n els abusos criminals als infants, que en les darreres d�cades s�han multiplicat. Aix� a Alemanya foren condemnades per crims i infraccions contra la moralitat en l�any 1895: 10.239 persones, 1905: 13.432, 1906: 13.577. De les quals per ra� del � 174 (tracte inadmissible amb infants) en l�any 1902: 58, 1907: 72 persones, i per ra� del � 176 secci� 5 (tracte inadmissible amb persones de menys de 14 anys) en l�any 1902: 4.090, 1906: 4.548, 1907: 4.397. A It�lia s�estimava el nombre de crims contra la moralitat entre 1887 i 1889 en 4.590, el 1903 en 8.461 o 19,44 i 25,67 per cada 100.000 habitants. El mateix fet s�ha constatat a �ustria. �La forta proliferaci� de delictes contra la moralitat en el per�ode del 1880 al 1890� - diu amb tota just�cia H. Herz - �mostra que l�estructura econ�mica del present amb l�elevaci� de les xifres de la solteria i condicionada per les fluctuacions en el camp s�ha convertit en una part no gens petita en la causa de la ro�na situaci� moral�.(43)

Les �proffessions liberals�, a les quals pertanyen essencialment membres de les classes superiors, suposen a Alemanya vora el 5,6% dels delictes criminals, per� pel que fa als abusos criminals d�infants en s�n vora el 13%. Aquest percentatge seria encara m�s elevat si hom no tingu�s en aquests cercles mitjans jur�dics per mantindre els crims en secret. Les revelacions colpidores que en els anys vuitant del segle passat va fer la �Pall Mall Gazette� sobre l�ab�s d�infants a Anglaterra mostren quina �s la situaci� en aquesta esfera.

Quant a les malalties ven�ries i el llur augment, la taula seg�ent ofereix informaci� sobre els casos de malalties ven�ries tractats en els hospitals de l�Imperi Alemany:

Purgacions

S�filis

Purgacions

S�filis

Purgacions

S�filis

1877-1879

23.344

67.750

1886-1888

32.275

53.664

1895-1897

53.587

74.092

1880-1882

28.700

79.220

1889-1891

41.381

60.793

1898-1901

83.374

101.225

1883-1885

30.038

65.980

1892-1894

50.541

78.093

1902-1904

68.350

76.678

Quan prenem les xifres mitjanes anuals, per a un per�ode 25 anys s�eleven de 7.781 (purgacions) i 22.583 (s�filis) a 22.750 i 25.559. La poblaci� ha augmentat tan sols en 25%, el nombre de malalts de purgacions, per�, ho ha fet en un 182% i el nombre de sifil�tics en un 19%!

Tenim encara una estat�stica que abasta de fet molts anys, sin� que tan sols compta i registra en un sol dir quants pacients es trobaven sota tractament m�dic el 30 d�abril del 1900 per purgacions, xancre i s�filis. Aquesta estat�stica ha estat encarregada pel ministeri de culte prussi�. S�adre�a un q�estionari a cada metge de Pr�ssia. Encara que tan sols un 65,5% l�ha respost, l�enquesta donava que el 30 d�abril del 1900 havia a Pr�ssia al voltant de 41.000 malalts sexuals en tractament m�dic. 11.000 d�aquests eren afectats de casos nous de s�filis. A Berl�n tot sol, s�hi donaven en aquest dia 11.600 malalts sexuals, dels quals uns 3.000 eren sifil�tics nous. Per cada 100.000 habitants adults, es trobaven en tractament m�dic:


Homes

Dones

A Berlin

1.419

457

En 17 ciutats de m�s de 100.000 habitants

999

279

En 42 ciutats amb 50.000-100.000 habitants

584

176

En 47 ciutats de menys de 30.000 habitants

450

169

En la resta de ciutats i comunitats rurals

80

27

En tot Alemanya

282

92

En particular, les ciutats m�s especialment afectades s�n les ciutats portu�ries, les ciutats amb universitats, guarnici� i ind�stria, aix� com les ciutats amb comer� i ind�stria i guarnici�. (K�nigsberg de 100.000 2.152 homes i 619 dones, K�ln 1.509 i 402, Frankfurt a.M. 1.505 i 599.)

Pel que fa a Berl�n, Blaschko troba: �que en una gran ciutat com Berl�n tots els anys de cada 1.000 homes joves entre 20 i 30 anys gaireb� 200, i per tant al voltant d�una cinquena part, s�n malalts de purgacions i vora 24 de s�filis noves. Ara b�, el temps durant el qual el jovent mascul� s�exposa al perill d�una infecci� sexual dura m�s d�un any; suposa per a molts estrats de la poblaci� cinc anys, per a molts deu i en endavant. Un home jove, doncs, despr�s de cinc anys de celibat contrau purgacions una vegada, i en deu anys dues vegades. Despr�s de 4-5 anys un de cada deu homes joves adquireix la s�filis, i despr�s de 8-10 anys ho fa un de cada cinc. O amb altres mots: dels homes que entren en matrimoni amb m�s de trenta anys, cadasc� haur� tingut purgacions dues vegades i cada quatre o cinc ser� sifil�tic. Aquestes s�n les xifres que s�han aconseguit sota un recompte acurat i pensat i que a nosaltres, els metges, que ens assabentam de moltes malaurances que s�n desapercebudes pel m�n, no ens semblen exagerades�.

Els resultats de l�enquesta del 30 d�abril del 1900 troben confirmaci� en un treball sobre aquesta mat�ria encarregat per l�ex�rcit prussi�, corresponent a l�any 1907 i elaborat pel cirurgi� doctor Schwiening.(44)

Es despr�n que les diferents divisions de cos d�ex�rcit, que es corresponen en grans trets � encara que no de forma exacta � als districtes de les prov�ncies, ofereixen cada any aproximadament la mateixa quota de recrutes amb malalties ven�ries. Certs cossos d�ex�rcit, per�, mostren xifres particularment elevades. Aix�, en primer lloc, hi ha el tercer, el cos recrutat de Brandenburg. �s Berl�n, essencialment, la responsable que un 2% dels recrutes siguen malalts sexuals. En el nov� cos Berl�n �s substitu�t per Altona (Hamburg), en el dotz� per Dresden i en el dinov� per Leipzig. L�abast de les malalties sexuals en la poblaci� civil es pot determinar encara m�s precisament a partir dels c�lculs de Schwienning pel que fa al percentatge de recrutes veneris de cadascun dels districtes governamentals. De 1.000 allistats eren malalts veneris:

1903

1904

1905

Berlin

40,9

37,2

45,2

27 ciutats de m�s de 100.000 habitants

14,9

16,7

15,8

26 ciutats entre 50.000 i 100.000 habitants

11,6

9,6

9,5

33 ciutats entre 25.000 i 50.000 habitants

8,2

6,8

9,1

Ciutats amb menys de 25.000 habitants i comunitats rurals

4,3

5,0

4,0

Estat

7,6

8,1

7,8

El primer lloc l�assum Sch�neberg amb 58,4 recrutes malalts veneris per cada 1.000 allistats. Per les grans ciutats extraprussianes, per cada 1.000 recrutes eren malalts sexuals a Hamburg 29,8, a Leipzig, 29,4, a Dresden 19, a Chemnitz 17,8, a M�nchen, 16,4.

Segons G. v. Mayr la incid�ncia anual de malalties ven�ries per miler de caps era de mitjana el 1903/04 a Pr�ssia de 19,6, a �ustria-Hongria 60,3, a Fran�a 27,1, a It�lia 85,2, a Anglaterra 125, a B�lgica 28,3, als Pa�sos Baixos 31,4, a R�ssia 40,5, a Dinamarca 45. Particularment alta �s la incid�ncia de malalties ven�ries en la marina: en l�alemanya suposava en el 1905/06 a bord en l�estranger un 113,6 per mil, en aig�es territorials 58,8, en terra 57,8, i en l�anglesa en l�any 1905 121,55, el 1906, 121,94.

Veiem, doncs, com, a conseq��ncia de la nostra situaci� social es generen i augmenten vicis, disbauxes, abusos i crims de tota mena. Tota la societat arriba a una situaci� d�agitaci�, sota la qual les dones pateixen m�s.

Les dones ho senten cada vegada m�s i cerquen un redre�ament. Demanen en primera l�nia autosufici�ncia i independ�ncia econ�miques, que les dones, com els homes, siguen admeses a totes les activitats, d�acord amb la for�a i la capacitat; demanen particularment tamb� l�admissi� en els oficis designats amb el nom de �professions liberals�. S�n justificats aquests esfor�os? S�n realitzables? Les ajudaran? Aix� s�n q�estions que s�han de respondre.


Notes d�August Bebel

(1) F. H�gel, Zur Geschichte, Statistik und Regelung der Prostitution in Wien, 1865. <=

(2) Max Rubner, Lehrbuch der Hygiene. 8. Auflage, S. 654. Leipzig 1907. <=

(3) Th. Bade, �ber Gelegenheitsmacherei und �ffentliches Tanzvergn�gen. Berlin 1858. <=

(4) De fet ja mostra una estat�stica realitzada per la presid�ncia berlinesa de policia en els anys 1871/72 sobre l�origen de 2.224 prostitutes inscrites, que 1.015 = 47,9% provenien de l�estament menestral, 467 = 22,0% de l�estament obrer fabril, 305 = 14,4% del petit funcionariat, 222 = 10,4% de sectors comercials i del transport, 87 = 4,1% de l�agricultura i 26 = 1,2% de l�estament militar. No es determinava l�ofici del pare de 102. <=

(5) R. Schm�lder, Die Bestrafung und polizeiliche Behandlung der gewerbsm��igen Unzucht. D�sseldorf 1892. <=

(6) J. K�hn, Die Prostitution im neunzehnten Jahrhundert vom sanit�tspolizeilichen Standpunkt. Leipzig 1892. <=

(7) Dr. Fock, Die Prostitution in ethischer und sanit�rer Beziehung. Deutsche Vierteljahresschrift f�r �ffentliche Gesundheitspflege. 20. Band, 1. Heft. <=

(8) Dr. B. Severus, Prostitution und Staatsgewalt. Dresden 1899. <=

(9) Paul Kampffmeyer, Die Prostitution als soziale Klassenerscheinung und ihre sozialpolitische Bek�mpfung. S. 41. Berlin 1905. <=

(10) �Quan en el Zirkus Busch es reuneix la Lliga Agr�cola o se celebra un gran Congr�s a Berl�n, llavors puja el preu... de la carn humana�. Satyr, Lebeweltn�chte der Friedrichstra�e. S. 16. Berlin 1907. <=

(11) Handbuch der Hygiene. Herausgegeben von Dr. med. Th. Weyl, 10. Band. "Hygiene der Prostitution und venerischen Krankheiten." Bearbeitet von Dr. A. Blaschko, Berlin. S. 111. Jena 1901. <=

(12) �De fet, per�, tot el sistema regulador no combat reeixidament de cap manera les malalties ven�ries ni tampoc no les disminueix perceptiblement. La seguretat enganyosa que d�na als homes, els fa desprevinguts; l�augment de les relacions eleva el perill de contagi si m�s no en la mateixa mesura que el disminueix la retirada d�unes malaltes greus per part del metge�. August Forel, Die sexuelle Frage. S. 338/339. M�nchen 1907. <=

(13) Segon report oficial de la presid�ncia reial de policia de Berl�n pels anys 1881 a 1890. S. 351 bis 359. <=

(14) Els assistents m�s ferms de les dones eren els treballadors anglesos. �Decidirem�, escriu Josephine Butler en la seua famosa obra �La hist�ria d�una croada�, �apel�lar a la naci�. Ja l�autumni del 1869 hav�em escrit a cada membre de totes dues cambres del parlament i a molts altres dirigents de sectors seculars i eclesi�stics. De totes les respostes rebudes a aquestes lletres, ben poques hi coincidien plenament... Com que hav�em obtingut dels cercles dels quals esper�vem inicialment atreure l�atenci� a la causa, un encoratjament tan menor, ens gir�rem a la poblaci� treballadora del pa�s. Ac� hom ens va rebre d�una forma del tot diferent. S�c plenament conscient que les classes treballadores tenen mancances i que de cap manera, com els altres estrats de la poblaci�, no s�n lliures d�egoisme; per� em resta s�lid el conveniment que el poble, tan aviat com s�apel�la en el nom de la just�cia, demostra sempre un sentiment lleial i ferm�. Citat a P. Kampffmeyer, a.a.O., S. 69. <=

(15) �En el 1901 s�esdevingu� a Viena que una francesa fou maltractada per un agent de policia entre els aplaudiments de la multitud i llen�ada a la pres� amb les meuques i examinada m�dicament per la for�a. Cinc interpel�laci� provoc� aquest cas en el Consell Imperial. En l�any 1902 dames d�Hamburg i de Kiel foren detingudes sota el pretext de prostituci� i part foren tractades brutalment. Aquests casos conduiren el 8 de setembre a una gegantina manifestaci� de protesta a Hamburg, a la qual assistiren membres de tots els partits�. P. Kampffmeyer, a.a.O., S. 66. <=

(16) 15 d�agost del 1893. Berlin. <=

(17) Die gesundheitssch�dliche Tragweite der Prostitution. Von Dr. Oskar Lassar. Berlin 1892, August Hirschwald <=

(18) Die Behandlung der Geschlechtskrankheiten in Krankenkassen und Heilanstalten. Berlin 1890, Fischers Medizinische Buchhandlung. <=

(19) Aquesta provisi� de la llei d�asseguran�a de malaltia (� 6 a), que possibilitava els municipis d�excloure totalment o parcialment dels diners per a malalties els casos d�emmalaltiment per relacions sexuals, ha estat bandejada per la nova legislaci� del 25 de maig del 1903, que entr� en vigor l�1 de gener del 1904. <=

(20) Entre els interns de les institucions per a cecs eren espec�ficament cercs per infecci� en el naixement a Berl�n un 21,3%, a Viena un 31%, a Brelsau 31%, a Budapest, 47,9%, a Munic, 73,8%. Th. Weyl, soziale Hygiene. S. 62. Jena 1904. <=

(21) "Was die Stra�e verschlingt". Sozialer Roman in 3 B�nden. Berlin, A. Hoffmann & Komp. <=

(22) Dr. Elisabeth Blackwell, The moral education. <=

(23) Mantegazza, L'amour dans l'humanit�. <=

(24) La posici� de la policia envers la prostituci� �s particularment interessant en m�s d�un aspecte. Es demostr� el 1899 a Berl�n en un proc�s que un comissari policia utilitz� una prostituta per vigilar i fer parlar un estudiant que, segons la sospita del comissari de policia, era anarquista. I fins i tot a Praga, el director de policia participava l�agost del 1902 a una publicaci� local, que se li havia retirat a la dona d�un funcionari policial subaltern local la concessi� d�una casa de toler�ncia perqu� el seu home havia maltractat un detingut. La policia de Praga paga doncs als seus funcionaris amb l�extensi� de concessions per a casa p�bliques. Una senyora condici�. <=

(25) Dr. Sicard de Plauzoles, La fonction sexuelle. p. 67. Paris 1908. <=

(26) Kamillo Karl Schneider, Die Prostituierte und die Gesellschaft. Eine soziologisch-ethische Studie. S. 40 bis 41, 188 bis 189, Leipzig 1908. <=

(27) De cada 1.000 membres de la Caixa de Malalties Professionals de Berl�n, es declaraven malalties per

Gonorrea

Xancre suau

S�filis

masculina

femenina

mascul�

femen�

masculina

femenina

1892-1895

34,6

9,8

8,8

1,5

10,2

7,7

1896-1900

42,4

8,4

11,9

1,6

12,1

4,5

1901-1902

45,8

9,7

13,0

2,0

15,9

7,0

F. Prinzing, a.a.O., S. 229. <=

(28) Karl Marx, Das Kapital. 2. Auflage, 1. Band, S. 480. <=

(29) A.a.O., S. 458. <=

(30) Berlin 1893, Moderner Verlag. <=

(31) Dr. med. Max Taube, Der Schutz der unehelichen Kinder. Leipzig 1893, Veit & Komp. <=

(32) Berlin 1889, Wilh. I�leib (Gustav Schuhr). <=

(33) En l�obra �Kapital und Presse�, Berlin 1891, el doctor F. Mehring constatava que una actriu gens incapa� era contractada en un teatre for�a conegut per una paga mensual de 100 marcs, mentre que les despeses sols de guardaroba d�un mes li suposaven 1.000 marcs. El d�ficit el cobrir un �amic�. <=

(34) A inst�ncia del pastor Wagner s�aprov� una enquesta en la Confer�ncia de la Uni� per la Moralitat del 20 de setembre del 1894. Els resultats es publicaren en una obra de dos volums, �Die geschlechtlich-sittlichen Verh�ltnisse der evangelischen Landbewohner im Deutschen Reiche. 1895 bis 1896�. <=

(35) Professor S. Bettmann, Die �rztliche �berwachung der Prostituierten. "Handbuch der sozialen Medizin". 8. Band, S. 82. Jena 1905. <=

(36) S. Bettmann, a.a.O., S. 194. <=

(37) S. Turcsanyi und S. Engel, Das italienische Findelwesen. Vierteljahrshefte f�r �ffentliche Gesundheitspflege 1903. 35. Band, S. 771. <=

(38) Handw�rterbuch der Staatswissenschaften. 3. Auflage. 4. Band. 1919. Artikel Findelh�user oder Findelanstalten. <= (39) G. v. Mayr, a.a.O., S. 140. <=

(40) Schnapper-Arndt, a.a.O., S. 181. <=

(41) F. Prinzing, Die Ursachen der Totgeburten. Allgemeines Statistisches Archiv 1907. 7. Band, S. 43 bis 44. <=

(42) D�en�� dels processament de Moltke, Lynar i Eulenburg s�ha desplegat una imatge encara m�s colpidora que la que hom podia esperar. Han demostrat com de difosa �s aquesta perversitat en els cercles socials m�s alts, particularment en els cercles militars i cortesans. <=

(43) Dr. Hugo Herz, Verbrechen und Verbrechertum in �sterreich. S. 65. T�bingen 1908. <=

(44) Siehe Generaloberarzt Professor Dr. Schumburg, Die Geschlechtskrankheiten, ihr Wesen, ihre Verbreitung. Leipzig 1909. <=